Estudi científic
La crisi climàtica amenaça la producció europea de cervesa

Hi ha qui encara pensa que la crisi climàtica només es tradueix en un lleuger augment dels termòmetres i poc més. Però segons apunten centenars de milers d’estudis, aquesta crisi ja afecta pràcticament totes les esferes de la vida d’humans, animals i fins i tot ecosistemes. Un estudi publicat aquest mateix dimarts a la revista científica ‘Nature’ assenyala ni més ni menys que la cervesa entre les víctimes col·laterals del canvi climàtic. En cas de continuar així, adverteixen els experts, la producció del llúpol necessari per elaborar aquesta beguda, així com del compost que li atorga el seu característic sabor amarg, podria baixar dràsticament en els pròxims trenta anys.
La investigació, liderada per l’Acadèmia Txeca de Ciències, dibuixa el següent pronòstic. En l’actual context de crisi climàtica, i tenint en compte els pronòstics sobre com avançarà aquest fenomen en les pròximes dècades en el conjunt del territori europeu, s’espera un descens d’entre el 4% i el 18% a la producció del llúpol aromàtic i, d’altra banda, una baixada d’entre el 20% i el 31% dels compostos que atorguen el característic sabor amarg a la cervesa.
Espanya podria patir un descens del 35% a la producció de llúpol
Entre els principals afectats per aquest fenomen destaquen països com Espanya, on es podria experimentar un descens de fins al 35% a la producció de llúpol en tan sols unes dècades. També destaquen el cas d’Alemanya i Eslovènia, que en aquests moments destaquen com els dos productors més importants del món tant de llúpol com de cervesa.
Pèrdua històrica
L’anàlisi també mostra com en les últimes dècades els grans productors de cervesa del continent ja estan patint una pèrdua de la productivitat derivada de la crisi climàtica. Només fa falta fixar-se en com ha canviat la collita d’aquestes plantes en els últims cinquanta anys per adonar-se’n. «Ara mateix, en comparació amb el que passava abans de 1994, la maduració del llúpol comença 20 dies abans i la seva producció ha disminuït gairebé 0,2 tones per hectàrea i any», explica l’equip liderat per l’investigador Martin Mozny.
«La maduració del llúpol comença 20 dies abans i la seva producció ha disminuït gairebé 0,2 tones per hectàrea i any»
L’últim any, sense anar més lluny, ja han sigut diverses les associacions de productors que han alertat de pèrdues superiors al 30%a causa de l’impacte de la sequera al continent. També s’ha advertit sobre com la situació actual podria dificultar encara més el cultiu de determinades varietats de llúpol i, així, afectar la producció de determinades marques (o sabors) d’aquesta popular beguda.
Veient el panorama actual i, sobretot, amb vista al que podria passar en un futur, els experts reclamen traçar un full de ruta per protegir els cultius de llúpol i salvar la cervesa davant la xacra de la crisi climàtica. Entre les mesures proposades destaca, per exemple, el cultiu de varietats més resistents davant les inclemències del clima; la millora en les pràctiques de cultiu i en les pràctiques de reg; i la protecció dels cultius davant els extrems tant climàtics com de temperatura.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump