Onades de calor i pics de 40 ºC recurrents: 3 claus per entendre per què aquesta calor no és normal

Segons apunten els registres històrics, la temperatura ‘normal’ per a un estiu a Espanya s’hauria de situar entorn dels 22 °C i 23 °C graus en territoris peninsulars i fins als 25,5 °C als arxipèlags. En els últims anys, els termòmetres espanyols han marcat temperatures molt per sobre d’aquests valors durant els mesos de juny, juliol i agost (el període que, meteorològicament parlant, es considera com a estiu). Això indica que els últims estius han sigut més calorosos que els de les dècades anteriors.

L’estiu del 2022, per exemple, la temperatura mitjana va estar gairebé dos graus per sobre dels valors normals per a aquesta època de l’any. A la Península es va registrar una mitjana de 24,7 °C, a les Balears es van arribar als 27,3 °C i a les Canàries als 23,5 °C. Aquest any, el primer mes de l’estiu ha estat almenys 1 °C per sobre de la mitjana. A mitjans del segon, els registres corroboren que continuem estant per sobre dels valors normals per a l’època. I segons apunten els pronòstics estacionals, fins a finals d’agost s’esperen temperatures per sobre dels valors habituals per a aquesta època de l’any.

L’augment de la temperatura mitjana de l’estiu no és l’únic valor que s’ha distorsionat en els últims anys. Segons apunta una anàlisi d’eltiempo.es, també han augmentat dràsticament el nombre de dies de calor extrema (és a dir, jornades en què s’observen algunes de les temperatures més altes mai registrades per aquestes dates). A l’interior d’Espanya, per exemple, els valors màxims són fins a 3 °C més alts ara que en la dècada dels 60. En localitats com Tortosa o Madrid, el llindar de calor extrema ha augmentat per sobre de 3,5 °C en els últims cinquanta anys.

També s’ha observat com el nombre de dies considerats com a molt càlids s’ha multiplicat per tres en les últimes dècades. A Madrid, per exemple, entre 1961 i 1970 es van registrar 11 dies de calor extrema durant l’estiu. En aquell mateix període, entre els anys 2013 i 2022, els dies de calor extrema van ser 241. La mateixa situació es repeteix a Barcelona. En la dècada dels 60 es van viure 42 dies de calor extrema, mentre que en aquests últims 10 anys es van comptabilitzar un total de 173 jornades amb temperatures anòmalament altes. La mateixa situació es repeteix en ciutats com Zamora, Àvila, Navacerrada, Conca, Tortosa, Reus i Lleida.

En els últims anys també s’ha observat un augment de la intensitat i la freqüència de les onades de calor. Ara no només tenim més onades de calor sinó que són més intenses, duren més i afecten més territoris. Segons apunten els registres històrics, en els anys 70 i 80, el ‘normal’ era registrar entre una i dues onades de calor a l’any i, a tot estirar, arribar a màximes de 40 ºC. En l’última dècada, en canvi, s’han registrat entre dues i quatre onades de calor a l’any. El 2017 fins i tot es van arribar a comptabilitzar cinc episodis d’aquest tipus, que en total van sumar més de 25 dies de calor extrema.

L’any passat també es va batre un altre rècord similar. El 2022 va ser l’any amb més dies d’onada de calor, amb un total de 41 jornades de calor extrema repartides al llarg de tres episodis. Aquell any també es va registrar la segona i la tercera onada més llarga des que existeixen registres. Aquest any, per aquestes dates, Espanya ja ha registrat tres episodis d’onada de calor. Segons apunten els pronòstics, en els quals s’entreveu un estiu amb més calor de l’habitual, no podem descartar la idea que arribin més episodis de calor extrema.