Modificació artificial del temps: ¿de veritat es pot alterar la pluja?

En aquests moments, segons constata un informe de les Nacions Unides, hi ha tres grans línies d’investigació sobre modificació artificial del temps. La primera, i la més explorada, se centra a intentar augmentar les precipitacions en una determinada regió i moment. La segona està enfocada a intentar evitar la calamarsa extrema i els seus efectes en àmbits com, per exemple, l’agricultura. La tercera treballa per intentar dissipar els bancs de boira. En tots aquests casos, hi ha desenes de programes d’investigació enfocats, d’una banda, a entendre la física rere tots aquests processos i, d’altra banda, a proposar eines per influir en aquests fenòmens.

Tècniques per ‘sembrar núvols’

«El principal repte a què s’enfronten els programes d’investigació és que l’atmosfera és un entorn tan enorme i complex que resulta extremadament difícil influir en el seu funcionament», explica Torres. «Fins i tot quan sembla que s’ha aconseguit, l’èxit és mínim», matisa l’expert. En les últimes dècades, per exemple, s’han portat a terme experiments de «sembra de núvols» a diverses regions del món. Per fer-ho s’ha intentat ‘injectar’ als núvols substàncies com el iodur de plata o diòxid de carboni congelat per «accelerar la condensació» i provocar que plogui. També s’ha provat amb l’ús de canons d’acetilè que a l’explotar emeten ones de xoc i, suposadament, afecten a la formació de la calamarsa. («Res d’això té a veure amb les anomenades esteles dels avions o chemtrails: això no són més que esteles de condensació que no tenen cap efecte sobre el clima», aclareix Torres).

¿Però serveixen d’alguna cosa aquestes tècniques per ‘sembrar núvols’ i controlar la pluja? Segons explica William R. Cotton, meteoròleg de la Colorado State University, en una anàlisi publicada en ‘The Conversation’, «després de setanta anys d’investigació, la majoria d’estudis científics apunten que la sembra de núvols té poc o cap efecte». En la immensa majoria de casos s’ha observat un increment d’entre l’1 i el 5% a les pluges. En el cas més exitós reportat fins ara es va observar un increment del 14% de les precipitacions. Ni tan sols en aquests casos ha sigut possible demostrar de forma unívoca que el règim de pluges ha sigut modificat per aquestes eines d’alteració del clima.

Modificació del clima a Espanya

A Espanya, segons explica Torres, només s’ha fet un experiment de sembra de núvols. Va ser en la dècada dels vuitanta, quan hi va haver un veritable boom d’aquest tipus d’estudis. Un equip d’investigadors de l’Agència  Estatal de Meteorologia i l’Organització Meteorològica Mundial van intentar ‘sembrar núvols’ en un poble a prop de Valladolid. L’experiment va acabar amb resultats pràcticament nuls, ja que no es va aconseguir ni alterar el comportament dels núvols ni provocar un increment de les pluges. «Ara mateix a Espanya no hi ha cap programa estatal de modificació artificial del clima», aclareix el meteoròleg.

En algunes regions agrícoles, segons explica Torres, s’han arribat a utilitzar algunes d’aquestes tècniques de forma puntual per intentar minimitzar la calamarsa. A la Comunitat de Madrid, per exemple, hi ha una ‘xarxa anticalamarsa’ dedicada a emetre petites quantitats de iodur de plata i acetona a l’atmosfera per evitar la formació de pedregada extrema que pugui fer malbé els cultius. A les conques de l’Ebre i el Xúquer també s’utilitzen els anomenats ‘canons anticalamarsa’. «Cada cert temps ens demanen informes sobre la utilitat d’aquestes tècniques i la resposta és sempre la mateixa: la seva utilitat és molt baixa per no dir nul·la», aclareix el meteoròleg.

Programes d’investigació

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Set plantes i herbes medicinals: maneres de preparar-les i per a què serveixen

L’anàlisi més completa feta fins a la data sobre les tècniques de modificació artificial del clima apunta que, almenys per ara, no hi ha cap eina capaç d’alterar la pluja de forma eficaç. Sí qjue s’han aconseguit diversos avenços científics en l’estudi de la física i la química dels núvols (és a dir, entendre sota quines condicions es forma l’acumulació de vidre de gel en l’atmosfera i com en un determinat moment es podrien ‘forçar’ les precipitacions). En aquests moments hi ha centenars de propostes i patents sobre la taula per aconseguir-ho. Fins i tot hi ha investigadors, com els de la Universitat Internacional de Karlshochschule (Alemanya), que proposen disparar als núvols amb làser per estimular la formació de pluja. O projectes per crear entorns específics, com muntanyes artificials, per veure si així s’aconsegueix incrementar les precipitacions.

L’Organització Meteorològica Mundial, per la seva banda, reconeix que els últims anys s’ha observat un veritable «impuls internacional» als projectes d’investigació sobre modificació artificial del clima. La raó és clara. L’avanç de la crisi climàtica està alterant el règim de pluges arreu del món, està fent minvar les precipitacions sobre el terreny i està sembrant les condicions per a sequeres cada cop més extremes. «La comunitat científica està treballant per modernitzar la producció de pluja per al segle XXI perquè necessitem fonts d’aigua segures», assegura la institució mentre recorda que, almenys per ara, tot això continua sent un miratge.