Anàlisi climàtica

Pugen les temperatures i baixen les precipitacions: així avança la crisi climàtica a Catalunya

Pugen les temperatures i baixen les precipitacions: així avança la crisi climàtica a Catalunya

Alfons Puertas

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La crisi climàtica avança a passos gegantescos a Catalunya. En els últims 30 anys, sense anar més lluny, s’ha observat un augment d’almenys un grau centígrad en la temperatura mitjana registrada a tot el territori i un descens notable de les precipitacions. «Catalunya és ara més càlida i àrida que als anys seixanta», constata l’últim Atles climàtic elaborat pel Servei Metereològic de Catalunya (SMC) i presentat aquest dijous a la Conselleria d’Acció Climàtica.

L’anàlisi dels registres climàtics de les últimes dècades corrobora, una vegada més, l’accelerat augment de les temperatures a tot el territori. En els últims 30 anys pràcticament tots els municipis catalans han vist un augment significatiu dels seus termòmetres. Les zones més afectades per aquest fenomen han sigut Barcelona i el seu entorn metropolità, així com el nucli urbà de Tarragona, a causa de l’efecte d’illa de calor.

La temperatura que es registra ara al Tibidabo és tan alta com la que fa mig segle es veia al centre de Barcelona

Segons expliquen els meteoròlegs que han liderat aquesta anàlisi, més enllà de les xifres, hi ha un exemple molt il·lustratiu per entendre com les temperatures han canviat els últims anys. I és que en aquests moments la temperatura que es registra a l’altura del Tibidabo (a més de 500 metres del nivell del mar) és tan alta com la que fa mig segle es veia al centre de Barcelona. Zones com el Raval, al seu torn, també estan exposades a temperatures cada vegada més elevades, estius més extrems i hiverns molt per sobre dels valors fins ara habituals per a l’estació. 

Més superfície àrida

L’altre gran factor que preocupa és la pluja. I no només perquè ara mateix Catalunya continua immersa en una sequera extrema, sinó perquè, tal com constaten els registres, la crisi climàtica està alterant el règim de precipitacions. En els últims 30 anys s’ha observat un descens de les precipitacions a tot el territori que es reflecteix, sobretot, en els mesos d’estiu. També s’ha registrat un augment de la superfície semiàrida. És a dir, aquella on les precipitacions estan per sota dels 400 mm. 

Notícies relacionades

Aquestes xifres resulten especialment preocupants després d’un any on gairebé no ha plogut a Catalunya. Els registres dels últims 12 mesos indiquen que en alguns punts del litoral i el prelitoral ha plogut tan poc com en un clima típicament desèrtic. «Gairebé la meitat de la superfície de Catalunya no ha arribat a rebre 400 mm de pluja en els últims 12 mesos», va advertir fa unes setmanes el Servei Meteorològic de Catalunya, que també va recordar que fa anys que moltes d’aquestes zones arrosseguen un important dèficit de precipitacions i que, almenys per ara, no està clar quan millorarà la situació.

Els registres indiquen un descens de les precipitacions i un augment de les zones àrides

La situació actual, lluny de ser una anomalia, il·lustra l’escenari sobre el qual alerten des de fa anys els científics. Els estudis més exhaustius fins ara apunten que en les pròximes dècades, amb l’avanç de la crisi climàtica, s’espera un descens de les precipitacions i un augment de les temperatures que, en el seu conjunt, posaran encara més en risc els recursos hídrics a la regió i crearan l’escenari perfecte per a un futur de sequera crònica a tot l’arc mediterrani.