Catalunya inicia un estiu menys assolellat del que és habitual

Aquest estiu serà una mica diferent a Catalunya. La previsió apunta a uns mesos amb més calor i pluja del que és habitual i, de manera col·lateral, també menys assolellat. El mes de juny, el primer de l’estiu meteorològic, ha sigut un exemple clar d’aquest fenomen: no només ha plogut més del que és habitual per a aquesta època de l’any, sinó que, tal com confirmen les primeres anàlisis, també ha registrat un descens del 25% de les hores de sol directe a diverses zones de Catalunya.

«Tot fa pensar que aquest estiu tindrem menys dies de cel completament serè», afirma Marc Prohom, responsable de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, en declaracions a EL PERIÓDICO.

El nombre d’hores de sol directe que rep un territori es mesura a través d’un indicador conegut com a insolació. Aquest mesura el nombre d’hores en què el sol incideix de manera directa en una determinada zona. És a dir, els moments en què el cel està serè i que els rajos de sol poden arribar a terra sense impediments. Els dos principals ‘termòmetres’ per mesurar l’evolució d’aquest indicador són els observatoris de l’Ebre (Roquetes) i el Fabra (Barcelona), on s’emmagatzemen gairebé un segle de dades climàtiques. Aquest any, tots dos han registrat una arrencada de l’estiu amb menys hores de sol directe.

A Barcelona, l’Observatori Fabra testifica un total de 274,4 hores de sol al llarg del mes de juny. Aquesta xifra està un 7,5% per sota de la mitjana dels últims trenta anys, que se situa en unes 295 hores assolellades. Segons indiquen les dades històriques, el juny amb menys hores de sol mai registrat va ser el de 1985. Aquell any tan sols es van viure 179,5 hores de cel totalment serè. Per contra, els junys més assolellats des que existeixen registres s’han viscut en els últims deu anys. Entre el 2015 i el 2022 s’han registrat valors pròxims a les 340 hores de sol directe a Barcelona.

El mateix patró també es repeteix a l’extrem sud de Catalunya. L’Observatori de l’Ebre ha registrat un total de 254 hores de sol directe aquest últim mes de juny, gairebé un 20% menys davant la mitjana de 304 habitual per a aquest període de l’any. La xifra més baixa mai registrada en un mes de juny a Roquetes correspon a l’any 1992, quan només es van viure 214 hores de sol directe. L’estiu que va arrencar amb el cel més serè va ser el 2001, quan la insolació va sumar un total 360,4 hores al juny.

Menys sol al Pirineu

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

Segons explica Prohom, els territoris on més ha baixat la insolació aquest any són als del Pirineu i el Prepirineu català. «El sol ha incidit de manera directa gairebé un 25% menys de l’habitual per a aquesta època», explica el meteoròleg en una conversa amb aquest diari. Això es deu al fet que allà, a les zones d’interior, és on més ha plogut en els últims mesos. I això, de manera indirecta, també ha augmentat la nuvolositat en aquestes regions i ha reduït el nombre d’hores amb cel completament espaiós.

«Aquest estiu s’estan donant una sèrie de condicions favorables per al creixement de núvols i, en general, per a la formació de tempestes», explica Prohom. Les previsions apunten que aquest patró es repetirà al llarg de juliol, agost i setembre. Durant aquests mesos també s’esperen més pluges de l’habitual per a aquesta època de l’any i, en general, menys hores d’insolació. Tot apunta, doncs, que aquest estiu serà bastant menys assolellat del que és habitual.