Trobada pel planeta
Què es pot esperar de la cimera de Dubai: la cita que vol frenar els combustibles fòssils des de la ciutat del petroli
Entre aquest 30 de novembre i el 12 de desembre, més de 70.000 persones viatjaran a Dubai per assistir a un dels esdeveniments diplomàtics més importants dels nostres temps: la cimera del clima de Dubai (COP28). Aquesta trobada arrenca plena d’esperances i contradiccions. D’una banda, després d’un any marcat per extrems climàtics cada vegada més greus, són molts els que esperen veure florir «el pacte climàtic més important» des de l’Acord de París.
La cita comença amb altes expectatives i l’esperança d’arribar «al pacte climàtic més important» des de l’Acord de París
Però d’altra banda, també hi ha qui mira amb preocupació les polèmiques que han sorgit fins i tot abans de la seva inauguració oficial. I és que resulta que la cimera més ambiciosa de l’últim lustre, en la qual s’hauria de posar punt final als combustibles fòssils, està capitanejada pel director executiu de la petrolera estatal dels Emirats Àrabs. I segons ha revelat la BBC, planeja utilitzar la trobada per tancar més acords petrolífers.
Inquieta que el president de la cimera i guia de les negociacions sigui un directiu de la petrolera estatal dels Emirats
Un dels grans objectius de la cimera de Dubai serà forjar un acord més ambiciós per reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte hivernacle que estan sobreescalfant el planeta i causant estralls en tots els ecosistemes. Tots els estudis publicats fins ara alerten que els plans climàtics proposats fins araresulten «insuficients» per esquivar la catàstrofe climàtica. Per això, tal com reclama la comunitat científica, urgeix acordar mesures més contundents per frenar les emissions contaminants abans de l’any 2025 i aconseguir que caiguin a la meitat per al 2030.
El gran repte de la cimera serà forjar un acord més ambiciós per frenar les emissions de gasos amb efecte hivernacle
L’objectiu és més que ambiciós però, segons destaquen diversos informes científics, continua estant a l’abast. Per per aconseguir-ho, els gairebé 200 països reunits a Dubai hauran de retre comptes de les mesures climàtiques aplicades fins ara i presentar fulls de ruta més ambiciosos. En aquest procés s’espera, d’una banda, que els estats es comprometin a abandonar (o reduir dràsticament) els combustibles fòssils i, d’una altra, tripliquin la seva producció d’energia renovable i dupliquin l’eficiència energètica abans que acabi aquesta dècada. Fa anys que aquesta meta és a l’ull de l’huracà de les negociacions, ja que encara són molts els països que depenen del gas, el carbó i el petroli i que no estan disposats a deixar enrere aquestes fonts d’energia contaminants.
Impost al petroli
Dubai també haurà d’abordar altres debats clau en matèria climàtica. Sobretot, els relacionats amb el fet d’augmentar els fons per finançar els plans d’adaptació a la crisi climàtica així com les pèrdues i danys provocats per aquesta crisi global. En aquest àmbit destaca, per exemple, l’objectiu de recaptar 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar els països del sud global a adaptar-se davant els extrems climàtics. O el fons que es va acordar l’any passat a Sharm al-Sheikh per finançar les pèrdues i danys de la crisi climàtica als països més vulnerables del món i que ara, en la cita de Dubai, s’haurà de concretar.
L’any passat, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va proposar crear un impost sobre els combustibles fòssils per finançar tots els problemes derivats de l’emergència climàtica. Segons apunta un informe de la plataforma Climate Action Network (CAN), aquesta estratègia permetria recaptar més de 210.000 milions de dòlars anuals per lluitar contra la crisi climàtica. Hi ha qui espera que durant la cita de Dubai s’obri el debat sobre aquest mecanisme tot i que, segons apunten moltes altres veus, serà complicat crear un impost als combustibles fòssils, així com altres mesures vinculades al sector, en una cimera tan marcada per la indústria del petroli.
Les negociacions abordaran el gran repte d’augmentar el finançament per fer front a la crisi climàtica
Acords internacionals
Notícies relacionadesLa cita de Dubai donarà lloc a diferents tipus de notícies i titulars. D’una banda, tal com passa cada any, és molt possible que els assistents a l’esdeveniment aprofitin aquesta plataforma per anunciar pactes, associacions i tota menad’iniciatives relacionades amb reptes mediambientals (com, per exemple, coalicions internacionals contra la desforestació, programes per protegir la biodiversitat d’una regió o acords per reduir les emissions d’una determinada indústria). D’altra banda, al final de l’esdeveniment, tots els membres de les Nacions Unides presentaran un pacte final amb els acords assolits després de dues setmanes de negociacions. I aquest és el que, finalment, recollirà els acords formals d’aquesta cimera del clima (COP28).
Els organitzadors de l’esdeveniment esperen rebre més de 70.000 visitants al llarg de dues setmanes: la xifra més alta mai registrada en més de mig segle de cimera del clima. S’hi espera la presència de primers ministres i caps d’Estat de tot el món (que pronunciaran els seus respectius discursos durant l’acte oficial d’inauguració), així com diplomàtics, empresaris, oenagés, científics de primer nivell, activistes i periodistes. També hi ha expectatives per la participació d’Espanya en aquesta cimera: atès que ara mateix té la presidència de la Unió Europea, tot apunta que carregarà amb el pes dels Vint-i-set en aquestes negociacions. A última hora i per prescripció mèdica, l’oficina de premsa del papa Francesc, que s’havia de convertir en el primer Pontífex a participar en una cita d’aquest tipus, ha anunciat que no viatjarà a Dubai.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia