Quan Barcelona va saquejar Guinea

"Un passat tan recent com desconegut de la nostra ciutat". Amb aquesta premissa s'anuncia 'Ikunde, Barcelona, metròpolis colonial', l'exposició que marca un abans i un després en la nova orientació ideològica del Museu de les Cultures del Món, més compromesa amb temes de memòria històrica i de denúncia social. La seva inauguració està prevista per al 10 de juny i el títol fa referència al centre d'adaptació i experimentació zoològica que l'Ajuntament de Barcelona va instal·lar el 1959 a la selva guineana durant la colonització espanyola d'un país ric en cotó, cacau, cafè, canya de sucre, fustes nobles i minerals.

Va ser a Ikunde on el primatòleg Jordi Sabater Pi, que era el director del centre, va trobar Floquet de Neu, un exemplar de goril·la blanc únic, que Benito Mañé, un guineà d'ètnia fang, va capturar en una plantació després de matar la seva mare, que buscava menjar. L'animal albí es va convertir en una icona barcelonina tan reconeixible com el Barça i l'arquitectura de Gaudí. Des de la seva arribada al zoo (1966) fins a la seva mort (2003) va ser una celebritat mundial. Va arribar a ser rebut per l'alcalde José María de Porcioles a l'ajuntament i, fins i tot, a tenir carnet d'identitat, a més de portades a la premsa internacional i festes amb pastís de fruites en tots els seus aniversaris.

CAÇA I CAPTURES

"Les campanyes etnogràfiques a Guinea van estar molt vinculades a les que feia el Zoo de Barcelona amb captures i caça", asseguren els comissaris de l'exposició, Alberto López Bargados, professor d'Antropologia Social a la Universitat de Barcelona; Andrés Antebi, antropòleg, documentalista i un dels fundadors de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ); l'historiador Eloy Martín i l'antropòleg Pablo González. Concretament, Ikunde va estar finançat pel zoo, Parcs i Jardins de l'ajuntament i el mateix Museu Etnològic, que llavors dirigia August Panyella. 

L'exposició no deixa canya dreta. Apunta als polítics franquistes, als missioners claretians que es van carregar els costums de les tribus i als empresaris catalans que es van enriquir en aquella Guinea colonial amb mà d'obra tan barata, entre ells el pare de Fèlix Millet, saquejador confés del Palau de la Música, que va enviar el seu fill a agafar experiència de jove a les seves plantacions africanes, propietat de la Compañía Agrícola Industrial de Fernando Poo, que ell presidia. Tampoc se salven l'ajuntament, el zoo ni el mateix Museu d'Etnologia, que llueix a les seves vitrines alguns tresors de la cultura fang. "El que va fer Barcelona en aquesta colònia africana va ser un espoli i un saqueig. Es van endur diners a cabassos sense cap mena d'escrúpol", critica Antebi.

Notícies relacionades

Cop de timó al Museu de les Cultures del Món

Pla Viure: Barcelona prioritza l'habitatge amb una estratègia integral

"Els missioners claretians van modificar violentament la religió, l'estructura familiar, la manera de vestir-se i els hàbits dels guineans", assenyala en el seu llibre 'Guinea Equatorial, història en blanc negre', Gustau Nerín, antropòleg i historiador especialitzat en l'estudi del colonialisme espanyol a l'Àfrica i un dels assessors d'aquesta exposició. "I continuem exercint polítiques colonials sobre els immigrants que viuen a Barcelona", declara López Bargados.

"A diferència del que la gent s'imagina, l'autèntica metròpolis de Guinea colonial no va ser Madrid sinó Barcelona", assegura Josep Fornés, director de l'Etnològic i del Museu de les Cultures del Món. La mostra confirma els vincles entre Barcelona i la colònia africana a través de documents procedents del zoo, l'Arxiu de Catalunya, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca Nacional de Catalunya, el mateix Etnològic i l'Arxiu Comarcal d'Osona. En aquest últim hi ha dades i fotografies de les missions empreses pels Claretians, que tenen la seva seu central a Vic.