La radiografia del desnonament a BCN

La Unitat Contra l'Exlusió Residencial (UCER) de l'Ajuntament de Barcelona ha gestionat entre els mesos de gener i juliol un total de 1.515 desnonaments. Aquesta xifra suposa un augment exponencial en el nombre de processos atesos pels tècnics municipals. Durant el 2015, entre gener i desembre, es van registrar 1.092 desnonaments. Fuensanta Alcalá, directora tècnica de la UCER, matisa aquest increment. «El nombre global de desnonaments a la ciutat no ha augmentat tant, però ara tenim molta més consciència d'aquests casos perquè la nostra participació és més proactiva i perquè la gent ha perdut la por o la vergonya a demanar ajuda a l'Ajuntament», explica la directora tècnica de la UCER.

El balanç dels primers set mesos del nou servei, format per 15 persones amb experiència en situacions d'emergència habitacional, és molt positiu, segons Alcalá. «El que és més important és que hem aconseguit que ningú en situació de vulnerabilitat acabi al carrer. El 41% dels casos s'han resolt positivament -continua la directora-, i la resta de processos s'han ajornat».

PRIMERES DADES

Notícies relacionades

El dret a la vivenda, la gran prioritat

Pla Viure: Barcelona prioritza l'habitatge amb una estratègia integral

Respecte al 2015, el perfil de les persones i famílies desnonades és diferent. En els últims set mesos, el 94% dels afectats pel procés de desnonament tenien problemes per pagar el lloguer. Només el 6% dels casos atesos són execucions hipotecàries, majoritaris en els últims anys amb l'agreujament de la crisi econòmica. «Per primera vegada tenim una radiografia bastant exacta sobre els processos de desnonament a la ciutat, i les dades estan a disposició de la ciutadania com a mostra de transparència», subratlla Alcalá, que també destaca que gràcies a les noves dades s'estan desmuntant tòpics molt estesos com la conflictivitat veïnal dels pisos ocupats (no arriben al 5% dels casos).

Durant els primers mesos que ha estat en funcionament la nova unitat contra l'exclusió residencial, s'hi han detectat alguns punts febles. «És necessari millorar la coordinació entre administracions amb nous protocols i reorganitzar totes les ajudes existents per fer-les més accessibles», reconeix la directora tècnica, que confia a millorar aquests aspectes els pròxims mesos.