Fertilitzar els oceans amb ferro: la manera d'augmentar la captura de CO2?

Un important grup de científics recolza la recerca d'aquest sistema

Investigadors proven la tècnica de sembrar ferro al mar.

Investigadors proven la tècnica de sembrar ferro al mar. / Woods Hole

4
Es llegeix en minuts

Encara que el més urgent és cessar les emissions de CO₂ a l'atmosfera, els experts admeten que no s’ha de deixar de banda l'eliminació del diòxid de carboni que ja ha estat emès. Existeixen diverses tecnologies que funcionen amb aquest objectiu, però la seva eficàcia encara és bastant discutida. No obstant això, un grup de científics ha revelat ara un sistema fins ara desconegut que podria ajudar. La clau es troba en els oceans.

Els oceans capturen grans quantitats de CO₂, per la qual cosa els ulls dels experts s'estan fixant en el mar per a reforçar el seu paper en aquest sentit.

En algunes zones clau de l'oceà, l'activitat biològica es veu limitada per la falta de ferro en l'aigua de mar. Per tant, afegir ferro podria ajudar a estimular el creixement del fitoplàncton i augmentar l'absorció de CO₂, sostenen els experts.

Alguns dels principals organismes científics del món, inclòs el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic i les Acadèmies Nacionals de Ciències, Enginyeria i Medicina (als EUA), han identificat la ‘fertilització’ de l'oceà amb ferro com una solució climàtica emergent, recolzada per més de 400 científics que han signat una carta en la qual sol·liciten una ampliació de la recerca sobre aquest sistema.

En algunes parts de l'oceà, l'activitat biològica està limitada per la falta de ferro, segons els científics. /

Frontiers in Climate

Mètode eficaç

Un article publicat a la revista ‘Frontiers in Climate’, titulat ‘Next steps for assessmenting ocean iron fertilization for marine carbon dioxid removal’, explica com desenvolupar el potencial de la fertilització dels oceans amb ferro com a mètode de baix cost, escalable i de ràpida materialització per a l'eliminació de diòxid de carboni marí.

A més, un grup internacional d'experts anomenat ‘Exploring Ocean Iron Solutions’ (ExOIS) assegura que la fertilització amb ferro oceànic ha d'estudiar-se per a determinar si és un mètode eficient i ambiental i socialment responsable per a l'eliminació de diòxid de carboni marí.

"Aquesta és la primera vegada en més d'una dècada que la comunitat científica marina s'ha unit per a recolzar un pla de recerca específic per al ferro oceànic", va dir l'autor principal, Ken Buesseler, director executiu del programa ExOIS i científic de la Institució Oceanogràfica Woods Hole (WHOI).

Què és la fertilització de la mar amb ferro?

La fertilització amb ferro oceànic és una tècnica per a agregar petites quantitats del micronutrient (ferro) a la superfície de l'oceà per a promoure el creixement de plantes marines o fitoplàncton.

Aquest creixement elimina el CO₂ de l'atmosfera i, a mesura que el plàncton mor o és devorat, transfereix part d'aquest carboni en forma de partícules que s'enfonsen per a emmagatzemar-lo en les profunditats de l'oceà. Si bé grans quantitats de ferro ingressen naturalment a l'oceà, la fertilització proposada és un impuls addicional per a accelerar aquest procés.

Els prats submarins de posidònia són grans segrestadors de CO2 /

Ibanat

"Donada la gran capacitat de l'oceà per a emmagatzemar carboni (més de 50 vegades major que l'atmosfera i entre 15 i 20 vegades més elevat que totes les plantes i sòls terrestres), s'hauria de considerar la possibilitat de millorar la capacitat natural de la mar per a emmagatzemar carboni", segons Paul Morris, director de projectes del programa ExOIS.

"Fins i tot si poguéssim detenir les emissions de CO2 avui mateix, encara necessitaríem eliminar carboni marí a causa de tot el gas que ja està en l'atmosfera", va remarcar Buesseler.

"Malgrat les crides de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units perquè es realitzin recerques sobre l'eliminació del diòxid de carboni, també al mar, en els últims anys hi ha hagut una important absència de recerca d'aquestes tècniques en alta mar, la qual cosa fa que encara sigui incerta la veritable eficàcia d'aquests mètodes", va explicar Margaret Leinen, directora de la Institució Scripps d'Oceanografia i que ha participat en estudis anteriors per a l'eliminació del diòxid de carboni marí.

Almenys, estudiar-ho

Segons Brad Warren, director executiu de Global Ocean Health, que no és coautor de l'article, "necessitem una àmplia gamma de solucions si volem mitigar els efectes devastadors del canvi climàtic en totes les comunitats, i si la fertilització amb ferro de l'oceà serà una d'aquestes eines, és necessari estudiar-la i avaluar-la de manera rigorosa i independent".

"L'equip format per Ken Buesseler i els seus col·legues per a aquest projecte aporta la credibilitat, la curiositat i la integritat que necessitem veure en aquest camp", va afegir.

El mar és un poderós embornal de carboni. /

Europa Press

Per a determinar la idoneïtat, eficàcia i impactes d'aquest nou mètode, els investigadors se centren en cinc activitats clau: estudis de camp en el nord-est de l'Oceà Pacífic; modelatge regional, global i d'estudi de camp; prova de diverses formes de ferro i mètodes de subministrament, que tenen diferents avantatges i desavantatges; avanç en el monitoratge, reporti i verificació per al carboni i avanç en les ciències socials i els esforços de governança.

Notícies relacionades

Els investigadors admeten que, fins i tot aportant quantitats de ferro a gran escala, no s'han d'esperar canvis permanents, ja que el ferro s'esgota i es barreja de manera ràpida i natural en l'oceà. A més, la quantitat de ferro que s'agregarà durant els experiments de camp serà milers de vegades menor que la quantitat afegida de manera natural a l'oceà, com per exemple durant les erupcions volcàniques. No obstant això, l'augment d'aquestes quantitats permetrà quantificar millor la reducció de CO₂ en la superfície de l'oceà i avaluar les seves conseqüències ecològiques i mediambientals.

Estudi de referència: https://www.frontiersin.org/journals/climate/articles/10.3389/fclim.2024.1430957/full

Temes:

Medi ambient