Cinc bons propòsits ecologistes per al 2023 (més enllà de reciclar)

Un petit canvi que pot marcar una gran diferència a la teva petjada ecològica és reduir el consum de carn. Les dades són molt clares en aquest sentit. Per produir només un quilogram de carn es necessiten prop de 20.000 litres d’aigua. Consumir aquest tipus de productes d’origen animal entre tres i cinc vegades a la setmana (un fet habitual en moltes famílies) produeix 1.600 quilos de gasos amb efecte hivernacle. Segons apunten innombrables estudis, el model d’alimentació actual és insostenible per al planeta. Però per sort hi ha alternatives. 

El famós informe de la ‘dieta planetària’ de les Nacions Unides apunta que una dieta sostenible inclouria consumir peix dues vegades per setmana i carn vermella una vegada al mes. Canviar a una dieta vegetariana o vegana podria reduir la petjada ecològica d’una persona entre un 50 i un 70%. Un altre argument clau per impulsar un canvi en l’alimentació, segons expliquen Julio Basulto i Juanjo Cáceres a ‘Más vegetales, menos animales’, és justament el de la salut. Una dieta amb més productes d’origen vegetal i menys carns i ultraprocessats s’associa amb menys risc de malalties i millor qualitat de vida.

La indústria de la moda és una de les més contaminants del planeta. Per fabricar només uns texans es requereixen 7.500 litres d’aigua i l’emissió de més de 30 quilos de diòxid de carboni. La fabricació massiva de roba és responsable del 10% de les emissions que estan desencadenant l’escalfament global. El ‘boom’ del fast fashion (i de marques com Shein) ha multiplicat exponencialment la producció de peces i la contaminació associada a fabricar, transportar i entregar porta a porta cadascun dels paquets. 

Per sort hi ha maneres de ser fashionista i ecologista. Per exemple, replantejant-nos la nostra relació amb les compres (i preguntant-nos si realment necessitem roba nova abans de comprar-la), apostant per peces de segona mà i per marques de moda sostenibles. Sense anar més lluny, un bon propòsit ecologista seria intentar comprar menys coses però de més bona qualitat.

Un dels propòsits més repetits l’any nou és el de viatjar més, però en funció de com es plantegi es pot convertir en una cosa que multipliqui la nostra petjada ecològica. El cas més clar és el dels viatges amb avió. Aquesta modalitat de transport és la que concentra més grams de diòxid de carboni per passatger i quilòmetre. És a dir, es tracta dels trajectes més contaminants que podem fer. En l’última dècada, aquest sector ha crescut gairebé un 30% i en aquests moments destaca com una de les activitats econòmiques més contaminants a l’alça. 

Viatjar de manera més sostenible és possible. L’ecòleg Fernando Valladares, per exemple, suggereix apostar menys per «vacances a l’altra punta del món» i més per viatges de proximitat. Per exemple, per descobrir (o redescobrir) ciutats pròximes.  Des de la plataforma ‘Stay Grounded’ suggereixen substituir els viatges amb avió per trajectes amb cotxe, autobús, barco i tren. Aquest últim, de fet, destaca com l’alternativa més neta. A França, per exemple, ja s’han prohibit els vols nacionals curts que es puguin fer amb tren.

Replantejar-nos els nostres hàbits de consum i la nostra manera de fer la compra també ens pot ajudar a reduir la nostra petjada ecològica. Per exemple, anant menys a supermercats i més a comerços locals i especialitzats, com fruiteries, carnisseries, peixateries i botigues de llegums. O comprant menys productes importats i més aliments de temporada i de proximitat. O amb gestos tan senzills com evitar els articles processats i embolicats en plàstic (com les mandarines amb safata de poliestirè i embolicades en cel·lofana) i apostant més per articles a granel. També és bona idea portar el tupper a la carnisseria o peixateria per evitar els envasos d’un sol ús. Carregar sempre amb una bossa de tela (o reutilitzable) per evitar les plàstiques. I planejar les compres per evitar el desaprofitament d’aliments.

Un dels propòsits ecologistes més importants que podem afegir en el nostre dia a dia per ajudar el planeta és mostrar activament la nostra preocupació per la crisi climàtica. L’ambientòleg Andreu Escrivà, autor de ‘Y ahora qué hago: cómo evitar la culpa climática y pasar a la acción’, suggereix parlar obertament de la preocupació que ens genera aquesta crisi, participar en associacions (o moviments activistes) dedicats a la protecció del medi ambient, implicar-nos en la comunitat de veïns o vida de barri per construir espais més sostenibles i subscriure’s a mitjans de comunicació i iniciatives que informin amb freqüència i rigor sobre la crisi climàtica.