Bretxa generacional

El planeta que deixem: aquest és el (preocupant) llegat mediambiental per a les generacions venidores

L’avenç de la crisi climàtica ha alterat dràsticament els fonaments del planeta: des de l’aire que respirem fins als paisatges, els recursos naturals i una cosa tan vital com el clima amb què convivim

El món en què van viure els nostres avis, el dels nostres pares i el que tenim actualment no és el mateix. L’avenç de la crisi climàtica ha alterat dràsticament els fonaments del planeta: des de l’aire que respirem fins als paisatges, els recursos naturals i una cosa tan vital com el clima amb què convivim. La Terra s’enfronta ara a una crisi mediambiental i de biodiversitat sense precedents que, si continua així, condicionarà el futur de generacions actuals i de les venidores.

El planeta que deixem, segons constata l’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), és una herència directa de l’estil de vida de generacions anteriors. «És inequívoc que l’activitat humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la superfície terrestre», assenyala l’estudi més exhaustiu fet fins ara. La comunitat científica alerta que, si no canviem de rumb de manera ràpida, les conseqüències de la crisi climàtica aniran augmentant durant les pròximes dècades.

Una persona nascuda el 1962 va arribar a un món en què els nivells de diòxid de carboni ja havien pujat a 318 parts per milió. Una de nascuda el 2012 va haver d’enfrontar-se a un aire ple de 394 parts per milió

Aquest és el llegat mediambiental que deixem a les generacions que vindran.

Un aire cada cop més contaminat

Fins i tot una cosa tan indispensable com l’aire que respirem ha canviat. Algú nascut el 1936, per posar un exemple, amb la seva primera glopada va respirar unes 312 parts per milió de diòxid de carboni. Una persona nascuda el 1962, va arribar a un món en què els nivells de diòxid de carboni ja havien pujat a 318 parts per milió. Un nen o una nena del 2012, nascut fa just una dècada, ja va haver d’enfrontar-se a un aire ple de 394 parts per milió d’aquest gas. Ara mateix, segons l’últim balanç de ‘Global Carbon Project’, l’atmosfera està impregnada per 416 parts per milió de CO₂. I aquest no és l’únic contaminant que impregna l’aire. Hi ha moltes altres substàncies igual de perjudicials que també han augmentat les últimes dècades.

L’augment exponencial de la pol·lució en l’aire es relaciona amb un ampli ventall de malalties. Segons apunta un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la contaminació incrementa el risc d’infeccions respiratòries, malalties cardíaques, vessaments cerebrals i diferents tipus de càncer. Les autoritats sanitàries també adverteixen que respirar aire contaminat causa uns 7 milions de morts prematures a l’any arreu del món. Els últims informes disponibles sobre la qualitat de l’aire apunten al fet que, any rere any, la presència de contaminants a l’atmosfera augmenta.

Recursos naturals en perill

Els paisatges naturals del planeta han canviat radicalment en les últimes dècades. L’expansió urbanística ha acorralat els boscos, els espais verds i els ecosistemes. Les activitats humanes han posat en risc d’extinció més d’un milió d’espècies. La crisi climàtica desencadenada per la humanitat ha provocat danys estructurals al medi ambient com, per exemple, una disminució dràstica dels nivells de gel àrtic. També ha provocat l’augment del mar més acusat mai registrat.

Tot això no només afecta els ecosistemes naturals del planeta. També té un impacte directe en els recursos naturals dels que podem disposar. A Europa, per exemple, l’augment de les sequeres han triplicat les pèrdues agrícoles en només cinc dècades. En el futur, segons apunta un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient, l’avenç de la crisi climàtica podria reduir a la meitat la producció de blat, remolatxa i blat de moro al sud d’Europa. Espanya podria ser un dels països més afectats per aquest fenomen.

Auge dels extrems climàtics

Notícies relacionades

Els termòmetres del planeta també han canviat en l’últim segle. La temperatura mitjana global està ara 1,2 graus per sobre respecte als valors de l’era preindustrial. Si continua així, alerten els experts, a finals de segle podríem tenir un món 2,4 graus més calent que fa cent anys. En llocs com Espanya, així com als altres països de l’arc Mediterrani, els termòmetres podrien pujar més de quatre graus. Això no només provocaria un augment general de les temperatures sinó que, a més, augmentaria el risc de sequeres, onades de calor i fenòmens meteorològics extrems al territori.

La comunitat científica adverteix que el món ja s’ha endinsat en una era d’extrems climàtics. L’última gran anàlisi del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic apunta que la incidència d’esdeveniments climàtics extrems ha augmentat des de la dècada de 1950. En aquests moments, lidiar amb l’auge dels extrems climàtics li està costant al món uns 170.000 milions d’euros anuals. En el futur, els efectes de la crisi climàtica podrien sumar prop de 2 bilions d’euros cada any.