Guia per entendre l’hidrogen verd: què és, com s’obté i per què promet ser l’energia del futur

Comencem, doncs, pel bàsic. L’hidrogen és l’element químic més lleuger i simple a la taula periòdica. Es tracta d’un gas incolor i inodor que, al cremar-se, pot generar grans quantitats d’energia. Fa dècades que aquesta substància s’utilitza en la indústria com a combustible, per obtenir energia. Però, fins ara, la immensa majoria de processos per obtenir hidrogen partien de combustibles fòssils. En el cas de l’hidrogen verd, el procediment arrenca utilitzant energies netes com l’eòlica o la solar. «L’avantatge és que, a diferència del que passa amb la gasolina, aquest procés amb prou feines genera gasos amb efecte hivernacle», afegeix.

La producció d’hidrogen verd consta de diferents fases. La primera consisteix a obtenir energia d’una font neta com, per exemple, el vent o el sol. A partir d’allà s’inicia un procés d’electròlisi que, a grans trets, consisteix a aplicar electricitat a l’aigua per «separar-la» en els seus components i obtenir hidrogen i oxigen. Així, tenim una nova manera d’emmagatzemar les energies renovables que són intermitents, perquè la seva producció varia al llarg del dia. Fins ara comptàvem amb les bateries, però l’hidrogen verd ofereix un nou magatzem energètic que pot utilitzar-se en diferents àmbits com, per exemple, la indústria.

En aquests moments hi ha desenes de projectes d’investigació centrats a trobar alternatives per a la producció d’hidrogen verd. N’hi ha que, per exemple, intenten iniciar aquest procés a partir d’aigua de mar, bacteris mutants, biomassa o aigües residuals.

L’hidrogen verd ja s’està utilitzant en diferents sectors. Gran part dels projectes se centren a utilitzar aquest combustible per generar energia i, a partir d’allà, subministrar-la tant a indústries amb altes necessitats com a la xarxa de distribució elèctrica. També s’està utilitzant en la fabricació de productes com l’acer per reduir la seva empremta ecològica. En el sector del transport, ja hi ha vehicles de mida gran (comalguns autobusos de Barcelona) que s’alimenten amb hidrogen verd i, en comptes de generar emissions contaminants, generen aigua. L’hidrogen també s’utilitza com un magatzem d’energia per emmagatzemar energia de fonts intermitents, com l’energia solar i eòlica.

L’emmagatzematge i transport de l’hidrogen verd és, ara com ara, un dels grans esculls d’aquesta font d’energia. «Encara no s’ha trobat una manera d’emmagatzemar i transportar grans quantitats d’aquest material ja que es tracta d’un element molt poc dens i que, per tant, ocupa molt espai. «A causa de la densitat, en un barril cap molt menys hidrogen que, per exemple, petroli. Això fa que, tot i que l’hidrogen sigui més net i més eficient, sigui molt més complicat d’emmagatzemar i transportar de forma eficient», explica Gomollón-Bel. En aquests moments hi ha tota una carrera cientificotècnica per resoldre aquest repte i crear una nova generació d’eines per transportar i emmagatzemar aquest gas.

¿Però fins a quin punt aquest hidrogen pot considerar-se com un combustible verd? Gomollón-Bel argumenta que aquesta qüestió s’ha d’abordar amb tots els seus matisos per no caure en l’habitual ‘greenwashing’ de la indústria. És clar que la producció de l’hidrogen verd, a partir de fonts d’energies renovables, no genera emissions per se. «Però si tenim en compte que per posar en marxa una planta d’aquest tipus es necessita fabricar i transportar totes les infraestructures, està clar que hi ha un impacte», explica. «Això sí, qualsevol cosa millor que l’impacte dels combustibles fòssils», afegeix.