La sequera obliga Catalunya a reforçar el seu pla per ‘reciclar’ aigua

Fa gairebé dos anys que les reserves hídriques catalanes estan en una situació preocupant. L’escassetat de pluges, l’augment de les temperatures i els episodis de calor extrema de l’estiu passat han deixat els embassaments en mínims. En aquests moments, amb uns embassaments que amb prou feines arriben a un 30% de la seva capacitat, Catalunya està oficialment en estat d’alerta per sequera. No hi ha indicis que la situació millorarà pròximament. Per això mateix, segons han anunciat aquest dijous el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, i el vicepresident de l’àrea d’ecologia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Eloi Badia, Catalunya posa en marxa un nou pla per fer front a l’actual sequera (i a les que vindran).

El pla consisteix a reforçar la xarxa per «regenerar aigua» a l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquests moments, a la localitat de Sant Joan Despí hi ha una estació de tractament i potabilització d’aigua que recull les aigües residuals, les sotmet a un tractament i, una vegada ‘netejades’ i depurades, les torna al riu Llobregat. Al desembre aquest procés aportava uns 0,2 metres cúbics per segon. Actualment, ja se’n generen prop de 0,6. Les pròximes setmanes, segons preveu el pla presentat aquest dijous, s’espera que l’aportació d’aigües regenerades arribi fins als 0,8 metres cúbics.

L’aportació d’aigua regenerada al Llobregat, segons expliquen Reyes i Badia, compleix almenys dues funcions. D’una banda, ajuda a garantir el cabal del final del riu en un moment d’escassetat d’aigua i així preserva el bon estat dels ecosistemes aquàtics de la zona. De l’altra, aquesta mesura permet minimitzar l’ús de l’aigua d’uns pantans catalans que, ara com ara, estan en estat crític. Les injeccions d’aigua regenerada també s’estan utilitzant com a «barrera» per evitar la intrusió salina d’aigua cap a l’aqüífer del Llobregat (una reserva estratègica d’aigua clau durant els episodis de sequera).

Dessalinitzadores i pous

L’avanç (i la severitat) de la sequera a Catalunya ha obligat a activar tots els mecanismes existents per «generar aigua» al territori. L’últim any, les plantes de reutilització d’aigua han augmentat la seva capacitat fins a assolir els 60 hectòmetres cúbics a l’any (uns 10 més que l’any anterior). Les dessalinitzadores catalanes, per la seva banda, també han incrementat la seva producció fins a arribar als 63 hectòmetres cúbics durant aquest període. Les reserves hídriques dels pous han sumat uns 54 hectòmetres cúbics més. En total, s’estima que aquestes tres fonts han aportat tanta aigua com l’equivalent al de l’embassament de Sau.

Notícies relacionades

L’augment de temperatures de Groenlàndia exposa el món a un augment més gran del nivell del mar

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

Segons han explicat aquest dijous Reyes i Badia, el reforç d’aquests tres mecanismes per obtenir aigua ha permès retardar almenys sis mesos l’activació de l’alerta per sequera a Catalunya. O dit d’una altra manera. Si no fos per aquests mecanismes per obtenir un ‘extra’ de recursos hídrics, «l’àrea metropolitana de Barcelona estaria avui a l’escenari d’excepcionalitat i a les portes de l’emergència, amb mesures molt més restrictives».

En aquests moments, segons l’últim balanç disponible, el 80% de la població de Catalunya viu en una zona en alerta per sequera. La Generalitat ja ha aplicat una sèrie de restriccions per intentar pal·liar la situació. Les mesures es limiten, per ara, a restringir l’ús d’aigua en activitats com el reg de jardins i zones verdes, així com la neteja de vehicles o l’emplenament de les piscines i fonts ornamentals. Si la situació empitjora, tal com va alertar la setmana passada la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, no es descarta aplicar restriccions més severes a la primavera. En aquest cas, tot apunta que el «racionament de l’aigua» també afectarà les llars.