Crisantem, la flor dels cementiris que a més mata mosques, mosquits, paparres i altres insectes

La tradició es va perdent, però encara en queden molts, fins i tot famílies senceres, que aprofiten el Dia de Tots Sants per visitar els seus difunts als cementiris.

I se sol fer amb flors. A l’hora d’elegir quin ram portar als habitants dels cementiris no és mala idea tenir en compte quines són les plantes d’exterior que tenen flors tot l’any, tot i que la tardor no sol ser bona època per sembrar-les perquè les plantes, per arrelar, requereixen temperatures suaus i no tenir condicions meteorològiques adverses. En aquest cas, estaríem parlant de geranis, begònies i gessamins, per posar-ne tres exemples.

Però també hi ha plantes que, per les seves característiques, són resistents a la calor i el fred. Estaríem parlant de plantes aromàtiques, com per exemple la lavanda.

Plantació a la tardor

No obstant, hi ha una planta que reuneix la resistència de les anteriors i, a més, la seva època de plantació és la primavera i/o la tardor. Es tracta de la planta del crisantem, una flor que s’associen amb els cementiris principalment per la seva resistència i durabilitat, cosa que la fa apropiada per decorar tombes i monuments funeraris.

Anomenada flor de tardor, una altra de les seves característiques és que també resisteix temperatures més fredes. Però, sobretot, el que les fa idònies per poblar els cementiris és que, després de ser tallada, la seva durabilitat és de fins a tres setmanes, cosa que la converteix en una flor molt popular per als homenatges duradors. Perquè duri tant, se’ls ha de canviar l’aigua sovint –cada dos o tres dies– i cal treure’ls les fulles que caiguin dins de l’aigua.

A més convé deixar una sola flor per tija si es desitja que creixin grans i boniques, per la qual cosa caldrà eliminar els capolls laterals.

Els crisantems floreixen a finals de tardor, cosa que coincideix amb les festivitats més importants relacionades amb la memòria dels difunts, com el dia de Tots Sants. Això ha contribuït a la seva associació amb els cementiris i la commemoració dels éssers estimats morts.

Significat

En algunes cultures, com l’occidental, el crisantem es considera un símbol de dol, pèrdua i honra als difunts. El seu ús en arranjaments florals funeraris i corones fúnebres reforça la seva associació amb la mort i el record dels éssers estimats. És una flor bonica que simbolitza l’eternitat i el respecte.

El seu origen és asiàtic però està plenament estesa per tot el món i té nombroses varietats. Tot i que els colors més habituals solen ser el blanc i al groc, se’n poden trobar de molts altres colors, com el rosa.

En la cultura asiàtica, particularment al Japó i la Xina, el crisantem simbolitza la longevitat, l’alegria i la vitalitat. Es considera una flor favorable que representa una vida llarga i pròspera. A més, simbolitza l’honor i el respecte.

Emblema imperial

És per aquesta associació amb la noblesa pel que s’utilitza com a emblema imperial al Japó. El Dia del Respecte als Avis al Japó, es regalen crisantems com a mostra de gratitud i respecte envers els avis.

El crisantem també simbolitza la renovació i el canvi, ja que floreix a la tardor, una temporada de transició entre la calor de l’estiu i el fred de l’hivern. Es considera un recordatori de la constant transformació i renovació de la natura.

A més de bellesa i durabilitat, el crisantem és útil per repel·lir mosques i mosquits. De fet, alguns productes químics i esprais antirepel·lents utilitzen un compost anomenat piretrina, que s’extreu de les flors de crisantem, com un ingredient actiu en repel·lents d’insectes.

Contra puces i paparres

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

La piretrina és molt efectives contra una àmplia gamma d’insectes, entre ells, els mosquits, i l’avantatge principal és la seva baixa toxicitat per als animals de sang calenta, incloent-hi l’home. Les piretrines ataquen el sistema nerviós de tots els insectes, i inhibeixen les femelles de mosquits de picar. Quan no són presents en quantitats fatals per als insectes continuen funcionant com a repel·lent contra ells.

Les piretrines són un grup de compostos naturals que actuen com a insecticides de contacte i es consideren relativament segurs per als éssers humans i els animals domèstics quan s’utilitzen adequadament. Aquests compostos s’utilitzen en alguns aerosols i productes de control de plagues per repel·lir o matar insectes com mosques, mosquits, puces, paparres i altres insectes voladors i reptants.