Rècord submarí
Aconsegueixen gravar el peix que viu a més profunditat del planeta
Un submergible filma un peix cargol a 8.336 metres en una fossa submarina del Japó

Científics japonesos i australians han obtingut les imatges de peixos nedant a la profunditat més gran registrada fins ara. Es tracta, en concret, d'un peix que s’ha filmat mentre nedava a més de 8 quilòmetres sota la superfície, i que ha establert així un nou rècord mundial. L'animal, una espècie desconeguda de peix cargol pertanyent al gènere ‘Pseudoliparis’, s’ha gravat a una profunditat de 8.336 metres a la fossa d'Izu-Ogasawara, al sud-est del Japó. Les imatges van ser obtingudes des d'un submergible que formava part d'una expedició iniciada l'any passat.
Tan sols uns dies després de gravar aquest peix, els científics van trobar dos peixos cargol de l'espècie ‘Pseudoliparis belyaevi’, a la mateixa fossa submarina, a una profunditat de 8.022 metres. L'equip va afirmar que aquests són els primers peixos que es registren a una profunditat superior al 8.000 metres.
Els científics del Centre d'Investigació d'Aigües Profundes de la Universitat de Minderoo d'Austràlia Occidental i la Universitat de Ciència i Tecnologia Marina de Tòquio, s'havien proposat explorar les fosses del Japó, Izu-Ogasawara i Ryukyu, que tenen 8.000, 9.300 i 7.300 metres de profunditat, respectivament, com a part d'un estudi d'una dècada de durada sobre les poblacions de peixos més profundes que hi ha al món. L'expedició va començar l'any passat i, fent ús de submergibles autònoms d'aigües profundes, els investigadors van desplegar càmeres amb esquer a la part més profunda d'aquestes fosses.
El científic en cap de l'expedició i fundador del Centre d'Investigació d'Aigües Profundes Minderoo-UWA, el professor Alan Jamieson, ha assenyalat que les adaptacions evolutives van permetre que algunes espècies de peixos cargol puguin viure a uns 1.000 metres més de profunditat d'on viuen els peixos més allunyats de la superfície.
Es coneixen més de 400 espècies de peixos cargol que viuen en una àmplia varietat d'hàbitats, que van des d'aigües poc profundes fins a la foscor de l'oceà profund, tenint en compte que a 8.000 metres sota l'aigua, la pressió és 800 vegades superior que a la superfície de l'oceà.
L'aspecte d'aquests peixos va sorprendre els científics. «Quan t'imagines com deu ser el peix que viu a més profunditat del món, el més probable és que sigui retorçat, negre, amb dents grosses i ulls petits», va assegurar Jamieson. Tanmateix, «el més probable és que [aquest aspecte] no tingui res a veure amb la profunditat del mar, sinó amb la foscor d'aquestes zones». Les adaptacions en aigües profundes tendeixen a ser menys visibles, va afegir.
Els joves estan a més profunditat
L'individu gravat a més profunditat en l'esmentat vídeo va ser un peix juvenil. A diferència d'altres espècies de peixos d'aigües profundes, els peixos cargol joves generalment viuen a més profunditats que els adults.
«A causa que no hi ha res més sota seu, la zona poc profunda del rang se superposa amb un munt d'altres peixos d'aigües profundes, per la qual cosa posar els juvenils en aquesta zona probablement significa que se’ls menjaran», va dir Jamieson.
Jamieson afirma que l'expedició al Japó va confirmar la teoria que el peix cargol Mariana, trobat a 8.178 metres l'any 2017 a la fossa de les Marianes, no seria el peix més profund del món.
Fa gairebé una dècada, l'equip de Jamieson havia plantejat que podria ser biològicament impossible que els peixos sobrevisquin a profunditats superiors a 8.200 i 8.400 metres.
El fet que els peixos cargol s'hagin adaptat a profunditats superiors a les d’on qualsevol altre vertebrat pot sobreviure és intrigant, perquè generalment no són un gènere d'aigües profundes. La majoria dels peixos cargol viuen en aigües poc profundes, com els estuaris.
A aquestes profunditats, els peixos de 20 a 25 centímetres viuen de petits crustacis, que al seu torn s'alimenten del material que cau a la fossa quan moren les criatures de les aigües superficials. «Poden trigar setmanes o mesos a enfonsar-se», assenyala Jamieson. Tot i així, els crustacis famolencs de les profunditats no entenen de dates de caducitat i obtenen així una important font d'alimentació.
Notícies relacionades....
Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Entendre-hi més El costat més fosc de la intel·ligència artificial: pornografia personalitzada i sense límits
- Previsió meteorològica Catalunya torna a activar els avisos per pluges intenses per a aquest cap de setmana
- Radiografia lingüística Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»