15.000 científics adverteixen sobre el dràstic empitjorament dels ‘signes vitals’ del planeta

Un informe firmat per més de 15.000 experts de tot el món corrobora, una vegada més, com l’avenç de la crisi climàtica està posant en risc els «signes vitals de la Terra». «Almenys 20 dels 35 indicadors que hem estudiat per monitoritzar l’estat de salut del planeta han empitjorat en els últims anys», afirma l’anàlisi, encapçalada per William Ripple i Christopher Wolf. «La vida al nostre planeta està clarament sota setge. Estem entrant en territori inexplorat», afegeix l’estudi, publicat aquest mateix dimarts durant el Dia Internacional de Lluita contra el Canvi Climàtic.

Fa ja quatre anys que aquest equip internacional de científics va crear aquest baròmetre per mesurar l’estat de salut del planeta. En la seva primera publicació, que va sortir a la llum el 2019, ja van alertar sobre el mal estat de diversos indicadors mediambientals, com per exemple els que reflecteixen l’augment global de les temperatures o l’auge d’extrems meteorològics arreu del món. Ara, amb la publicació d’aquest últim baròmetre, els experts mostren com molts d’aquests indicadors no només han empitjorat, sinó que han arribat a xifres rècord.

«Si no prenem accions clares per abordar aquesta crisi, tot apunta que anem cap a un futur de calor insuportable, escassetat d’aigua i aliments, i on acabaran col·lapsant tots els sistemes naturals i socioeconòmics», adverteix Wolf, que reitera, una vegada més, una crida global a l’acció climàtica. «El que fem ara pot marcar una profunda diferència per a tota la vida a la Terra, així que hem d’actuar amb valentia i determinació», afegeix el manifest firmat per milers d’experts de tot el globus.

Senyals d’alerta

La prova més clara de com els «signes vitals de la Terra» estan empitjorant és, sens dubte, l’augment de la temperatura global. Aquest any s’estima que el món ha viscut almenys 38 dies amb els termòmetres fins a 1,5 graus per sobre respecte a la mitjana dels valors preindustrials. A més, segons corroboren els registres, el mes de juliol passat vam viure la temperatura mitjana més alta mai registrada a la Terra. Hi ha fins i tot qui indica que, probablement, es va tractar de la xifra més alta dels últims 100.000 anys.

L’augment de les temperatures globals ha impulsat, un any més, una miríada de fenòmens meteorològics extrems i desastres naturals. L’anàlisi assenyala el cas dels incendis que han tingut lloc els últims mesos al Canadà, que han emès a l’atmosfera més diòxid de carboni del que aquest país sol produir en un any de mitjana. Aquesta «onada de focs sense precedents», a més, ha destruït milers de llars, ha fet desplaçar més de 155.000 persones i ha causat almenys 50 morts des que va començar l’any.

Política climàtica

Notícies relacionades

El desglaç d’una part de l’Antàrtida podria ser inevitable

Eliminar 11 rutes curtes amb avió estalviaria un 10% de les emissions del sector a Espanya

Després de reiterar tots aquests «senyals d’alerta», els autors d’aquesta anàlisi també tornen a posar èmfasi en la necessitat d’implementar polítiques «clares i contundents» per frenar l’avenç de la crisi climàtica. Entre aquestes destaca, per exemple, la necessitat d’impulsar una transició econòmica per «evitar el consum excessiu» que esgota els recursos naturals del planeta, la firma de tractats internacionals per «frenar la proliferació de combustibles fòssils» i protegir espais naturals, així com la transició cap a un model d’alimentació «amb menys carn i més vegetals».

«És imprescindible que tots aquests canvis es facin tenint en compte factors d’equitat i la justícia social», assenyala el manifest firmat per més de 15.000 experts. Sobretot perquè, segons corroboren centenars d’informes científics, «la crisi climàtica afecta desproporcionadament les persones més empobrides del món, que, irònicament, són les que han contribuït menys a causar aquest problema».