Catalunya incompleix els objectius europeus: recicla menys del 50% dels seus residus

Tenir una relació poc sana amb els nostres residus comporta conseqüències greus: més plàstics al mar, més fum emès per les incineradores o pobles i ciutats menys nets són en són algunes. Catalunya és un bon exemple d’aquest vincle tòxic entre residus i ciutadania. Malgrat que s’hagin intentat afrontar els problemes i encarrilar la situació, es continuen generant més escombraries del compte i, a més, no se separen com s’hauria de fer.

El problema s’entén millor amb una dada: cada català produeix de mitjana 493 quilos de residus a l’any. Si els sumem tots, arribem a la xifra següent: 3,8 milions de tones. És una dada similar a la de l’any anterior (millora un 1%), per la qual cosa no és una bona notícia. «La tendència és molt estable, no estem reduint la quantitat d’escombraries que generem», adverteix Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya.

Però encara hi ha més dades preocupants. D’aquestes gairebé quatre milions de tones, més de la meitat acaben al contenidor gris, el de les restes. És a dir, no es reciclen. Acaben en un abocador o incinerades. Això significa que no s’han fet els deures encarregats per la Unió Europea, que exigeix més del 50% de recollida selectiva. Catalunya es queda en el 45,3%. ¿I, en aquest percentatge, s’ha millorat? «Sí, però molt tímidament. Hem d’accelerar», reconeix Peraire.

Expedients sancionadors

L’escenari ja és ardu ara, però pot ser pitjor, perquè, d’aquí un any i mig, l’objectiu marcat per Europa serà encara més restrictiu. Es pretén arribar al 55% de recollida selectiva, un percentatge que ja han aconseguit països del nord com Dinamarca o Alemanya. Espanya està lluny d’arribar a aquesta comesa. «Pot ser que Europa multi Espanya per no complir. I no em semblaria malament. Així, l’Estat tindria l’obligació de posar recursos disponibles per promoure la separació de residus», afirma Peraire.

¿I Catalunya pot pressionar els ajuntaments perquè s’esforcin a gestionar millor els seus residus? «És difícil, preferim apostar pels incentius. Si multem un consistori d’un poble petit, no podrà pagar la sanció, segurament. És millor dialogar amb els alcaldes perquè s’adonin que han de posar en marxa mètodes més efectius, com el porta a porta, tot i que en primera instància no agradi als habitants», reflexiona el responsable de l’agència. «Alguna vegada he dit a algun alcalde: ‘Al principi et diran de tot, però ja veuràs com al final t’acabaran portant a coll’», diu.

La solució més factible, segons el Govern, és precisament aquesta recepta: potenciar el porta a porta. Amb aquesta fórmula, la relació entre els residus i les ciutats milloraria ràpidament, asseguren els responsables de la Conselleria d’Acció Climàtica. «S’ha demostrat que és així. Les comarques que millor separen són les que més han apostat pel porta a porta», destaca Peraire.

«Ha arribat l’hora de les ciutats»

Actualment, les Borges Blanques, el Lluçanès, el Berguedà i Osona són els territoris que millor reciclen (les dues primeres superen el 70% de recollida selectiva). En canvi, la Cerdanya (sol un 23%), la Vall d’Aran, el Baix Penedès i l’àrea metropolitana de Barcelona lideren el rànquing de pitjors praxis. Les dues comarques pirinenques assenyalades ho atribueixen al turisme i a l’estacionalitat. Però Peraire considera que és una excusa: «Els turistes ho poden fer bé. Sempre es poden trobar solucions si es donen les eines necessàries».

El que és clar, segons l’Agència de Residus de Catalunya, és que és el moment de les ciutats: «Correspon als grans municipis prendre la responsabilitat i implementar mètodes d’alta eficiència». Si ens fixem en les 23 ciutats de més de 50.000 habitants, veiem que separen correctament sol un 37% del que generen. Aquests ajuntaments, per tant, són clau per millorar les dades de Catalunya.

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

Peraire posa Barcelona en el focus: «Si la capital fa les coses bé, serà exemplar per a la resta de ciutats metropolitanes. Van iniciar el porta a porta a Sarrià i a Sant Andreu, però han de continuar apostant per això». Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat, Lleida, Girona o Tarragona són altres llocs on hi ha hagut petites iniciatives per començar a separar bé. D’altres, com Badalona, l’Hospitalet de Llobregat o Terrassa, encara no han proposat ningun mètode com el porta a porta o els contenidors intel·ligents.

Els pobles que millor reciclen són Vilablareix (el poble del qual va ser alcalde el conseller David Mascort), Albons, Corçà i Sant Quirze de Safaja. «Aquests no es poden relaxar. Han de continuar així. Però necessitem les ciutats urgentment», reclama Peraire.