Tres anys del temporal ‘Gloria’: el delta de l’Ebre continua sense aixecar el cap

Fa exactament tres anys, l’arribada d’una violenta borrasca va posar cap per avall la península Ibèrica. En algunes zones del litoral, la tempesta va agafar tanta força que es va convertir en una de les més torrencials de les últimes dècades. Al delta de l’Ebre, les intenses pluges, unides a la força de les onades, van negar unes 3.200 hectàrees de terreny, van destruir centenars d’arrossars i van posar en perill diversos ecosistemes. Ara, en el tercer aniversari d’aquesta tempesta, moviments socials i plataformes de veïns de la zona denuncien que el Delta encara no ha aconseguit aixecar el cap després del ‘Gloria’.

Un centenar de persones s’han concentrat aquest diumenge a la platja del Trabucador –una de les zones que, al seu dia, va quedar més exposada a la força de la tempesta– per denunciar el mal estat de la zona. Els manifestants han reclamat, d’una banda, l’aprovació d’un nou pla integral de protecció del Delta i, de l’altra, que s’augmenti el pressupost per a les actuacions previstes. «No n’hi ha prou amb les mesures actuals», ha afirmat Matilde Font, portaveu de la Plataforma en defensa de l’Ebre (PDE), en declaracions a l’ACN.

La regulació de la conca a través dels pantans comporta problemes per l'arribada de sediments. Suggeriments al @mitecogob necessitats de moure les arenes de les puntes per pal·liar els problemes
Solucions dures s'han emportat l'arena de la Marquesa i de l'Arenal pic.twitter.com/qCQsPllzbM

— Defensa de l'Ebre (@PDE) 22 de enero de 2023

Un dels grans temes de debat té a veure amb com es pot aconseguir que el Delta, cada vegada més erosionat per l’avançament del mar i l’impacte de les tempestes, torni a recuperar la forma. Les plataformes de la zona reforçar els transvasaments de sediments cap a les zones més vulnerables de l’ecosistema. La disputa se centra ara sobre com, quan i a quin preu s’han de fer aquesta mena d’actuacions. «Les actuacions a la costa són necessàries per l’angoixa que pateix el territori. Però hem de ser més ambiciosos en les actuacions riu amunt. Es necessiten sediments. Són la solució a llarg termini», han clamat els manifestants en la protesta d’aquest diumenge.

Auge dels extrems climàtics

Notícies relacionades

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Els embassaments del Ter-Llobregat dupliquen les seves reserves un any després de l’emergència per sequera

El fet que tres anys després del temporal ‘Gloria’ hi hagi zones que continuïn agonitzant també ha permès reobrir el debat sobre com ens hauríem de preparar per a un futur en què aquesta mena d’esdeveniments vagin a més. Segons explica la investigadora Annelies Broekman, del Centre d’Investigació Ecològica (CREAF), urgeix posar en marxa accions per adaptar-nos a l’auge dels fenòmens meteorològics extrems. «Hem d’aprendre a conviure amb el risc que suposen», destaca la científica en una anàlisi publicada sobre el tercer aniversari del ‘Gloria’.

🌪️ Cada vez habrá más fenómenos extremos debido al #cambioclimático, así que hay que hacer planes de adaptación con los actores del territorio para mitigar los daños y las pérdidas económicas (p.e. evitando construir en zonas inundables). Tenemos que pensar A LARGO PLAZO. pic.twitter.com/qBYKmzolhq

— CREAF (@CREAF_ecologia) 20 de enero de 2023

Broekman suggereix, d’una banda, redissenyar aquestes zones (i l’ús que se’ls dona) per minimitzar el risc que suposa l’arribada d’un temporal. D’altra banda, l’experta reclama restablir els mecanismes naturals de protecció que s’han espatllat (com les dunes i els sediments dels rius). «L’ Ebre és un riu sobreexplotat i, per això, ara mateix no arriben al mar els sediments necessaris per mantenir el Delta, les dunes i les platges. Si aquestes estructures naturals no es restauren el podem perdre», destaca la científica.