Un estudi adverteix que el compte enrere per evitar un escalfament extrem s’accelera

Segons expliquen els impulsors d’aquest treball, estem davant l’anàlisi més exhaustiva i complet publicat fins ara sobre l’anomenat pressupost de carboni. Aquest concepte, encunyat ja fa dècades, serveix per il·lustrar quants gasos amb efecte hivernacle pot emetre la humanitat abans de provocar un determinat augment de les temperatures. El 2015, amb la firma del ja famós acord de París, gairebé dos centenars de països es van comprometre a reduir dràsticament les seves emissions per frenar l’augment dels termòmetres a 1,5 graus de mitjana ja que, segons apunten innombrables estudis científics, aquest és l’únic llindar segur per preservar la seguretat del planeta i les persones. 

Set anys després de l’entrada en vigor d’aquest tractat, els registres demostren que no només no s’està complint sinó que, a més, fins i tot si s’aconseguís aplicar al peu de la lletra de manera immediata seria insuficient per esquivar l’escalfament global extrem. L’anàlisi publicada aquest dilluns adverteix, d’una banda, que si continuem emetent com fins ara en tan sols sis anys haurem esgotat el pressupost de carboni disponible i, de l’altra, que el compte enrere per evitar l’escalfament extrem sembla que s’està accelerant encara més. «Necessitem prendre mesures més contundents», adverteix l’equip liderat per Robin Lamboll. 

Impacte real

Els números parlen clar. Segons apunta l’anàlisi publicada aquest dilluns, per esquivar un escalfament global extrem la humanitat hauria d’emetre un màxim de 250 gigatones de diòxid de carboni. Aquesta estimació és pràcticament la meitat del que es va plantejar fa tan sols uns anys. En part, perquè des de la firma de l’acord de París les emissions de gasos amb efecte hivernacle han continuat creixent (tot i que a un ritme menor a què es preveia abans de l’entrada en vigor d’aquest tractat). I en part, perquè alguns dels fenòmens que estaven ajudant a mitigar l’impacte d’aquests gasosestan perdent potència (com és el cas, per exemple, de l’impacte d’alguns aerosols). 

Els experts, en aquest sentit, reclamen revisar de manera contínua tant l’evolució del pressupost de carboni com l’impacte real de les mesures preses fins a la data per reduir les emissions. «Sabem que qualsevol càlcul, per rigorós que sigui, està subjecte a canvis i necessita ser revisat per entendre la seva evolució», afirma l’investigador Benjamin Sanderson, del Centre for International Climate and Environmental Research, en una anàlisi publicada en la ‘News and views’. «Aquesta última anàlisi demostra com de petit és el pressupost de carboni per arribar als 1,5 graus», afegeix l’especialista. 

Cridat a l’acció

Notícies relacionades

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

¿Però quines implicacions té el fet que, tal com assenyala aquest treball, el pressupost de carboni s’estigui esgotant més ràpid del previst? ¿Significa que no hi ha res més a fer per salvar el planeta? Els experts afirmen que aquests resultats s’haurien de prendre més aviat com una crida a l’acció.

«Això de cap manera significa que ens hàgim de rendir, al contrari. Ara que sabem que el pressupost de carboni és encara més ajustat del que crèiem, cada tona de diòxid de carboni estalviada és encara més important», comenta Niklas Höhne, director de l’Institut New Climate, en declaracions al portal ‘Science Media Centre’. «Cada tona estalviada condueix a un menor augment de la temperatura global i, per tant, a menys danys per al planeta», reflexiona l’especialista després de la publicació d’aquest treball.