El dret a la ciutat, per a tota la vida

El 2030 gairebé un de cada tres habitants de Barcelona tindrà 60 anys o més i està previst que la mitjana del’esperança de vida –actualment situada en 83 anys– creixi. Aquesta previsió és un repte per al conjunt de la societat i no només una qüestió que afecta les persones grans. De fet, afrontar el canvi demogràfic és per a les institucions públiques coml’Ajuntament de Barcelona un dels principals desafiaments de les societat actual, una transformació que impacta en totes les esferes de la vida i els cicles vitals de les persones.

Actualment, una tercera part de les persones majors de 75 anys viuen soles a la ciutat. Això equival a prop de 55.000 persones, la majoria dones –en el tram entre 60 i 79 anys són el 56%; a partir dels 80, dos de cada tres–. L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Catàleg de Serveis, reuneix per primera vegada en un mateix document les mesures per pal·liar la solitud no desitjada de la gent gran i millorar l’atenció a la seva dependència.

Es tracta d’un conjunt de programes, equipaments i serveis dirigits a les persones grans inclòs enl’Estratègia sobre el Canvi Demogràfic i l’Envelliment –que prova de planificar les polítiques públiques més adequades davant del canvi demogràfic–, que recull polítiques d’atenció social, prevenció i promoció desenvolupades principalment per l’Àrea de Drets Socials.

En concret, l’ajuntament aposta per destinar més recursos a serveis ja existents com els programes Radars, Vincles o Baixem al Carrer, el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), el de Teleassistència, els Menjars en Companyia, el Servei d’Acompanyament a Domicili, la Xarxa de Recolzament a les Famílies, les Vivendes amb serveis o el servei de Centres Residencials. 

L’aposta municipal passa per una nova aproximació al conjunt de la problemàtica amb la implantació de les denominades superilles socials, enteses com un nou paradigma de serveis socials capaç de donar una atenció de proximitat i més vinculada al territori. “Volem proveir el servei des de la proximitat, que un equip de 9 o 15 persones atengui un grup de persones usuàries del SAD que són en un mateix territori, amb els quals es pot generar una relació més estreta, que s’ajusti a les seves necessitats i preferències. Tot això alhora que s’intenta que aquests professionals siguin referents per a la resta d’agents socials i cívics del territori en qüestió”, explica Ester Quintana, cap del Departament d’Atenció a les Persones Grans.   

En aquest sentit, el desembre de 2017 es va donar el tret de sortida a tres proves pilot dins de l’actual SAD per explorar aquesta possibilitat a quatre barris concrets: Sant Antoni, Vilapiscina, Poblenou i Marina del Port. En tots els casos, atès l’èxit de la iniciativa, ja s’està ampliant el perímetre inicial de la superilla. “Que els desplaçaments siguin molt més petits permet uns serveis fets a mida. D’aquesta forma, si algú necessita una petita ajuda, tot i que sigui alguna cosa només de 30 minuts, no hi ha problema en fer-ho”, exemplifica. També cal destacar que l’atenció la presta un equip de professionals que ja coneixen, amb el que es minimitzen els inconvenients de les suplències i es millora la comunicació entre professional i usuari, ja que aquest passa a tenir un telèfon de contacte directe.  

La vivenda, factor de risc

La vivenda –o el fet de no tenir-ne– és un dels grans problemes que té la ciutat en aquests moments, que s’agreuja en el cas de les persones grans. En aquesta franja la vulnerabilitat augmenta ja que hi ha menys seguretat de poder mantenir la vivenda de tota la vida i, en el cas d’haver-se de mudar, augmenten les dificultats d’accés a un altre pis. De fet, tant si es manté la residència com si cal mudar-se a una de nova, existeix la necessitat d’anar adaptant l’espai a les necessitats de cada persona, especialment si la vivenda no era de fàcil accessibilitat o si es no es disposa d’ascensor.      

En tot cas, en aquest àmbit la principal preocupació municipal és garantir que existeixi oferta de vivenda per a la gent gran. I una de les maneres de garantir-ho és el programa Vivendes amb Serveis, implantat a 24 edificis de tota la ciutat, que sumen uns 1.384 immobles on viuen 1.495 persones. Són petites vivendes de protecció oficial a les que es proveeix ’una sèrie de serveis pensant en la gent gran i que l’ajuntament assegura que tenen una molt bona acollida.  

Notícies relacionades

Pla Viure: Barcelona prioritza l'habitatge amb una estratègia integral

La contaminació acústica a Barcelona es redueix gairebé un sis per cent en cinc anys

En un segon nivell es troben els ajuts a la rehabilitació de pisos en termes d’accessibilitat, per fer possible que la gent gran que vulgui pugui quedar-se al seu domicili durant la vellesa. Vinculat amb això hi ha un altre programa, el d’Adaptacions Funcionals a la Llar, que ofereix ajuts tècnics assequibles i poc invasius, afavorint que augmenti l’autonomia de la persona. 

Pensant en el futur

Una tercera part de les persones “adultes joves” de Barcelona són ara de nacionalitat estrangera –un dels pilars del canvi demogràfic– i existeix una alta rotació residencial del col·lectiu jove i adult jove –de mitjana, més de 110.000 adults joves arriben o marxen cada any, cosa que anticipa una nova relació de pertinença a la ciutat, més voluble–. Tot això són elements que es tenen en compte en l’estratègia municipal sobre canvi demogràfic i envelliment. “La ciutat és molt dinàmica quant a sortides i entrades i tenim dubtes sobre com envelliran les persones que han vingut a viure aquí. Per començar si viuran aquí, i, si és el cas, com viuran: si s’hi vincularan, quin tipus d’aportació comunitària faran...”, relata en clau de futur Ester Quintana.