¿Què cal fer ara amb els terrenys cremats després de l’incendi de Portbou?

«El millor, durant els dos primers anys, és no tocar res», afirma Xavier Úbeda, investigador de la UB doctorat en Geografia i membre de la Fundació Pau Costa (dedicada a la prevenció d’incendis). «Els boscos mediterranis se solen recuperar bé dels incendis», prossegueix. Tant ell com l’ecòleg de la UAB Joan Pino consideren que la flora rebrotarà en poc temps. Pino és molt clar en les seves afirmacions: «Un incendi de 500 hectàrees en una zona de tramuntana no és cap drama, entra dins del que és factible i inevitable. El foc és inherent als paisatges mediterranis».

«Per a la biodiversitat, no serà un problema, i per al bosc, tampoc és greu» afegeix Úbeda. L’objectiu principal, coincideixen els dos experts, és evitar l’afectació per a les persones.

Hi ha qui planteja que incendis com aquest, de 500, 1.000 o 2.000 hectàrees, poden servir per després evitar macroincendis que sí que suposarien un greu problema. ¿Això significa que no hi haurà més focs a la zona? Durant els primers anys, és probable que no es declarin incendis en aquest punt. No obstant, més endavant, poden repetir-se: «Les cendres s’incorporaran a terra i els matolls de seguida reverdiran, és factible que hi hagi un nou incendi».

El problema, segons Úbeda, arriba quan l’acumulació d’incendis en un mateix lloc és massa repetitiva: «L’Alt Empordà és una de les zones de la Península que es crema de manera més recurrent. I quan això passa s’ha d’analitzar».

Més enllà de la recuperació natural que experimentaran els terrenys calcinats, alguns han proposat intervenir-hi i recuperar els antics cultius de vinyes. Pino opina que aquesta opció no té cap futur: «Les vinyes es van abandonar per algun motiu. On té sentit recuperar els cultius és més a prop dels pobles i les carreteres, perquè el bosc quedi més lluny de les zones habitades.»

Cap de Creus

Úbeda proposa intervenir dins de dos o tres anys: «Si surten massa pins, se’n podrien treure alguns. L’incendi és una oportunitat perquè les hectàrees cremades es converteixin en un paisatge tipus mosaic, amb alguns arbustos i arbres, cultius, marges, i espais oberts. Això seria positiu per a la biodiversitat i per prevenir nous incendis. Però comporta inversió i decisions polítiques. Sens dubte, a mitjà termini, seria una bona notícia acompanyar aquestes terres cap a una solució de cara a nous focs».

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

Tant Pino com Úbeda asseguren que el problema principal de la prevenció d’incendis són les urbanitzacions i les cases limítrofes amb el bosc. «Aquests edificis són un problema i moltes de les tasques per evitar focs s’han de centrar en aquests llocs habitats».

Santi Lleonart, el bomber que va liderar el «complicat» operatiu d’extinció el cap de setmana passat, entén que ara és un bon moment per decidir com s’ha de gestionar la zona: «És més fàcil i barat actuar-hi ara i decidir què volem tenir en aquesta muntanya que no fer-ho quan els matolls tornin a ser alts, com està passant als punts del Cap de Creus que van cremar el 2021. Si no ets observador, ni te n’adones que hi va haver un incendi».