Ricard Parés, president del Consell de Veterinaris de Catalunya: «Els animals podran moure’s lliurement per qualsevol espai»

Llicenciat en Medicina Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ricard Parés presideix des del 2019 el Consell de Veterinaris de Catalunya, activitat que combina amb la docència a la universitat com a professor associat en el Departament de Ciència Animal i Alimentària de la Facultat de Veterinària de la UAB i al Campus d’Alimentació i Nutrició de Torribera de la Universitat de Barcelona (UB).

Amb motiu de l’aprovació de la llei de benestar animal, aquest 29 de setembre, Parés s’atreveix a vaticinar com serà el futur de les nostres mascotes o, més ben dit, com serà el nostre futur amb les mascotes, tenint en compte que a Espanya hi havia el 2021 més de 29 milions de mascotes (de les quals 9,3 milions eren gossos) i només 6,73 milions de nens menors de 15 anys. I la bretxa no deixa d’augmentar: els animals domèstics cada vegada són més, mentre que la natalitat decreix.

-¿És positiva per a les mascotes la nova llei de benestar animal? La llei de benestar animal té molta complexitat. El contingut d’algunes exigències de la llei, entre elles l’assegurança obligatòria per a gossos, no s’ha pogut concretar. No és una cosa nova: a Catalunya, per exemple, hi ha una llei del 2003 que encara té punts que no s’han posat en pràctica perquè no s’ha fet cap reglament per aplicar-la. I això és el que passa amb aquesta llei: que no s’ha pogut aprovar un desenvolupament reglamentari específic.

-¿Vol dir que, almenys de moment, no serà obligatori tenir un gos assegurat? Això és. La realitat és que, ara mateix, una persona no està obligada a tenir una assegurança per a gossos. Però tard o d’hora serà obligatori i, a més, tenir una assegurança per a gossos actualment és molt barat, tot just costa 20 euros. I cobreix danys a tercers, que no només és que el gos mossegui algú, sinó que una persona vagi amb bicicleta i, al bordar-li el nostre gos, s’espanti i caigui: això estaria cobert per l’assegurança obligatòria a tercers que, com dic, encara no és obligatòria.

-¿Veu necessària la llei? Bé, veig necessari exigir més els propietaris. Cal conscienciar la gent que tenir un animal és una responsabilitat. Per tant, l’han de portar mínim una vegada a l’any al veterinari, independentment de les vacunes que necessiti. Cal tenir els animals correctament desparasitats i identificats amb un xip. I no se’ls pot deixar sols. Cal tenir consciència social: si tens un animal, el tens fins al final dels seus dies. També és necessari actuar, per exemple, contra la cria il·legal d’animals en cases particulars. D’altra banda, el curs obligatori per als amos de gossos que recull la llei hauria de ser una formació en positiu, una cosa senzilla perquè la gent s’adoni de què no pot fer i per què. La formació, que podria ser senzilla, en forma de qüestionari ‘online’, hauria de començar amb els gossos –com està pensat amb la nova llei– però fer-se extensible a tots els animals: cada espècie té les seves característiques i cada animal té unes necessitats. En tot cas, aquesta formació l’haurien d’impartir els veterinaris.

-¿Els veterinaris? Sí, el paper dels veterinaris és fonamental. No només per als animals, sinó també per a la salut humana i el medi ambient. El futur comú, d’animals i persones, passa pel que es coneix com a ‘One Health’, que no és altra cosa que la connexió entre la salut dels animals, les persones, les plantes i el medi ambient. Els humans no existim de manera aïllada, sinó que som part d’un ecosistema viu comú, que ens engloba. La prevenció de malalties, que sempre és preferible al control d’aquestes, requereix la interacció, un treball interdisciplinari. Es va veure, per exemple, amb la covid: el veterinari Quim Segalés va formar part de l’equip de control de la covid a Catalunya, com a assessor, per determinar-ne les estratègies de control. Cal recordar que hi ha moltes malalties que, com la covid, són zoonòtiques [es poden transmetre entre animals i humans] i els animals poden transmetre algunes malalties que ells no han desenvolupat. D’aquí la importància del veterinari com a garant de la salut pública general, sobretot si els animals conviuen amb nens.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

-¿Creu que aquest nivell d’interacció es traslladarà en un futur no gaire llunyà a la vida quotidiana? Per descomptat. Els espais públics cada vegada s’adaptaran més a les nostres mascotes. De fet, ja ho estan fent, no és cap novetat. Ja hi ha molts espais on els gossos, que són les mascotes que surten de casa i comparteixen els espais públics amb els humans, no van lligats. I companyies aèries que permeten que els animals volin al costat dels amos, allotjaments ‘pet friendly’... Tots els espais públics estaran cada vegada més adaptats a la presència dels animals, i el fet que un gos no pugui entrar en una botiga, per exemple, d’aquí a pocs anys no serà habitual: els animals podran moure’s lliurement per qualsevol espai.

-¿Què pensa del consum d’insectes? ¿Creu que serà una pràctica estesa, com ja ho és a molts països asiàtics? Crec que el consum humà d’insectes serà una realitat en un futur. Sí. De fet, els insectes són una font de proteïna molt rica. Cada aliment aporta els seus nutrients i els insectes tenen un percentatge molt alt de nutrients; és un potencial futur aliment. A més, és fàcil criar-los, perquè una granja d’insectes és viable. Però en realitat, jo crec que serà més com a ingredient, barrejats amb el menjar, més que un menjar per si mateix. No obstant és un tema complex a nivell normatiu, perquè actualment no existeix una legislació clara i completa respecte a això. En tot cas, quan existeixi legislació, serà a nivell europeu; no crec que els països regulin pel seu compte.