Groenlàndia ha perdut un terç del seu gel en els últims 45 anys

L’estudi s’ha centrat a analitzar milers d’imatges satel·litàries de les últimes dècades per analitzar les interaccions entre les glaceres, l’oceà i les variacions del clima al nord de Groenlàndia. A partir d’allà, gràcies a l’ajuda de models climàtics, es va poder rastrejar l’evolució del desglaç en aquesta remota regió del planeta. Segons explica l’equip liderat per Romain Millan, de la Universitat de Grenoble, la pèrdua de gel al nord del planeta s’ha accelerat de manera substancial des de l’any 2000.

Les dades resulten esgarrifoses. Tres de les vuit plataformes de gel que sostenen les glaceres de Groenlàndia s’han esfondrat per complet en els últims vint anys. Els experts adverteixen que les cinc restants es troben en una situació crítica. «La pèrdua de volum d’aquestes plataformes de gel està desestabilitzant les glaceres pròximes, que continuaran retrocedint mentre l’oceà s’escalfa», adverteix l’anàlisi publicada aquest dimarts. Si segueix així, adverteixen, el casquet polar del nord del planeta podria esvair-se en les pròximes dècades.

Augment del nivell del mar

Ja són molts els estudis que adverteixen que alguna cosa tan aparentment llunyana com el desglaç de les zones polars del planeta podria tenir conseqüències per a la resta del globus. L’exemple més clar, segons recalquen els científics, és com l’avenç d’aquest fenomen està augmentant substancialment l’augment del nivell del mar. En el cas concret de Groenlàndia, l’anàlisi publicada a ‘Nature communications’ estima que la pèrdua de gel dels últims 45 anys ha contribuït a un 17,3% de l’augment del nivell dels oceans observat entre els anys 2006 i 2018.

Notícies relacionades

Les sequeres extremes també van posar en perill l’imperi romà a la península Ibèrica

¿Com s’escull el nom d’una borrasca? Aquesta és la història de la rosca de les tempestes

En aquests moments, segons apunten les últimes estimacions, el nivell mitjà del mar ha augmentat una mitjana de 20 centímetres respecte a fa tan sols unes dècades. En cas de continuar així, si la crisi climàtica continua avançant al mateix ritme que fins ara, tot apunta que en el pròxim segle i mig podríem viure un augment d’1,4 metres de les aigües. Aquest fenomen podria posar en perill les poblacions costaneres de tot el món, on en aquests moments habita el 10% de la població mundial. L’equivalent a 600 milions de persones.

Segons sentencia l’últim informe del Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), l’única manera d’evitar un escalfament global extrem és aconseguir que les emissions globals arribin al seu pic abans del 2025 i caiguin pràcticament a la meitat abans d’arribar al 2030. Les últimes anàlisis publicades per la comunitat científica apunten que la finestra per aconseguir aquest objectiues tanca cada vegada més ràpid però que, tot i així, continua estant al nostre abast.