Els pròxims tsunamis del Mediterrani espanyol poden ser més violents que mai

El sud del Mediterrani espanyol ha patit tsunamis catastròfics en el passat i els pot tornar a patir. Grans roques actualment visibles al costat de la costa de diversos punts del llevant espanyol són testimoni d’aquests brutals episodis marins. Un estudi realitzat ara, amb participació espanyola, revela que els efectes d’un tsunami en l’actualitat podrien ser molt més devastadors que en el passat a causa del canvi climàtic i també a causa de l’augment de la urbanització.

Aquesta investigació, publicada a la revista Journal of Iberian Geology, s’ha elaborat a partir d’uns dipòsits trobats al cap Cope, Múrcia, on els investigadors van identificar un tsunami, datat fa aproximadament entre 800 a 1.400 anys, que va provocar grans acumulacions de blocs en aquesta regió de la costa murciana.

Fets similars han sigut identificats a les costes de les Balears, el País Valencià o Andalusia i són el vestigi d’aquests violents tsunamis que van aconseguir arrencar grans roques i trossos de penya-segat i arrossegar-los diversos metres (de vegades desenes) terra endins.

«Apliquem la metodologia que teníem desenvolupada per veure si [aquestes acumulacions rocoses] es podien deure a grans tempestes o tsunamis, ja que la zona de Múrcia pot tenir activitat tectònica de terratrèmols», explica Javier Lario, catedràtic de Geodinàmica Externa de la Facultat de Ciències de l’UNED i primer autor de l’estudi», i hem vist que podien ser resultat d’un tsunami».

Si bé les onades d’una gran tempesta poden ser més grans que les d’un sisme submarí, no tindrien la capacitat d’arrossegar aquests blocs quatre metres sobre el nivell del mar, que assoleixen les 17,7 tones. Els autors del treball intenten principalment distingir aquests dos tipus de fenòmens.

«És interessant diferenciar-los, perquè amb el canvi climàtic s’està veient que hi haurà un augment de grans tempestes, i fins i tot huracans», comenta Lario.

És necessari crear plans d’evacuació

En la presentació del treball, que també firmen Chris Spencer (Universitat de l’Oest d’Anglaterra, Regne Unit) i Teresa Bardají (Universitat d’Alcalá de Henares), s’esmenten ciutats com Huelva i Cadis, ja que han començat a crear plans d’evacuació.

El primer autor assenyala que seria necessari implementar aquest tipus de plans a les zones de costa del sud mediterrani per educar la població i crear consciència.

«Ens referim que el 70% de la població és a les costes. Si afectés a l’estiu, la població flotant de les zones de costa és molt més gran que la de l’hivern. Clarament, un tsunami ara tindria un impacte molt gran», comenta Lario.

Així mateix, l’erosió i degradació de la costa per l’acció humana podrien afectar en gran manera la gravetat d’un possible sisme submarí. «Els processos de pujada del nivell del mar o processos erosius de la platja i de la protecció natural que tenen les costes fan que siguin més vulnerables en cas que hi hagi un tsunami. Si hem perdut sorra o zona de costa i l’aigua pot penetrar més a l’interior, quan vingui un tsunami l’efecte serà pitjor», avisa el geòleg.

Gràcies a aquests registres, és possible establir períodes de recurrència que permetin alertar les autoritats de possibles fenòmens, igual com el tsunami històric de Lisboa, que va arrasar la costa andalusa el 1755 i que va deixar més de 1.000 morts al seu pas.

Des del Ministeri de l’Interior, juntament amb l’Institut Geogràfic Nacional i la Direcció General de Protecció Civil, han desenvolupat el Pla Estatal de Sismes Submarins, en el qual identifiquen els riscos d’inundació per tsunami que podrien produir-se al territori nacional.

Article de referència: https://link.springer.com/article/10.1007/s41513-023-00208-8

.......

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es