David Mascort: «El preu de l’aigua pujarà; si no es paga amb rebuts es farà amb impostos»

Fa menys d’un mes que David Mascort ha rellevat Teresa Jordà al capdavant del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat. En la seva primera entrevista després del nomenament, el nou conseller parla amb EL PERIÓDICO de qüestions tan difícils com l’impacte de la sequera, les polèmiques que envolten els nous projectes d’energies renovables i la protecció del delta del Llobregat.

Vostè fa molts anys que treballa com a número dos d’aquesta conselleria i fa un mes que ha assumit el seu lideratge. ¿Com ha viscut el canvi?

Per mi no ha sigut un canvi massa gran. Els últims set anys he treballat com a secretari general d’aquest departament i la meva feina, dit d’una manera col·loquial, era ‘tenir la màquina a punt’. Fa dos anys vam viure un canvi important quan vam assumir les competències sobre temes d’acció climàtica com la gestió de l’aigua i els residus. Ara noto que l’únic gran repte afegit és la projecció pública.

Un dels temes que més preocupa ara mateix és la sequera. ¿Quin balanç fa de la situació?

En aquests moments veiem la sequera com una cosa conjuntural, però totes les previsions apunten que en les pròximes dècades serà un problema estructural. Catalunya s’ha de preparar per fer front a les sequeres que vindran. Per això, invertirem 2.400 milions des d’ara fins al 2027 en mesures concretes per optimitzar la gestió de l’aigua. L’objectiu és que de cara al 2030, quan es calcula que la pluja caurà un 15% respecte ara, puguem fer el mateix que ara però consumint menys aigua.

El 2008, fa 13 anys, Catalunya va viure una altra sequera extrema i ja llavors es va demostrar la necessitat de millorar la gestió de l’aigua. ¿Considera vostè que es van fer els deures?

Sí. I la prova és que si no fos per l’actual pla de sequera ja hauríem entrat en situació d’excepcionalitat. Aquesta sequera ha sigut tan extrema com la del 2008 i tot i així no hem hagut d’aplicar les mateixes restriccions que llavors. El 2021, el Govern va aprovar un pla especial contra la sequera i això és el que ha permès allargar entre sis i vuit mesos la declaració de l’estat d’emergència. Fa mesos que hem accelerat la feina de les dessalinitzadores, que hem avisat els agricultors, les indústries i les ciutats perquè es preparessin per reduir el consum d’aigua.

El pla per fer front a les sequeres del futur requereix grans inversions. Les empreses gestores de l’aigua argumenten que això acabarà augmentant el preu de l’aigua. ¿Creu vostè que acabarem pagant més?

No és fàcil respondre a aquesta pregunta. Està clar que necessitarem una gran inversió per executar aquest pla i els diners han de sortir d’alguna banda. ¿Significa això que pagarem més per l’aigua? Potser no de forma directa, però indirectament sí. El preu de l’aigua s’apujarà; si els ciutadans no el paguen en els seus rebuts, ja sigui amb el cànon o amb la tarifa que aplica el seu ajuntament, segurament ho faran amb impostos. És de sentit comú.

Fa mesos que la seva conselleria denuncia la gestió dels recursos hídrics als territoris que depenen de la Conca Hidrogràfica de l’Ebre i del ministeri. ¿Creu que haurien de tenir més competències?

Sí. Com a independentista defenso que totes les competències que afecten el meu país han de ser aquí. Aquest és un cas flagrant de com no s’han de ser les coses. A Urgell van tancar l’aixeta d’un dia per l’altre per als agricultors. Al Muga, els cultius només han rebut el 10% de l’aigua prevista. Al baix Ter s’ha reduït l’aportació d’aigua fins a un 40%. No es pot fer front a una cosa tan greu com una sequera improvisant dia a dia. Per això demanem poder incidir en la gestió de l’aigua de la conca de l’Ebre i, en especial, a la del Segre.

S’ha parlat molt del desplegament dels nous projectes d’energies renovables a Catalunya. Hi ha qui argumenta que s’haurien d’instal·lar en espais naturals i qui defensa que s’han de quedar en zones antropitzades.

La instal·lació de les renovables a Catalunya ha de fer-se amb bisturí perquè aquí, a diferència d’altres territoris, tenim molta densitat de població, activitats i en espais protegits. Ja hem dibuixat el camí. El 2021, amb la modificació del decret de renovables, vam establir unes normes del joc molt clares. Per exemple, es va deixar clar que les renovables no es poden instal·lar en espais naturals protegits.

¿Llavors per on s’hauria de començar a instal·lar aquests projectes?

El pla estableix que s’ha de començar per zones antropitzades, com és evident. Això inclou les teulades dels edificis i espais pròxims als nuclis urbans. També s’hauran d’instal·lar en zones obertes com els camps. ¿En els més productius? No. Hi ha una normativa específica sobre això. ¿I en qualsevol extensió? Tampoc. A les zones de regadiu només podran ocupar un 5% de l’extensió, i a les de secà, un 10%.

Notícies relacionades

Catalunya accelera cap a les renovables: 300 projectes esperen llum verda per quintuplicar el 2030 la potència energètica

¿Per què la transició energètica va amb tant retard a Catalunya?

Hi ha qui considera que s’està trigant molt a donar resposta a aquests projectes.

És veritat que per muntar un parc es necessiten molts tràmits. Quan arribem a la conselleria ens trobem un tap de projectes sobre la taula. Hem contractat 75 persones per poder desbloquejar aquesta situació i ara mateix les sol·licituds, si estan completes, es processen en 15 dies o menys. L’Administració no pot ser un escull per aquests projectes. La nostra feina és garantir que són segurs tant per als ciutadans com per a la biodiversitat.