Els embassaments del Ter-Llobregat dupliquen les seves reserves un any després de l’emergència per sequera

La declaració d’emergència en el sistema Ter-Llobregat es va prolongar fins a primers de maig, i va comportar una sèrie de restriccions en el consum d’aigua a tota aquesta àrea. D’una banda, la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l’aigua en els usos agrícoles, d’un 50% en la ramaderia, i d’un 25% en la indústria i en els usos recreatius.

Les pluges de la primavera van situar els embassaments dels rius Ter i Llobregat de nou al 25%, quan tot just dos mesos enrere havien tocat fons (al llindar del 15% de la seva capacitat) i van permetre aixecar aquest nivell d’emergència per passar al d’excepcionalitat. Al juliol, l’executiu va acordar rebaixar encara més les restriccions per sequera, fins al nivell actual d’alerta, en 118 municipis de la capçalera del Llobregat, la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà. Els nous episodis de pluja de tardor han permès remuntar la davallada de reserves pròpia dels mesos d’estiu i que en general el 2025 s’afronti en una situació menys extrema que la de fa un any. Almenys, les reserves als pantans del sistema Ter-Llobregat i de les conques internes en conjunt dupliquen el 31 de gener el que hi havia exactament un any enrere.

Darnius Boadella, encara al 17%

En aquest context de millora generalitzada de les reserves a les conques internes, l’embassament que més tímidament ha crescut és el de Darnius Boadella, a l’Alt Empordà. Segueix per sota del 20% (estava al 12% fa un any), i ha guanyat una mica més de 3 hm³ d’aigua. L’abundant falta de pluja en aquest entorn explica la situació, per la qual cosa aquesta és l’única zona àmplia del país on es manté la situació d’emergència. De fet, a mitjans de gener el Govern va ampliar a 22 nous municipis de l’Alt Empordà l’estat d’emergència per sequera pel descens de nivell de l’aqüífer Fluvià-Muga.

A l’altre extrem, el de la Baells és un dels grans pantans de les conques internes que més s’han beneficiat de les pluges de primavera i tardor. I és que si a principis del 2024 amb prou feines superava el 20% de les reserves, avui dia és a prop del 60%, amb un guany absolut de gairebé 40 hm³ d’aigua. I la Llosa del Cavall, a Navès, ha duplicat exactament les seves reserves, i avui està prop del 34% de la seva capacitat.

Sau, un cas a part

El de Sau és un cas particular. La seva connexió amb el veí pantà de Susqueda ha condicionat el nivell de reserves al llarg de la sequera per la decisió de l’ACA de transferir les escasses reserves que hi havia cap a Susqueda i mantenir així la qualitat de l’aigua i atendre millor l’ús prioritari de l’aigua, el proveïment de la població riu avall. Però malgrat la remuntada general dels embassaments del Ter-Llobregat, i també la seva en particular (va créixer ostensiblement fins a situar-se en el 45% a inicis de l’estiu), a partir del juliol el pantà ha tornat a retrocedir. Al novembre tornava a caure per sota del 30%, i des d’aleshores la baixada va ser dràstica, fins al 7,3% que registra avui. En canvi, aquest mateix període Susqueda ha seguit la tendència inversa i ha tornat a recuperar reserves i actualment s’acosta al 40%, amb 88 hm³ d’aigua, el doble que fa un any.

Siurana, el més castigat

A la comarca del Priorat, el pantà de Siurana és el més castigat per la sequera i l’aigua embassada no arriba ni el 10% de la seva capacitat total. No obstant, si es compara amb la situació de fa un any, també ha millorat: gairebé ha triplicat el volum d’aigua, passant de menys de mig hm³ cúbic a 1,2 hm³. El pantà veí de Riudecanyes (Baix Camp) voreja avui el 24% de la capacitat i les seves són les reserves que més han crescut percentualment, en part a causa que fa un any estava gairebé sec, per sota del 3%. Quant al pantà de Sant Ponç (Clariana de Cardener), supera ara el 50% de la seva capacitat quan fa un any no acumulava ni un 30%. De 6,7 hm³ ha passat a 12,6 hm³, gairebé el doble.

2024, un any plujós

El 2024 ha marcat un canvi de tendència dels tres anys anteriors pel que fa a les precipitacions. El 2021, el 2022 i el 2023 s’havien caracteritzat per ser secs i el 2024 ha recuperat nivells normals de pluges. En algunes comarques, ha sigut un any plujós o molt plujós, particularment en àrees de l’Alt Camp, Baix Ebre, Montsià i Tarragonès. L’evolució de les reserves d’aigua en els últims cinc anys als pantans de les conques internes són el mirall del dèficit de precipitació des del temporal ‘Gloria’, així com dels registres més normalitzats de pluja de l’any passat.

El balanç de precipitació del 2024 només és lleugerament deficitari en petites zones del nord-est. Les úniques comarques on hi ha estacions que no han arribat als 400 mil·límetres (mm) són punts de la Ribera d’Ebre, el Segrià, el Pla d’Urgell i el Segrià. Al massís del Port s’han superat els 1300 mm i en alguns sectors d’alta muntanya del Pirineu occidental s’han superat àmpliament els 1.500 mm. De fet, el 2024 es troba entre els tres anys més plujosos en 23 de les sèries de més de 20 anys, sobretot a les comarques del Montsià, Baix Ebre, Tarragonès, Baix Camp, Penedès i Anoia, i al Segrià, a l’Alt Urgell i a l’Alta Ribagorça. El 2024 ha resultat especialment plujós en alguns sectors del sud del litoral, tant a la Costa Daurada com a les Terres de l’Ebre, fins al punt que algunes estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques amb poc més de 30 anys de dades han registrat l’any més plujós de la sèrie.