Com parlar de la crisi climàtica sense causar atipament o ansietat: «Ningú empatitza amb xifres i gràfics»

Cada vegada es parla més de la crisi climàtica. En part perquè, a poc a poc, es va creant més consciència social sobre la gravetat d’aquest problema. I en part també perquè l’avanç d’aquest fenomen, que està provocant des d’onades de calor infernals fins a inundacions extremes, fa impossible ignorar l’existència d’aquesta emergència. Però que se’n parli més no és, per si mateix, una victòria. De fet, són molts els que davant aquest tipus de notícies acaben desenvolupant o bé una sensació d’«atipament climàtic» o bé un sentiment d’angoixa. «Cap de les dues reaccions és útil a la causa. Necessitem trobar una altra manera de parlar de la crisi climàticaperquè la gent senti que és una cosa que els interpel·la», expliquen diversos activistes, educadors ambientals i periodistes climàtics. 

Una de les claus per abordar aquest debat, segons explica l’educador ambiental Sera Huertas, és entendre que som davant un assumpte complex. «Fa 20 anys que organitzem seminaris sobre com comunicar la crisi climàtica i sempre acabem amb la sensació que no hem trobat la tecla correcta. Però de vegades s’ha d’entendre que, més enllà dels esforços que fem, no sempre és fàcil demanar-li a la gent que es preocupi pel clima mentre la inflació dispara els preus, les hipoteques pugen i ens arriben contínuament imatges de les massacres que està deixant la guerra», comenta. «Tot i així, és més important que mai parlar de crisi climàtica. I fa falta valentia per continuar impulsant els debats necessaris per fer front a aquest problema», afegeix.

En aquests moments, gran part de les notícies climàtiques solen centrar-se en informes científics que alerten sobre la gravetat de la situació. «Aquests missatges d’alarma serveixen per cridar l’atenció sobre el tema, però no per mobilitzar a l’acció. La gent no empatitza amb xifres i gràfics, sinó amb històries humanes», comenta la jove activista Maria Serra, una de les ambaixadores del pacte europeu del clima. «S’ha de parlar de la lluita contra la crisi climàtica amb exemples pròxims, històries inspiradores i, sobretot, com una oportunitat per crear un futur millor. Necessitem relats més pròxims, més locals, qualsevol cosa que ens ajudi a posar cara i ulls tant a aquesta crisi com a les seves possibles solucions», comenta aquesta activista, que, al seu dia, va ser una de les primeres impulsores del moviment Fridays for Future a Barcelona.

«Informació constructiva»

En els últims anys, la crisi climàtica ha aconseguit irrompre en l’agenda de pràcticament tots els grans mitjans de comunicació així com en una infinitat de programes d’entreteniment. «Abans només es parlava d’aquest tema a les seccions de medi ambient. Ara, en canvi, veiem que se’n parla des de l’àmbit de la política fins a l’economia i la cultura», comenta la periodista climàtica Marta Montojo, especialista en aquest tipus de continguts. Aquest estiu, sense anar més lluny, s’han publicat milers de notícies sobre els rècords de temperatura i els extrems de calor. «És positiu que es vinculi aquest tema amb la crisi climàtica, però de poc serveix intentar conscienciar sobre la gravetat d’aquest fenomen si després il·lustrem aquest tipus de notícies amb persones prenent el sol a la platja o menjant un gelat», comenta. 

L’allau de notícies sobre la calor extrema d’aquest estiu també permet posar sobre la taula una altra reflexió sobre com comuniquem el canvi climàtic. «Si només ens conformem a repetir que tot això és culpa de la crisi climàtica, sense aportar cap tipus d’explicació sobre el perquè d’aquest fenomen o les seves possibles solucions, l’únic que aconseguim és causar encara més angoixa en la gent que està patint la calor a les seves pròpies carns», reflexiona la comunicadora climàtica Irene Baños, autora del llibre ‘Ecoansias’. «Necessitem una informació més constructiva, que assenyali la gravetat del problema però també les solucions», afegeix l’especialista. 

Beneficis per a la salut

Notícies relacionades

«Més població i més temporals»: els científics adverteixen que la contaminació a les platges augmentarà

Llamps i tempestes elèctriques, cada vegada més extrems per la crisi climàtica

L’últim gran escull de la comunicació climàtica, i potser el més difícil d’esquivar, és la famosa crida a l’acció. És a dir, una vegada s’ha transmès el missatge sobre la gravetat d’aquesta crisi, ¿com aconseguirem que la gent s’afegeixi a la lluita contra aquest fenomen? «S’ha d’explicar que això no només va de salvar el planeta, sinó també de millorar el benestar i la salut de les persones», comenta Sera Huertas. En aquest sentit, segons explica aquest educador ambiental, s’ha vist que un dels arguments que més convenç la gent per adoptar un estil de vida més sostenible són els beneficis que comporta per a la salut. Un gest tan senzill com substituir un trajecte amb cotxe per un passeig no només redueix emissions sinó que, a més, pot resultar beneficiós per a la salut física i mental. 

«Hem de deixar de parlar dels canvis necessaris per fer front a la crisi climàtica en termes de sacrificis i començar a enfocar-los com una oportunitat per viure millor», comenta Bruno Martín, divulgador científic i creador del pòdcast ‘Ecoinsomnes’. Al parlar de la transformació de les ciutats i de la progressiva reducció dels cotxes de combustió, per exemple, Martín suggereix no centrar el debat en termes de prohibició sinó en una oportunitat de construir espais més verds, més saludables i amb més oportunitats per viure feliços en societat. «La lluita contra la crisi climàtica ens dona l’oportunitat de crear un món més just per a tothom», conclou el comunicador apel·lant, una vegada més, a l’esperança.