La crisi de les flors: el caos climàtic altera el rellotge biològic de les plantes

Fins ara, el més normal era veure brollar la gran majoria de flors a la primavera. Però en les últimes dècades, segons assenyalen innombrables estudis de tot el món, el període de floració s’ha avançat. Un estudi de la Universitat de Cambridge, per exemple, ha analitzat més de dos segles i mig de dades de més de 400 espècies diferents de tot el Regne Unit. L’anàlisi ha revelat que ara les plantes floreixen gairebé un mes abans respecte al segle passat. Aquest fenomen s’observa ja per tot el món, tot i que amb dates diferents. A Espanya i en el conjunt de països del Mediterrani, per exemple, es calcula que l’aparició de les flors primaverals s’ha avançat almenys entre 10 i 15 dies.

Un dels exemples més clars per entendre fins a quin punt s’ha avançat la floració dels arbres el trobem a la ciutat de Tòquio. Aquest any, l’Agència Meteorològica del Japó (JMA) ha explicat que els primers cirerers florits han brotat el 14 de març. Això suposa la data més primerenca des que hi ha registres. Segons apunten els registres històrics, al voltant de l’any 1850 l’anomenat ‘sakura’ solia arribar entre la segona i la tercera setmana de març. Arribats a aquest segle, la data mitjana de floració s’ha acostat al 4 d’abril. El 2021, aquestes flors van brotar el 26 de març. Aquest any, el 14. «Els cirerers estan florint cada vegada abans», destaquen els meteoròlegs japonesos.

Conseqüències per a l’ecosistema

¿Però què està provocant que les plantes floreixin a deshora? «Encara hi ha moltes incògnites sobre els mecanismes concrets que desencadenen aquest fenomen però, a grans trets, sabem que té a veure amb l’augment de les temperatures», explica Ninyerola. Segons argumenta aquest expert, en condicions normals les plantes disposen d’un rellotge biològic que els indica quan han de florir. Aquest mecanisme es basa en l’acumulació de proteïnes. Les espècies mantenen el seu radar activat durant tot l’any i quan arriben a una concentració determinada de proteïnes, floreixen. «L’augment generalitzat de les temperatures està alterant el cicle de vida de les espècies», esgrimeix el biòleg.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

La ‘crisi de les flors’ no només afecta les plantes en si mateix. El que més preocupa els experts és l’«efecte en cascada» que pot provocar sobre totes les altres espècies de l’ecosistema que directament o indirectament en depenen. Segons expliquen Chris Wyver i Laura Reeves a ‘The Conversation’, una de les grans preocupacions és la «descoordinació» (o el «desajust temporal») entre les flors i els pol·linitzadors. «El canvi climàtic augmenta el risc que les plantes floreixin massa aviat perquè els insectes les puguin pol·linitzar», expliquen. Això, d’una banda, amenaça de reduir la reproducció de les plantes (i en conseqüència, dels centenars de milers de cultius que depenen dels pol·linitzadors) i, d’altra banda, posa en risc la supervivència dels mateixos insectes. «Una pol·linització primerenca podria generar una bretxa de recursos», adverteixen.

«El canvi climàtic està alterant dinàmiques que s’han construït durant centenars de milers d’anys», adverteix Ninyerola en una entrevista amb EL PERIÓDICO. L’any passat, en ple mes d’octubre, Catalunya va veure florir arbres fruiters i les plantes silvestres almenys cinc mesos abans del previst. ¿Què passarà ara amb aquestes plantes? ¿Floriran amb la mateixa intensitat aquesta primavera? ¿Donaran els mateixos fruits que si no haguessin brollat abans de temps? ¿I què passarà amb totes les espècies que en depenen, inclosos els humans? «Faran falta anys d’estudis per conèixer l’abast real d’aquest fenomen», explica el biòleg. Per ara, la crisi de les flors només mostra la punta de l’iceberg.