Crisi climàtica
Calor d’estiu en plena tardor: ¿per què hauria de preocupar-nos aquest ‘bon temps’ fora de temporada?
Ja fa setmanes que, almenys segons indiquen els calendaris, la tardor hauria d’haver arribat a Espanya. Però malgrat el canvi d’estació, tot apunta que l’octubre arrencarà amb temperatures pròximes als 30 graus, màximes de fins a 38 al sud-oest peninsular i registres de fins a 10 graus per sobre de l’habitual per a aquesta època de l’any. ¿Aquestes xifres haurien de ser un motiu de preocupació o, per contra, suposen un fet aïllat a què no hauríem de donar més importància? Doncs bé, segons assenyalen diversos experts, la calor d’aquests dies és un clar símptoma de l’avenç de la crisi climàtica i això, inevitablement, hauria de percebre’s com un senyal d’alerta.
«Aquestes temperatures no tenen precedents des d’almenys el 1950»
Per entendre per què, comencem pel bàsic. ¿Fins a quin punt són excepcionals les temperatures que s’estan registrant ara mateix a Espanya? Segons explica el meteoròleg Rubén del Campo, «no tenen precedents des d’almenys el 1950, que és la data a partir de la qual tenim registres». «Aquest episodi és absolutament extraordinari, ja que parlem de temperatures màximes pròpies del mes d’agost registrades en plena tardor», comenta el portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) en declaracions al Science Media Centre España.
Els registres corroboren que som davant unes xifres absolutament extraordinàries però, al seu torn, també mostren com aquest tipus d’episodis estan produint-se amb cada vegada més freqüència. Aquest any, sense anar més lluny, també es van registrar temperatures estiuenques en ple mes de març així com diverses onades de calor excepcional fora d’estació. «Estem assistint a una transició en la qual el que fins fa no gaire era excepcional, comença a ser habitual. És la nova realitat climàtica», matisa el meteoròleg José Miguel Viñas, de Meteored, en declaracions al mateix portal (SMC).
«El que fins fa no gaire era excepcional, comença a ser habitual»
L’estiu es menja la primavera i la tardor
Segons apunten diverses anàlisis realitzades per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), l’avenç de la crisi climàtica a Espanya ha allargat exponencialment els estius en els últims seixanta anys. La calor característica d’aquesta estació cada vegada arriba abans i se’n va més tard i, tal com corroboren els registres climàtics, ja s’ha menjat part de la primavera i de l’estiu. «Des dels anys 60, l’estiu s’ha allargat al voltant de 30-40 dies a gairebé tot el país. Parlem d’un mes més d’estiu en tot just 50 anys», comenta Roberto Granda, expert de la plataforma ‘eltiempo.es’, en un article divulgatiu publicat sobre la qüestió.
Nada de "veranillo" (que ni siquiera existe): lo que tenemos es un verano cada vez más largo.
— Roberto Granda (@EnMet3) 29 de septiembre de 2023
Desde los años 60, el verano se ha alargado alrededor de 30-40 días en casi todo el país. Hablamos de UN MES más de verano en apenas 50 años.
(https://t.co/hCz9HVKHtI) pic.twitter.com/7U44RUPapF
En ciutats com Barcelona, per exemple, en la dècada dels seixanta els estius duraven prop de 91 dies a l’any. En els últims deu anys es calcula que els dies amb temperatures típicament d’estiu han sigut prop de 119 a l’any. Això suposa que la calor d'estiu s’ha allargat 28 dies més de l’habitual per a aquesta època de l’any, cosa que equivaldria a pràcticament un mes més del normal d’altes temperatures. Aquesta estampa es repeteix pràcticament arreu del país. A Madrid s’ha passat de 94 a 127 dies d’estiu. A Múrcia, de 83 a 128. I a Vigo, de 149 a 198.
¿Per què preocupa aquesta calor?
Les dades corroboren que, efectivament, la calor d’ara dura més que la d’abans. ¿Però per què això hauria de ser font de preocupació? L’ambientòleg Andreu Escrivà ho explica amb el següent símil: «Les conseqüències de la crisi climàtica són com els ‘pack’ de iogurts del supermercat: pot ser que hi hagi algun efecte que ens pugui semblar agradable, com la caloreta d’aquests dies, però això no es pot dividir d’altres conseqüències més greus com l’avenç de les sequeres, l’augment del risc d’incendis i dels extrems climàtics».
«Si només et quedes que està fent ‘caloreta’ fora de temporada només estàs veient una part del problema»
«Si només et quedes que està fent ‘caloreta’ fora de temporada només estàs veient una part del problema. Necessitem assenyalar tota aquesta cascada de conseqüències negatives no per ‘espantar’ la gent sinó per destacar la necessitat d’actuar contra la crisi climàtica», va comentar Escrivà en una entrevista amb EL PERIÓDICO.
Segons apunta l’últim gran informe del Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), el mateix fenomen que està provocant aquesta calor d’estiu en plena tardor també és el responsable de, per exemple, la situació de l’escassetat de precipitacions que afecta gran part del territori espanyol, l’avenç de les sequeres i, en general, els múltiples danys mediambientals que s’observen en diferents ecosistemes. En aquests moments es calcula que els efectes de la crisi climàtica ja afecten tots els racons poblats del planeta i amenacen la meitat de les espècies vives del planeta: des dels animals i les plantes fins a les poblacions humanes.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim