Adeu a les glaceres: el canvi climàtic en destruirà 460 arreu del món d’aquí al 2050

Els científics ja no saben com dir-ho: l’escalfament global, provocat per l’ésser humà, està destruint el planeta. A tota velocitat. Però la majoria dels governs i les empreses continuen desatenent aquestes crides d’alerta. L’últim crit d’alarma l’acaba de llançar la Unesco: en menys de 30 anys desapareixeran 460 glaceres incloses en zones declarades patrimoni mundial. Entre els que corren més perill, els del Pirineu, els més meridionals d’Europa. És gairebé segur que no sobreviuran més enllà del 2050. Seran esborrats del mapa pel canvi climàtic.

Els llocs del patrimoni mundial de la Unesco que acullen glaceres són 50. En aquests 50 llocs s’hi han identificat 18.600 glaceres, que cobreixen aproximadament 66.000 quilòmetres quadrats, cosa que representa gairebé el 10% de la superfície glaciaritzada total de la Terra i més del doble de l’extensió de Catalunya.

Entre aquests es troben el més alt (al costat de la muntanya de l’Everest), el més llarg (a Alaska) i les últimes glaceres que queden a l’Àfrica. L’últim estudi de la Unesco, en col·laboració amb la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN), ha revelat l’accelerat desglaç de les glaceres dels llocs del patrimoni mundial des de l’any 2000 a causa de l’augment d’emissions de CO₂.

Actualment, aquestes glaceres perden 58.000 milions de tones de gel a l’any –cosa que equival a l’ús anual combinat d’aigua de França i Espanya– i són responsables de gairebé el 5% de l’augment del nivell del mar observat al món. El gel s’esgota.

Objectiu, reduir les emissions de CO2

Objectiu, reduir les emissions de CO₂L’informe conclou que les glaceres d’un terç dels 50 llocs del patrimoni mundial estan condemnades a desaparèixer d’aquí al 2050, independentment dels esforços que es facin per limitar l’augment de la temperatura.

«Però encara és possible salvar-ne els altres dos terços si l’augment de la temperatura global no supera els 1,5 °C en comparació amb el període preindustrial», clama l’organització, que ressalta que serà un «repte important» per a la cimera climàtica COP27, que se celebra des d’aquest diumenge a Egipte.

La Unesco reclama reduir dràsticament les emissions de carboni i advoca per crear un fons internacional per a la vigilància i preservació d’aquestes masses de gel. El fons recolzaria la investigació, promouria xarxes d’intercanvi entre les parts interessades i aplicaria mesures d’alerta primerenca i de reducció del risc de catàstrofes.

La situació és dramàtica, perquè la meitat de la humanitat depèn directament o indirectament de les glaceres com a font d’aigua per a ús domèstic, agrícola i energètic. Les glaceres són així mateix pilars de la biodiversitat, ja que alimenten molts ecosistemes.

«Aquest informe és una crida a l’acció. Només una ràpida reducció dels nostres nivells d’emissions de CO₂ i l’excepcional biodiversitat que en depèn. La COP27 tindrà un paper crucial per ajudar a trobar solucions a aquest problema i la Unesco està decidida a recolzar els estats en la consecució d’aquest objectiu», remarca Audrey Azoulay, directora general de la Unesco.

«Quan les glaceres es fonen ràpidament, milions de persones s’enfronten a l’escassetat d’aigua i a l’augment del risc de catàstrofes naturals, com les inundacions, i uns altres milions més poden veure’s desplaçades per la consegüent pujada del nivell del mar», manifesta Bruno Oberle, director general de la UICN.

L’Àfrica perdrà totes les seves glaceres

L’Àfrica perdrà totes les seves glaceres«Aquest estudi posa en relleu la urgent necessitat de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i invertir en solucions basades en la natura, que poden ajudar a mitigar el canvi climàtic i permetre que la gent s’adapti millor als seus impactes», diu Oberle.

La investigació revela les perspectives per continents. A l’Àfrica, totes les glaceres situades en llocs del patrimoni mundial desapareixeran d’aquí al 2050, incloses les del parc nacional de Kilimanjaro i els del Mont Kenya.

A Àsia són a un pas de desaparèixer les glaceres de les zones protegides del parc dels Tres Rius Paral·lels de Yunnan (Xina), que encapçalen les pèrdues de massa més elevades (el 57,2% des de l’any 2000) i que són les que més ràpid es fonen de tota la llista.

A Europa, la Unesco augura la desaparició abans del 2050 de totes les glaceres del Pirineu, i cita en concret la del Mont Perdut, que a causa de l’escalfament global ja s’ha «partit» en dos. També les glaceres de les Dolomites podrien desaparèixer d’aquí al 2050, i les glaceres suïsses han perdut més de la meitat del seu gel des de 1931.

A Amèrica Llatina, les glaceres del Parc Nacional Los Alerces (Argentina) sumen la segona pèrdua de massa més elevada respecte al 2000 (el 45,6%).

A Amèrica del Nord, les glaceres dels parcs nacionals de Yellowstone i Yosemite podrien desaparèixer d’aquí al 2050. A més, les glaceres del parc internacional de la pau Waterton-Glacier, al Canadà i els Estats Units, han perdut el 26,5% del seu volum en els últims 20 anys.

A Oceania la glacera de Te Wahipounamu, al sud-oest de Nova Zelanda, ha perdut el 20% del seu volum des del 2000.

Informe de referència (en anglès): https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000383551

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es