Incendi a les aigües del Mediterrani: «Hi ha paisatges marins que han quedat calcinats»

Aquest «incendi marí» es va desencadenar fa només sis mesos. Entre juny i agost, mentre el continent europeu vivia una de les onades de calor més intenses de les últimes dècades, a les aigües mediterrànies també es van registrar temperatures sense precedents. Durant diverses setmanes els termòmetres marins van marcar entre cinc i set graus més de l’habitual. A les illes Medes i al cap de Creus, per exemple, l’aigua va arribar als 27 graus. En alguns punts de la costa francesa va arribar fins als 30 graus. Mai, en més de cinquanta anys de dades, s’havien registrat valors tan alts.

Flames «a càmera lenta»

L’augment de temperatures de les aigües va acabar desencadenant un incendi a càmera lenta. «Els efectes de les onades de calor marines no es veuen al moment, sinó que triguen mesos a fer-se visibles. Encara estem recollint dades sobre el que va passar a l’estiu. Per ara només tenim les dades preliminars i, tot i així, la imatge és devastadora», explica Garrabou. El biòleg marí explica, per exemple, que hi ha espècies que han quedat delmades en qüestió de mesos. Sobretot en el cas de les espècies «ancorades» a terra. «Al mar passa el mateix que als incendis forestals. Quan brota el foc, els més afectats són els arbres i les espècies que no poden fugir de les flames», explica el científic.

Ara mateix, sota les aigües del Mediterrani, hi ha «boscos» de coralls que han quedat totalment calcinats. Fins i tot es veuen exemplars de coralls centenaris, de més d’un metre d’altura, que han quedat reduïts a un esquelet. La mateixa imatge es repeteix en poblacions d’algues, esponges i estrelles de mar típiques del Mediterrani. Encara no hi ha xifres definitives sobre el total d’espècies i exemplars afectats, però, segons adverteixen els experts, en alguns casos es podrien haver perdut més del 80% dels individus d’algunes poblacions. Això suposa un dels episodis de mortalitat massiva més greus registrats fins ara.

«Recordo que als inicis de la meva carrera, quan vaig començar a investigar sobre aquests fenòmens, ja es parlava de com l’augment de temperatures de les aigües acabaria desencadenant aquests problemes, però, tot i així, no esperava veure-ho en persona. Pensava que passaria cap a finals de segle», comenta Garrabou. «Mai hauria imaginat que veuria extincions locals d’espècies al Mediterrani», afegeix.

Víctimes col·laterals

Fins i tot els animals que han aconseguit fugir de les flames destaquen com a víctimes col·laterals d’aquest «incendi marí». És el cas, per exemple, dels peixos mediterranis. «L’augment de temperatura de l’aigua està desplaçant algunes espècies. N’hi ha algunes que es mantenien molt a prop de la costa i que ja s’han mogut mar endins. D’altres, típiques dels tròpics, estan arribant cada vegada més lluny», explica Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar. «El problema d’aquests desplaçaments és que no sabem com afectaran l’equilibri de l’ecosistema. L’arribada d’una espècie més agressiva, per exemple, podria posar en perill els peixos autòctons i provocar greus desequilibris», comenta l’experta.

L’augment de la temperatura de les aigües està impulsant l’expansió d’animals com les meduses. Aquests animals, habituals d’aigües temperades i càlides, han començat a observar-se fins i tot a l’hivern a les costes Mediterrànies. Fa tan sols unes setmanes, per exemple, milers d’exemplars de meduses van quedar encallats en una platja d’Almeria. La mateixa escena es va repetir a la zona de Roses. I en algunes localitats de la costa francesa. «Tot apunta que les meduses estan accelerant el seu cicle de reproducció i que per això estan apareixent en èpoques en què normalment no s’haurien de veure», comenta la biòloga.

Seqüeles de l’incendi

Notícies relacionades

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

La comunitat científica mira amb preocupació les seqüeles de l’incendi a les aigües mediterrànies. Sobretot perquè, més enllà de l’impacte ecològic d’aquest fenomen, també inquieta què passarà amb les activitats humanes que depenen del medi marí. «El sector pesquer ja està patint els efectes de la crisi climàtica: les poblacions de moltes espècies s’estan reduint i desplaçant. El mal mediambiental també acabarà afectant altres activitats, com el turisme. ¿Qui voldrà venir a bussejar en un Mediterrani destrossat?», reflexiona Garrabou.

Els experts alerten sobre el delicat estat d’aquests ecosistemes marins i, al seu torn, reclamen més mesures per protegir-lo. Des de l’ampliació de les àrees protegides fins a una cosa tan senzilla com augmentar la consciència ciutadana amb el tema. «Tots podem posar el nostre gra de sorra perquè aquest problema no vagi a més. Això va des de no tirar escombraries a les platges fins a reduir la nostra empremta ecològica per evitar que l’escalfament global continuï avançant», comenta Marambio. «El mar és de tots», conclou.