Guia de la COP29 de Bakú: què són les cimeres del clima i per què són necessàries?

Entre l'11 i el 22 de novembre, els governs de tot el món es reuniran a Bakú, capital de l'Azerbaidjan, per discutir sobre què s'ha fet fins ara i, sobretot, què més es necessita fer per a aturar l'avanç de la crisi climàtica en el planeta. Aquesta trobada, sota el paraigua de Nacions Unides, serà la 29ª cimera del clima que se celebra en el món per a debatre sobre aquest tipus de qüestions. Per això mateix, arribats a aquest punt, la gran pregunta que es fan molts davant del inici d'aquests esdeveniments anuals és si de veritat és necessari continuar celebrant cimeres del clima i si realment serveixen per a alguna cosa.

"Els debats de les cimeres no són tan contundents com ens agradaria ni avancen tan ràpid com necessitem però, així i tot, són l'únic instrument que tenim per a fer front a aquesta crisi", argumenta Pedro Zorrilla, portaveu de Greenpeace, en resposta a aquest dilema.

Aquestes són algunes claus per a entendre què és una cimera del clima i per què, malgrat tot, continuen sent necessàries.

Què és un cimera del clima i qui participa?

Les cimeres del clima són reunions internacionals organitzades per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). En aquestes trobades, també conegudes com a Conferència de les Parts (COP), reuneixen representants de gairebé 200 països de tot el món que, en alguns casos, participen a títol individual i en uns altres formen coalicions amb altres estats per a crear blocs més sòlids de negociació. Espanya, per exemple, participa en aquesta mena de cimeres com a part del bloc de la Unió Europea.

Per què enguany el cim del clima se celebra a Bakú?

L'elecció de la seu de les cimeres del clima depèn d'un sistema rotatori en el qual cada any l'esdeveniment es desplaça a una dels cinc grups regionals de Nacions Unides: Àfrica, Àsia i Pacífic, Europa de l'Est, Europa occidental i altres, Estats llatinoamericans i del Carib. El 2021, la trobada va viatjar fins a Glasgow (el Regne Unit). En 2022, a Sharm el-Sheikh (Egipte). Al 2023, a Dubái (Emirats Àrabs). Enguany era el torn del bloc d'Europa de l'Est. Diversos països van presentar la seva candidatura, inclosa Armènia, però finalment es va triar a l'Azerbaidjan com a amfitrió de l'esdeveniment.

Què es debat a les cimeres del clima?

En aquestes trobades es debat essencialment sobre tres qüestions: les mesures de mitigació del canvi climàtic, els plans d'adaptació per  evitar que els fenòmens climàtics causin més danys i la creació d'eines per fer front a les pèrdues i danys que causa la crisi climàtica en països del sud global. Aquestes discussions abasten des de la creació de mesures multilaterals concretes (com l'objectiu de triplicar el desplegament de renovables per a 2030) fins a la captació de fons per a la causa.

Per què és tan difícil arribar a acords?

 Els acords als quals s'arriba en les cimeres del clima han de ser aprovats per unanimitat per totes les parts. Això requereix un gran esforç de negociació que s'allarga durant un any sencer i s'ultima durant les dues setmanes de la trobada. Durant aquest procés, cada país i cada bloc pressiona perquè s'inclogui la seva postura (i els seus interessos) en l'acord final. Per això mateix, hi ha debats que es focalitzen en articles concrets (com els que regulen els mercats de carboni) i fins i tot en paraules específiques (com, per exemple, l'etern debat sobre si l'apartat que parla del futur dels combustibles fòssils ha de redactar-se amb verbs que impliquen obligació, recomanació o possibilitat).

Serveixen d'alguna cosa les cimeres del clima?

Les opinions sobre aquest tema són molt divergents i, com no, plenes de matisos. "Les cimeres del clima són l'únic lloc establert en el qual els governs de tot el món s'asseuen a negociar sobre clima. És cert que aquest tipus de trobades avancen de manera lenta i estan molt lluny de ser perfectes, però són l'únic mecanisme intergovernamental de consens que tenim per aturar aquesta crisi que no entén de fronteres i que requereix solucions globals", explica Maria Serra, activista i ambaixadora del Pacte Climàtic europeu. "Per a fer front a aquest problema necessitem solucions locals però també mesures coordinades i de caràcter internacional", afegeix Serra.

Segons explica Gisela Torrents, membre del Observatori DESC, buscar la manera de sortir de la crisi climàtica és una lluita compartida. "No ens serveixen els esforços climàtics d'un país o espai concret, es necessita la coordinació internacional per a la descarbonització de totes les nostres economies. Cap país pot fer el seu camí sol i esperar que la crisi acabi en el seu territori. Per tant, la reducció d'emissions ha de ser conjunta i pactada", afirma l'experta, , qui també reivindica el paper de les cimeres del clima com a "espai de reclam de justícia històrica".

En aquesta mateixa línia, segons afegeix Pedro Zorrilla, de Greenpeace, recorda que les cimeres del clima també són un espai en el qual els activistes, les oenegès i, en general, la societat civil poden "alçar la veu" i "contribuir al debat" sobre com construir una societat més justa i sostenible. "Les cimeres també són un espai que utilitzem per a posar sobre la taula totes aquelles lluites que considerem que han de convergir. Com, per exemple, la qüestió climàtica amb la protecció de la biodiversitat. Cada vegada és més clar que si una empitjora, l'altra també. El nostre objectiu és reclamar respostes coordinades enfront de totes dues crisis", destaca Zorrilla.

Què han aconseguit fins ara les cimeres del clima?

Les cimeres del clima de l'última dècada han aconseguit esquivar el pitjor dels escenaris de la crisi climàtica. Les anàlisis indiquen que les polítiques climàtiques que estaven sobre la taula l'any 2010 exposaven al món a un escalfament de més de quatre graus de mitjana. En els últims deu anys, el reforç dels plans climàtics ha aconseguit retallar prop d'un 10% de les emissions previstes en la dècada anterior i a reduir les previsions d'escalfament global fins a un llindar de dos graus de mitjana. Ara, el gran objectiu és aconseguir mesures més contundents per a retallar a la meitat les emissions abans que acabi la dècada i arribar a zero per a l'horitzó 2050, tal com reclama la comunitat científica.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Tot això, per més llunyà i abstracte que sembli, s'acaba traslladant en el nostre dia a dia. Els pactes globals per a retallar emissions, per exemple, es traslladen a legislacions europees, nacionals i municipals i, finalment, són el motiu pel qual s'implementen zones de baixes emissions a les ciutats. O la raó que impulsa el desenvolupament de normatives més estrictes perquè les empreses redueixin la seva petjada de carboni.

De què es parlarà en la cimera del clima de Bakú?

Enguany, tot apunta al fet que el gran tema de debat en la cimera del clima de Bakú serà el finançament climàtic. Concretament, s'espera que els països acordin com, quan i a través de quins mecanismes es mobilitzaran els famosos 100.000 milions anuals promesos per a ajudar a les víctimes de la crisi climàtica en el sud global. En la cimera de Sharm el-Sheikh es va tancar el primer compromís sobre aquest tema, en Dubái es va formalitzar i ara a Bakú s'espera que s'acordi la lletra petita de com es durà a terme.