La massificació dels espais protegits s’acosta al seu límit a Catalunya: «Van al riu amb gandules i flotadors»

ALBERT ARNAU

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La massificació extrema dels espais naturals era una tendència que ja estava en augment abans de la pandèmia. No obstant, després del confinament, encara va anar a més. Ara, tres anys després de la pandèmia, la quantitat de visitants es continua multiplicant a senders de muntanya, zones d’escalada i cascades, basses i gorgs. Ho adverteixen els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, que manegen dades sobre els accessos a aquests llocs.

«El problema no és només que cada vegada hi hagi més gent, sinó que el perfil de les persones que van a la muntanya ha canviat», diu Pep Capdevila, cap dels rurals a l’àrea de la comarca del Berguedà. «Abans era gent que estava habituada a les excursions i que coneixia el medi ambient. Ara, com que el gaudi de l’entorn natural s’ha estès a tota la societat, ens trobem un gran desconeixement de les normes», afirma.

Capdevila assegura que sovint els rurals es veuen obligats a sancionar la gent per incompliments d’una normativa que es pot consultar fàcilment al mòbil abans de sortir de casa: «Hi ha visitants que no són conscients dels requisits físics o materials necessaris. I això també provoca que hi hagi més accidents a la muntanya».

El que també ha crescut és el nombre de persones que encenen focs per fer barbacoes o utilitzen bombones de butà on no està permès. També s’han posat sancions per fer volar drons a zones on està prohibit (per exemple, al parc natural del delta de l’Ebre o al parc natural d’Aigüestortes) o per banyar-se a zones on no està permès. Un altre cas habitual és la circulació motoritzada per camins no habilitats.

Més desconeixement

«Avui dia, tothom s’atreveix a anar a la muntanya», adverteixen els Agents Rurals. A l’estiu, les rieres i els gorgs són els punts més freqüentats. En alguns dels més famosos, s’ha imposat una entrada de cinc euros per evitar la massificació i controlar els accessos.

«La gent acudeix a aquestes zones d’aiguacom si anessin a una platja urbana: gandules, taules, cadires i flotadors», assenyala Capdevila. «A més de denunciar quan cal, els rurals sempre intentem informar que l’espai es comparteix amb la flora i la fauna i que és imprescindible respectar-les», puntualitza.

Notícies relacionades

El missatge que envien des dels Agents Rurals és que el medi natural no és un lloc antropitzat: «A més de la natura, es desenvolupen altres activitats com la pesca i la ramaderia, i s’ha d’evitar destorbar-les».

En aquest cos de vigilància de l’entorn, hi ha preocupació per l’augment d’incompliments de la normativa: «Treballem per fer arribar l’educació ambiental a les escoles. Però és evident que hi ha gent de certa edat que no sap què es pot fer i què no en aquests espais, ja que ara acudeix al camp i a la muntanya gent sense inquietud ambiental». El missatge és el mateix de cada estiu: informar-se abans d’anar i evitar cometre imprudències. «De vegades, no es tracta d’evitar la multa, sinó d’evitar un incendi o un desastre per a una espècie animal que habita a la zona», conclou l’agent rural.