Els oceans acumulen més 3,2 milions de tones de plàstics flotants

La pandèmia de plàstics als oceans s’expandeix cada vegada amb més virulència. En aquests moments, segons apunta un estudi publicat a la revista ‘Nature Geoscience’, hi ha més de 3,2 milions de tones de residus plàstics flotant als mars del món. La immensa majoria es manté a la superfície de les aigües en forma de microplàstics i residus de grans dimensions que alteren els ecosistemes, afecten els animals marins i causen estralls en diferents baules de la cadena tròfica. Els experts alerten que l’abocament i acumulació d’aquests rebutjos va a més i que està augmentant prop d’un 4% cada any. Això equivaldria a mig milió de tones de residus que any rere any acaba als oceans.

Aquestes són alguns de les dades que es desprenen d’una nova recerca liderada per la Universitat d’Utrecht d’Alemanya on, d’una banda, s’analitza la presència i el moviment de plàstic als oceans des dels anys vuitanta fins a l’any 2020 i, de l’altra, es calcula l’evolució i futur d’aquest fenomen. Les anàlisis apunten que almenys la meitat d’aquests rebutjos provenen de l’activitat pesquera i la resta són residus arrossegats des de la costa i els rius. En els dos casos, els registres corroboren que la contaminació que arriba als oceans és una conseqüència directa de les activitats humanes i de la mala gestió dels residus generats per la nostra espècie.

No només preocupa la gran quantitat de plàstic que s’acumula als mars. També preocupa, i molt, la seva resistència en el medi. Segons expliquen els experts que han elaborat aquesta última anàlisi, tan sols un 10% dels plàstics abocats es degrada i enfonsa en un termini de dos anys. El 90% restant es manté flotant a la superfície durant dècades en forma de residus de més de 2,5 centímetres. «Aquestes dades indiquen que trigarem molt més temps a veure els efectes de les mesures que s’estan plantejant per combatre els rebutjos als oceans», comenta Mikael Kaandorp, un dels experts que han liderat aquesta investigació.

Illes de plàstic

Aquesta última radiografia de la crisi de plàstic als oceans recull informació fins a l’any 2020. Però tal com apunten altres estudis, a partir d’aquell any l’arribada de la pandèmia de covid-19 va multiplicar exponencialment el volum de residus plàstics al planeta. Durant almenys dos anys, la gestió de la crisi sanitària va generar més d’1,6 milions de tones de residus al dia. S’estima que almenys 25.000 tones d’aquests rebutjos, entre els quals destaquen els productes d’un sol ús com les mascaretes, ja han acabat abocades als oceans globals. Un estudi de la Universitat de Nanjing (Xina) i la de San Diego (Estats Units) també calcula que cap a finals d’aquest segle «gairebé tots els residus plàstics associats a la pandèmia podrien haver acabat al llit marí o a les platges».

Notícies relacionades

Les set plantes de Nadal per decorar casa vostra aquestes festes

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

Segons apunten diverses anàlisis, la presència de plàstics als oceans s’ha multiplicat exponencialment els últims vint anys, sobretot a partir del 2005. En algunes zones, els corrents marins han provocat una acumulació de rebutjos tan i tan gran que s’han acabat formant unes grans illes de plàstic al mig de l’oceà. En aquests moments s’estima que hi ha almenys set conglomerats de residus d’aquest tipus repartits en set mars del globus. El més gran es troba al mig del Pacífic, on ja suma una extensió d’1,8 milions de quilòmetres quadrats i més de 80.000 trossos de plàstic flotant.

La lluita contra la plaga del plàstic marí ja s’ha traslladat als grans fòrums de polítiques internacionals. El març de 2022, Nacions Unides va aprovar el primer acord internacional contra el plàstic en què 175 països, inclosa Espanya, es comprometien a traçar plans per reduir l’impacte d’aquest material en tot el seu cicle de vida. El febrer d’aquest any, l’ONU també va donar el vistiplau a un nou tractat internacional per protegir els oceans en què, entre d’altres, s’ha pactat crear un mecanisme per avaluar i reduir l’impacte de la contaminació als mars de tot el planeta.