1,8 bilions d’euros: aquest és el ‘deute’ d’Espanya per la crisi climàtica

L’anàlisi, liderada per la Universitat de Leeds, pren com a punt de referència un dels conceptes més importants en els debats sobre polítiques climàtiques: el pressupost de carboni (és a dir, la quantitat màxima de CO₂ que es podria alliberar a l’atmosfera abans de provocar un escalfament global superior a 1,5 graus de mitjana). Segons apunten diversos estudis, el planeta podria suportar fins a 1,8 bilions de tones de diòxid de carboni abans de patir un escalfament global extrem. Aquesta xifra no només ajuda a entendre quin és el màxim d’emissions que podria tolerar el globus sinó que, a més, permet estimar la contribució històrica de cada país en arribar a aquest llindar.

I és aquí on comencen els càlculs per avaluar quina és la ‘factura’ de la crisi climàtica i qui ha de pagar-la. Els autors de l’anàlisi que protagonitza aquesta notícia han elaborat un sistema que permet calcular el «valor monetari» de l’«excés d’emissions de diòxid de carboni» de cada país. Segons apunten aquests càlculs, el cost de lidiar amb el caos climàtic ascendeix a uns 192 bilions de dòlars, dels quals gairebé un 90% corresponen als països del nord global (els més rics i, al seu torn, els que històricament han contaminat més). «És el primer càlcul que evidencia que els països històricament responsables de les emissions excessives de CO₂ tenen l’obligació de finançar les compensacions», explica Jason Hickel, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i coautor d’aquest estudi.

Sis bilions anuals

Per fer front a la factura de la crisi climàtica, els països rics haurien de pagar uns sis bilions de dòlars anuals (l’equivalent al 7% del PIB mundial anual) als estats del sud global. D’una banda, per fer front a les pèrdues i danys causats per les inundacions extremes, l’avanç de les sequeres i l’augment del nivell del mar, que estan causant veritables estralls al sud del globus. I d’altra banda, per ajudar aquestes nacions a «descarbonitzar les seves economies». «Si volem que països que històricament no han contaminat deixin d’utilitzar combustibles fòssils hem de compensar-los per aquesta càrrega», explica Andrew Fanning, de la Universitat de Leeds i director d’aquesta anàlisi. «És una qüestió de justícia climàtica», afegeix.

Segons apunta aquest estudi, els Estats Units haurien de pagar prop de 80 bilions de dòlars anuals (uns 7.200 dòlars per càpita) d’aquí al 2050 per compensar les seves emissions històriques ja que, segons indiquen els registres, han utilitzat gairebé quatre vegades més pressupost de carboni del que els correspondria. També haurien de saldar el seu deute països com Rússia, el Japó, Alemanya i el Regne Unit ja que destaquen entre els més contaminants de la història. En el cas britànic, per exemple, s’estima que el país ha emès 2,5 vegades més del que li correspondria.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

En l’altre costat de la balança, hi hauria 55 països del sud global –majoritàriament situats a la zona de l’Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic– que haurien de rebre almenys 1.160 dòlars per càpita anuals en compensació pels estralls del canvi climàtic. Un dels casos més destacats és el de l’Índia, que, «tenint en compte que històricament ha sigut un país poc emissor» i que tot just ha emès «una quarta part del que li tocaria», tindria dret a rebre gairebé 60 bilions en els pròxims 30 anys per pal·liar els efectes de la crisi climàtica i descarbonitzar la seva economia. 

Aquesta no és la primera ni segurament l’última proposta que es planteja per pagar la factura de la crisi climàtica. L’any passat, en la cimera del clima de Sharm al-Sheikh, els països van acordar crear un fons per finançar les pèrdues i danys del caos climàtic (tot i que van deixar per a aquest any, en la cita de Dubai, el debat sobre quins països, empreses i institucions havien de finançar aquesta iniciativa). Fa uns mesos, a més, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va reclamar utilitzar els beneficis extraordinaris de les petroleres –i les altres indústries contaminants– per pagar la factura del caos climàtic.