¿Quines conseqüències té la contaminació per plàstic a l’oceà?

Hi ha plàstic flotant pels mars de tot el món, des de les zones de costa fins a les d’alta mar. De vegades, aquests residus són arrossegats pel corrent i els vòrtexs marins i acaben aglomerats en grans ‘illes de plàstic' enmig de l’oceà. Hi ha almenys set grans illes d’escombraries al món que, en total, són tan grans com un continent. La més gran és al Pacífic, suma 1,8 milions de quilòmetres quadrats i compta amb més de 80.000 trossos de plàstic flotant. Segons alerta un informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), aquesta illa no només està creixent de manera exponencial sinó que, en cas de continuar així, aviat es podria veure des de l’espai. 

Un dels grans perills de la plaga de plàstic a l’oceà és el seu impacte en els animals marins. D’una banda, les deixalles més grans estan asfixiant moltes espècies. El cas més clar és el de les tortugues que queden ferides per bosses de plàstic i palles flotants. D’altra banda, el plàstic de mida més petita acaba sent ingerit per alguns animals i s’acumula en la cadena tròfica. S’han trobat rastres de microplàstic en gairebé la meitat dels peixos estudiats fins ara, així com en gairebé el 80% dels cetacis i el 50% de les tortugues marines. Segons apunta un estudi publicat a ‘Global Change Biology’, «la presència generalitzada de plàstic en la fauna marina constitueix un problema mundial a escala mundial». Es calcula que almenys 1.341 espècies marines han sigut víctimes de la colonització, ingestió, embolic o asfíxia per residus plàstics. 

La plaga de microplàstic a l’oceà també es podria convertir en un problema de salut pública. Un estudi publicat a la revista ‘PLOS ONE', per exemple, alerta que les microfibres sintètiques abocades a les aigües mediterrànies s’han convertit en «llar flotant» per a colònies de bacteris i microorganismes tòxics per a les persones. Això suposa un doble risc. D’una banda, el fet que els microbis s’adhereixin al plàstic els permet desplaçar-se cada cop més lluny. D’altra banda, l’acumulació de bacteris provoca que els microplàstics «facin olor de menjar» i, d’aquesta manera, augmenten les probabilitats que altres organismes marins els confonguin i els acabin ingerint. Aquesta dinàmica augmenta el risc que els microorganismes potencialment perillosos arribin a les persones. 

La presència de microplàstic a les aigües superficials també amenaça d’alterar els pilars dels ecosistemes marins. Hi ha diversos estudis que alerten sobre aquest fenomen. Ja s’ha observat com la presència de plàstic limita la capacitat de producció de plàncton i fitoplàncton al mar. També s’ha descrit l’impacte perjudicial dels residus en les poblacions d’algues i altres organismes que depenen de la llum solar per sobreviure. Aquesta dinàmica, al seu torn, també provoca un descens de l’oferta alimentària per altres espècies marines i posa en risc la seva supervivència.