David Mascort: «Al setembre definirem l’ampliació de zona protegida al delta del Llobregat»

El delta del Llobregat està en estat crític. La Comissió Europea ha retret el deteriorament d’aquest ecosistema i ha alertat que anem tard en l’ampliació de les zones protegides en aquest territori.

Sí, anem tard. ¿Però per què? Per la primera ampliació de l’aeroport. Al seu dia, la major part dels actors que van promoure el projecte (i que ara estan impulsant la segona ampliació) haurien d’haver desenvolupat una sèrie de mesures. I no ho van fer. Ara que ha arribat la missiva d’Europa miren cap a la conselleria i ens donen la culpa que no estiguin els deures fets. Doncs que es quedin tranquils. Ho farem.

¿I què estan fent per desbloquejar aquest embut?

A diferència d’altres, no ho farem per lliure. Fa mesos que treballem amb tots els actors d’aquesta zona per arribar a un consens. Pràcticament tots estan d’acord amb la necessitat de crear un espai protegit. La clau està a pensar què passa en aquesta zona. L’objectiu és protegir les aus, però això no ha d’implicar que allà no es pugui fer res. No podem damnificar al sector agrari. Volem que els agricultors fins i tot surtin beneficiats. Per això hem de definir bé l’espai i ser clars amb el pla de gestió.

¿Quan tenen previst aprovar la definició d’aquest espai protegit?

Al setembre definirem l’ampliació de zona protegida al delta del Llobregat i posarem en marxa la confecció del pla de gestió d’aquest espai. Si hem sigut capaços de fer-ho al delta de l’Ebre, estem convençuts que serem capaços de fer-ho en aquest espai.

Fa dos anys van prometre que Catalunya tindria una Agència de la Natura encarregada, entre d’altres, de gestionar i restaurar els ecosistemes naturals. ¿Quan preveuen que aquest projecte s’iniciï de manera oficial?

A la tardor tindrem els estatuts. Volem aconseguir el màxim consens possible entre els diferents actors implicats. No podem aprovar un òrgan tan important amb mig país en contra. Hem de ser capaços d’aprovar uns estatuts que contemplin la visió de tots. I que als òrgans se sumin totes les veus.

Un dels grans problemes mediambientals de Catalunya és la contaminació dels aqüífers interiors amb purins de les granges. ¿Com preveuen abordar aquest problema?

La contaminació dels aqüífers es remunta a fa més de 50 anys, així que no podem solucionar-la en dos dies. Hem de deixar de veure les ejeccions de les granges com un residu i de començar a veure-les com un recurs. Això ens ha de servir per fertilitzar els camps i generar energia. En el segon aspecte és on més queda per avançar. Fa anys que ajudem les granges a muntar petites centrals de biogàs. Ara volem anar un pas més enllà. Invertirem 75 milions d’euros en tres anys en aquests projectes.

¿Creu vostè que el sector ramader requereix una renovació estructural?

L’única manera que el sector sobrevisqui és apostant per la sostenibilitat. El nostre objectiu és que el 2050 almenys la meitat dels agricultors tinguin un certificat de qualitat ambiental. Ara mateix aquest requisit no és un caprici, sinó una exigència de cara a la venda de productes i a les exportacions. És important recordar-ho especialment ara que estem veient com l’extrema dreta està fent bandera del món rural, de la ramaderia i de l’agricultura. La proposta de l’extrema dreta per al sector primari és una condemna a la seva desaparició.

Notícies relacionades

El 40% dels aqüífers costaners ja estan en mal estat per la salinització

La falta d’aigua obliga els flamencs del delta de l’Ebre a ‘exiliar-se’ a l’Albufera de València

Un altre dels ecosistemes que ens preocupen són els aqüífers costaners. Sabem que el 40% estan en mal estat per la salinització. ¿Què faran per evitar que el problema vagi a més?

La salinització dels aqüífers és una conseqüència directa de la sequera. La falta d’aigua provoca que el mar entri cap a dintre i els salinitzi. Per evitar que això vagi a més hem començat a injectar aigua regenerada. Ja ho fem al delta del Llobregat. I en un futur, segurament haurem de fer-ho més. Els experts ens diuen que en les pròximes dècades podríem patir un augment del nivell del mar, cosa que ens obligaria a intensificar els plans per evitar la salinització dels aqüífers costaners. Sabem que tenim el repte de trobar noves solucions per fer front als danys de la crisi climàtica.