Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

És una planta no vascular, és a dir, no té arrels, tija, fulles i flors. La molsa sol créixer en zones humides, sobretot a la cara nord –la que rep menys llum– de terres, roques i arbres. Es reprodueix per espores. Té una gran capacitat de retenció d’aigua i d’acumulació de nutrients i és l’hàbitat d’animals petits, a més que són «substrat per a la germinació de llavors d’altres plantes i protegeixen el sòl», segons s’indica al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. En aquesta comunitat autònoma sí que està permesa la seva recollida, però només «entre el 15 de setembre i el 15 de maig, i el límit de recol·lecció de tipus domèstic se situa en 4 m²». Tanmateix, des del Departament d’Agents Rurals recomanen comprar-la «en botigues i mercats procedents de la jardineria comercial i de llocs on està permesa la seva recol·lecció». Els agents rurals donen unes claus per al seu «recull sostenible» i indiquen que tampoc està permès agafar molsa «en fonts i aigües epicontinentales on hi hagi molsa i pugui estar en contacte amb aigua en el període de crescuda ordinària» o en «terrenys forestals que hagin patit un incendi forestal en els últims 10 anys», per exemple. I que, per recollir-la, cal fer-ho en «superfícies contínues inferiors a 1 m², de manera que quedi una superfície igual o superior a l’extreta al terreny, repartida homogèniament. No s’ha de malmetre el substrat, amb un màxim de 3 cm de profunditat, i s’han d’utilitzar eines adequades que no causin danys a l’entorn ni al substrat», expliquen.

El vesc (‘Viscum album’) és una planta semiparasitària –que viu i germina sobre altres plantes– que es confon sovint amb el grèvol perquè totes dues estan lligades al Nadal: són molt apreciades per decorar les llars. El vesc, a més de per adornar, també serveix per unir parelles: la tradició diu que cal fer-se un petó si coincideixes amb una persona sota les seves branques. No obstant, les dues plantes són molt diferents: les fulles del vesc són llisses, allargades i fines i de color verd una mica més clar que les del grèvol, que a més de ser d’un verd molt fosc són dures, resistents i generalment amb el marge espinós. El fruit del vesc sol ser blanc i enganxós, mentre que el del grèvol és vermell i sec. El vesc creix sobre els arbres, a les copes, i per això no sol ser una espècie protegida ni està prohibida la seva recol·lecció, per la dificultat que comporta. Tant el vesc com el grèvol són plantes que poden fer –i fan– la fotosíntesi per si mateixes, però també es nodreixen de la saba de l’arbre que allotgen, i el debiliten i, en ocasions, el porten a la mort.

El grèvol (Ilex aquifolium) també s’ha utilitzat tradicionalment per decorar les llars per Nadal. Però «és una espècie protegida i la seva recol·lecció, tall o desarrelament està totalment prohibida», segons indiquen des d’Agents Rurals. Això es deu al fet que els seus fruits maduren a l’hivern, per la qual cosa és una planta que té un valor ecològic molt important (és font d’aliment de moltes espècies d’aus en una estació particularment dura i escassa d’aliments per a ells). És un arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies que pot arribar a mesurar uns vint metres d’alçària i viure segles i que, juntament amb el vesc, forma part de la tradició decorativa nadalenca.