Entrevista
Activistes després de les protestes climàtiques: «És obscè que un jet emeti en dues hores el mateix que un ciutadà mitjà en dos anys»
Fa tan sols quatre anys, Karen Killeen i Bilbo vivien vides completament normals. Ella treballava en el sector hoteler i ell era advocat. Però, el 2019, l’esclat ecologista va irrompre en les seves vides i els va empènyer cap a l’activisme climàtic. Killeen, ja jubilada, va fundar el grup Extinction Rebellion Ibiza i, més endavant, Bilbo va deixar la seva feina i es va convertir en un dels creadors de la plataforma Futuro Vegetal. En les últimes setmanes, les dues entitats han protagonitzat una protesta contra les «emissions de luxe» en la qual han ‘atacat’ iots, jets privats i cotxes de luxe a Eivissa.
EL PERIÓDICO parla amb aquests dos activistes (que fins i tot han sigut detinguts per aquestes accions) per entendre les seves reivindicacions.
–Fa dies que Eivissa s’ha convertit en un nou (i inesperat) epicentre de les protestes climàtiques.
Així és. Hem fet una setmana sencera d’accions. Vam anar a la porta de Pacha Ibiza i vam abocar xarop d’atzavara sobre les famoses cireres de la discoteca. Vam irrompre en un club privat de luxe. Vam organitzar una marxa per la platja. Ens vam colar a la zona de jets privats de l’aeroport d’Eivissa, vam abocar pintura sobre un avió i ens hi vam enganxar. Vam pintar un Lamborghini d’exposició. Vam protestar davant un iot de 300 milions d’euros propietat de Nancy Walton Laurie, l’hereva de la multinacional de supermercats Walmart, i també li vam tirar pintura. La policia ens va desallotjar i va detenir després d’algunes d’aquestes accions.
–¿Quin era l’objectiu de totes aquestes protestes?
Demanar el final de les emissions de luxe. Un jet privat en tan sols dues hores emet el mateix que un ciutadà mitjà en dos anys. Un megaiot genera més de 7.000 tones de CO2 a l’any. Aquestes xifres són totalment obscenes. Sobretot en un moment en què la comunitat científica està reclamant retallar dràsticament les emissions per evitar un escalfament global extrem. El que no pot ser és que els ciutadans corrents intentin posar el seu gra de sorra i els milionaris continuïn contaminant com si res.
«Un jet privat en tan sols dues hores emet el mateix que un ciutadà mitjà en dos anys»
–¿Per que justament a Eivissa?
Perquè Eivissa és una ‘marca’ amb molta projecció internacional. La ciutat s’ha convertit en un parc d’atraccions per als megarics del planeta i, alhora, en un lloc de contrastos. Mentre algunes persones viuen envoltades de luxes cada vegada més excèntrics, d’altres no tenen ni on viure. Hi ha persones que treballen a l’illa i viuen en tendes de campanya perquè no es poden permetre pagar un lloguer. És un símbol de tot el que està malament. Però no és l’únic. Estem fent accions a tot Espanya.
–¿Per a què han servit aquestes protestes?
Per a nosaltres han sigut un èxit. La gent corrent de carrer ens ha mostrat el seu suport. Fins i tot un dels policies que ens va detenir ens va dir que estava d’acord amb el que defensàvem. També sabem que diversos megaiots han cancel·lat la seva estada a Eivissa després de les nostres protestes de la setmana passada. A més, les accions han tingut molta repercussió internacional i, en certa manera, sentim que hem contribuït a posar el debat sobre la taula.
–¿Per què heu centrat les vostres protestes específicament contra els rics?
La crisi climàtica és culpa d’un problema estructural i sistèmic i, tot i que tots hi participem, els rics són els que més l’alimenten. Ara mateix sabem que l’1% més ric de la població contamina el mateix que el 53% més pobre. No podem demanar als pencaires que canviïn de cotxe mentre els megarics contaminen com si res. Tampoc és normal que el combustible que utilitzen els jets privats estigui exempt d’impostos i el que fiques al teu cotxe no. Per coses així hi ha gent que sent que les mesures ecologistes són injustes.
«Ara mateix sabem que l’1% més ric de la població contamina el mateix que el 53% més pobre»
–¿I com reacciona la gent davant aquest plantejament?
És curiós perquè cada vegada són més els megarics que recolzen la causa ecologista. Fa res va veure l’hereva de Walt Disney, Abigail Disney, protestar contra els jets privats als Hampton. Lewis Hamilton, el pilot de Fórmula 1, ha recolzat públicament les protestes de grups com Just Oil. Però d’altra banda també veiem gent de classe treballadora que defensa el consum desbocat dels rics. És curiós com alguns empatitzen més amb els multimilionaris que no amb la gent del seu al voltant que no pot pagar les seves factures i que està patint els efectes de la crisi climàtica.
–Fa uns mesos vam veure com les protestes climàtiques es van enfocar en els museus. Ara, en la indústria del luxe. ¿El moviment ecologista està augmentant la intensitat de les seves accions?
Sí, és cert. Però no és perquè vulguem fer-ho. És perquè tots els estudis científics fets fins ara diuen que se’ns acaba el temps i que o actuem ara o estem perduts. La situació és tan greu que ens està empenyent a anar sempre un pas més enllà per cridar l’atenció de la societat i dels governants. Si fos per nosaltres no seríem aquí, exposant-nos a multes i detencions. Tant de bo la gent s’adonés de la gravetat de la situació i no haguéssim de fer res d’això.
