Detectat un alarmant increment de plàstics als oceans del món

El treball, una de les anàlisis més grans realitzades fins a la data sobre la presència de plàstics als oceans, alerta sobre una alarmant tendència que s’ha observat les últimes dues dècades. La quantitat de residus detectats a les aigües s’ha multiplicat de forma «ràpida i significativa» des de l’any 2005. Això, segons apunta l’equip internacional d’experts que ha liderat aquesta anàlisi, coincideix amb el «dramàtic increment a la producció de plàstics que es va produir en el canvi de segle», la mala gestió dels residus generats i l’escassa taxa de reciclatge d’aquests materials.

La comunitat científica alerta que la plaga de plàstics als oceans s’estén des del Mediterrani fins a l’Àrtic, passant per les aigües de l’Atlàntic, el Pacífic i l’Índic. Als mars del nord global s’ha detectat una quantitat inusualment alta de residus a les aigües superficials tot i que, segons matisen els experts, això podria explicar-se per l’incremement d’estacions de seguiment que hi ha en aquestes latituds del globus. Sobretot al perímetre dels països més rics i industrialitzats del planeta.

«Hem trobat una tendència alarmant sobre el creixement exponencial de microplàstics a l’oceà global», adverteix Marcus Eriksen, del The 5 Gyres Institute, un dels investigadors que ha liderat aquest estudi en què es recullen més de 40 anys de dades captades des del 1979 fins al 2019 a partir de gairebé 12.000 estacions de monitoratge de tot el món. Els experts calculen que en aquests moments hi ha entre 82 i 358 bilions de partícules de plàstic flotant als mars amb un pes equivalent a entre 1,1 i 4,9 milions de tones. En cas de continuar així, segons adverteixen els científics que han liderat aquest estudi, aquestes xifres podrien multiplicar-se per 2,6 per a l’any 2040.

Tot i que fa almenys dues dècades que la contaminació per plàstics va a més, alguns informes apunten que els últims dos anys aquest fenomen ha augmentat de forma preocupant. Un recent informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per exemple, va alertar que la pandèmia ha duplicat els residus plàstics al planeta. En els primers dos anys de crisi sanitària, la humanitat va generar més d’1,6 milions de tones diàries de residus sanitaris que, majoritàriament, són compostos de plàstics. Les anàlisis apunten que almenys 25.000 tones d’aquests rebutjos ja han acabat abocades als oceans globals tot i que, per ara, això encara no es reflecteix en les dades.

Fa anys que la comunitat científica reclama un compromís més decidit per aturar la plaga de plàstics als oceans. «Necessitem un pacte global fort i legalment vinculant sobre la contaminació plàstica que aturi el problema en la font», destaquen els autors d’aquesta última anàlisi. «Estem davant un punt d’inflexió històric. Necessitem estratègies per abordar el problema de forma integral, començant per restringir les fonts d’emissió d’aquest material», destaca l’estudi.

«Aquest estudi demostra una vegada més la urgència de crear una estratègia comuna de transformació del model de producció, consum, gestió de residus plàstics,» argumenta Patrizia Ziveri, investigadora ICREA de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). «Necessitem un pla internacional estructurat i estandarditzat per monitorar la presència de plàstics en diferents ambients, determinar la quantitat i el temps de residència d’aquests residus, regular les fonts específiques de plàstics al mar i reclamar acords internacionals per evitar la contaminació plàstica global a llarg termini», afegeix l’experta, interpel·lada com a font independent, en declaracions a EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

L’ONU aprova el primer acord internacional contra el plàstic

Un dia en un futur sense plàstic

Fa just un any, després d’una infinitat de debats i negociacions, les Nacions Unides va aprovar el primer acord internacional contra el plàstic. Amb aquest compromís, 175 països (entre els quals Espanya) es van comprometre a traçar plans per reduir l’impacte de l’est material en tot el seu cicle de vida, des de la producció fins al reciclatge, per al 2024.

La setmana passada, després de diverses dècades d’àrdues negociacions, també es va aconseguir firmar el primer Tractat Global dels Oceans en què els països tornen a corroborar el seu compromís per frenar la contaminació de les aigües. Els experts demanen concretar aquest tipus d’acords en «mesures concretes, ràpides i immediates» que aconsegueixin frenar una vegada per sempre la plaga de plàstics als oceans del món.