Impuls a l'economia de proximitat

Revertir l’especialització en el sector del turisme, evitar l’expulsió de veïns i veïnes i reduir l’atur i l’augment de les desigualtats són els grans objectius del Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE) de Ciutat Vella. L’horitzó imaginat per l’Ajuntament és «un model d’economia plural, diversa i sòlida», segons detalla el mateix pla, aprovat el juliol del 2016. «El pla és un full de ruta a cinc anys vista que persegueix la dinamització econòmica i la transformació socioeconòmica del territori, pensant sempre en les necessitats dels veïns i veïnes», explica Enric Miravitllas, director operatiu de Desenvolupament de Proximitat de Barcelona Activa.

El primer PDE es va posar en marxa a Ciutat Vella, un dels sis districtes prioritaris tenint en compte els indicadors socio­econòmics, juntament amb Nou Barris, Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Sant Martí. «La intervenció a Ciutat Vella començava a ser urgent per a determinats segments de la població i perquè el comerç tradicional està sent substituït per un monocultiu econòmic dirigit al turisme», puntualitza Miravitllas.

Radiografia

Segons les dades del 2015, que van servir com a punt de partida del pla, un 42,6% de la població del districte de Ciutat Vella és d’origen estranger (un 25% més elevat que la mitjana de la ciutat) i històricament ha sigut un dels districtes de rendes baixes de la ciutat, malgrat l’arribada de població amb més poder adquisitiu durant els últims anys. «Amb el procés de gentrificació milloren les estadístiques, però la situació dels residents tradicionals no millora», afegeix l’especialista en promoció econòmica.

Respecte als indicadors d’activitat econòmica, el pla reconeix el perfil singular i únic dins de la ciutat de Ciutat Vella, amb una clara especialització en activitats culturals, d’oci, comercials i d’hoteleria i restauració. També destaca per concentrar un gran nombre d’entitats de l’anomenat Tercer Sector Social.

Mesures concretes

Impulsat per Barcelona Activa i el Districte de Ciutat Vella, el pla compta amb 15 línies estratègiques que es concreten en 57 mesures concretes definides a partir de les propostes del teixit veïnal, comunitari, empresarial, comercial i social del territori. I és que, segons Miravitllas, el pla és innovador perquè «no se centra a potenciar o enfortir el comerç sinó que també persegueix generar ocupació, generar una nova economia, buscar el retorn so­cial... És el primer pla que aborda el desenvolupament econòmic d’un districte des d’una perspectiva transversal i holística».

Algunes de les mesures incloses al PDE de Ciutat Vella, que compta amb una assignació econòmica municipal mínima d’1,25 milions d’euros, ja s’han realitzat. És el cas de les quatre pàgines web –una per cada barri de Ciutat Vella–, a manera de directori dels establiments comercials i serveis i el Punt de Defensa de Drets Laborals, un espai pioner on s’oferirà assessorament gratuït i informació a persones treballadores i empresaris que tinguin dubtes sobre condicions contractuals, remuneració salarial o durada de les jornades laborals, entre altres. «El pla inclou programes dirigits a la inserció laboral, però també vol promoure un mercat de treball de qualitat», subratlla el director.

Altres de les mesures concretes del pla són un estudi recentment publicat sobre els models d’emprenedoria de la comunitat pakistanesa i un posterior servei que s’ha activat, de la mà del Pla de Barris Raval Sud Gòtic Sud, consistent a atendre proactivament i assessorar els veïns i comerciants originaris del Pakistan i Bangla Desh en qüestions relatives al comerç, l’empresa, l’emprenedoria i la inserció ocupacional. «El pla s’ha ocupat també de la intercooperació i la mancomunació de serveis com a eina per al desenvolupament sostenible, la reducció de costos i l'enfortiment de les comunitats», explica Miravitllas. En aquest sentit, a més d’un estudi publicat sobre possibles models d’intercooperació, «s’està incentivant la creació d’un banc de recursos per a entitats a Ciutat Vella per compartir materials relacionats amb la celebració d’esdeveniments i donar peu a nous projectes econòmics de base comunitària». 

Una de les entitats que han participat en la definició del PDE és l’Associació Santa Caterina Veïns i Comerciants del Mercat i del Barri, que representa mig centenar de negocis de proximitat. El seu president, Alfons Solà, forma part d’un dels establiments amb més solera del barri, Pinturas Solà. Fa uns 46 anys que estic darrere el taulell i he sigut testimoni de l’evolució del barri. Els primers anys aquesta zona era molt potent, tenia molta vida. La gent venia de lluny per comprar», recorda el president, sisena generació al capdavantde Pinturas Solà. «Esperem veure resultats aviat i, sobretot, que protegeixin la identitat del barri, que es vigili la mena de negoci que s’instal·li ara», afegeix.

Notícies relacionades

Ludovic Nau, tècnic de Barcelona Activa: "Detecto oportunitats i ofereixo recursos"

Pla Viure: Barcelona prioritza l'habitatge amb una estratègia integral

Alguns dels sectors o àmbits econòmics prioritaris, que podrien contribuir a diversificar econòmicament el districte i generar ocupació de qualitat, són el comerç de proximitat, els projectes culturals i la petita producció urbana. En aquest sentit, l’Ajuntament aplaudeix iniciatives com Sant Pere m’Encanta, una jove entitat formada per 40 tallers d’artesans i creatius del barri de Sant Pere i Santa Caterina.

L’associació pretén ser un agent dinamitzador, però també ofereix assessorament i espais de treball compartit al seu Punt d’Atenció i Serveis, situat al carrer de Sant Pere Mitjà. «Per obrir aquest ecosistema artesanal a la resta de la ciutat, organitzarem una fira d’experièn­cies. Els tallers sortiran al carrer, amb les seves eines, i els visitants podran participar-hi, sentir-se artesans durant un dia», explica Marta Petreñas, gerent de l’entitat. Aquest espai ciutadà tindrà lloc cada dissabte a la plaça de Sant Pere.