Impuls als drets culturals

La crisi sanitària global està afectant molts espais de la vida social, cultural i econòmica de la ciutat. En el sector de la cultura, aquesta crisi ha obert esquerdes en àmbits que fins ara estaven consolidats i ha aprofundit alguns mals estructurals del teixit cultural de la ciutat, especialment afectat després de les successives crisis i amb problemàtiques endèmiques vinculades a la precarització. 

Davant d’aquestes circumstàncies, l’Ajuntament de Barcelona va presentar al plenari del 30 d’abril el Pla de Drets Culturals, un pla de govern líder amb un doble objectiu: afrontar els efectes immediats que l’impacte de la Covid-19 ha tingut en el teixit cultural de la ciutat i en els seus treballadors i fomentar noves polítiques públiques per reconèixer i ampliar els drets culturals de la ciutadania de Barcelona. L’objectiu d’aquestes mesures és assegurar que la ciutadania tingui accés a la cultura, hi pugui participar i tingui dret a contribuir en la vida cultural de la ciutat.

Per això, anomenat ‘Fem Cultura’, posa el focus no només en les persones que integren el sector cultural, sinó també en les pràctiques culturals que puguin dur-se a terme als barris i l’àmbit comunitari de la ciutat, emfatitzant el caràcter local i el sentiment de pertinença. El document inclou, a més d’un marc polític de reflexió, una sèrie de mesures de govern i accions innovadores, vinculants i operatives. Amb aquest pla, Barcelona s’inclou en debat internacional i es converteix en una ciutat pionera en abordar la qüestió dels drets culturals des del pla municipalista. Obre camí cap a un reconeixement formal dels drets culturals a escala internacional des de la pràctica municipalista amb la voluntat de generar discurs i fomentar l’aparició d’iniciatives similars. 

Actiu imprescindible

La cultura és un dels principals actius de la capital catalana. No es pot entendre la ciutat sense posar el relleu en el paper que tenen les expressions culturals en el seu present social, econòmic i institucional. Les capacitats culturals són fonamentals per a la vida democràtica. 

Amb el pla Fem Cultura, l’ajuntament de la capital catalana llança una declaració d’intencions per posicionar els drets culturals en la mateixa línia que la resta de drets humans: civils, polítics, socials, econòmics i ambientals. A més, els vincles de la cultura amb l’educació, la tecnologia, la innovació i la ciència són espais estratègics de projecció i de futur. Mentre que al segle XX les polítiques van posar el focus en el dret a la salut i a l’educació per contribuir a la igualtat entre persones i a la democratització social, al segle XXI l’atenció gira cap a les polítiques culturals, també centrals per reduir les desigualtats i ampliar els drets i oportunitats de la ciutadania. En aquest sentit, per garantir els drets culturals és necessari fomentar l’accés a pràctiques culturals, la governança democràtica, el reconeixement de la diversitat, la producció cultural i l’enfortiment comunitari amb la ciutadania i els agents sectorials.

Establir sinergies

El nou pla de govern és una estratègia transversal que inclou programes i polítiques públiques i involucra les entitats, els equipaments i el teixit cultural i creatiu de la ciutat. Tots ells es conjugaran per posar en pràctica aquest nou marc de drets culturals. 

Amb un pressupost aproximat de 68,7 milions d’euros, contempla nou mesures: cultura als barris i acció comunitària, cultura de base i sectors culturals, cultures populars, cultura i educació, cultura feminista, cultura i espai públic, innovació cultural i drets digitals, museu i patrimoni cultural de la ciutat i biblioteques. Es desplegaran en els pròxims mesos. També es treballarà per implementar cent accions concretes, com l’aplicació d’un projecte per introduir la sisena hora escolar per a activitats artístiques, la gratuïtat de la visita de les col·leccions permanents dels museus, l’impuls d’iniciatives de creadors i creadores com la biennal internacional Manifesta, la creació de la Casa de la Música, l’impuls de la moneda digital REC per a la cultura i el reforç de programes com Cultura Viva, BCN Districte Cultural i En Residència.

A més, en el seu desenvolupament es tindran en compte cinc qüestions estratègiques: l’accés, la creació, les pràctiques culturals, la comunitat i la governança. Aquesta mesura impulsada per la sisena tinença d’alcaldia, que contempla sectors estratègics com la cultura, l’educació, la ciència i la comunitat, neix amb la voluntat d’establir sinergies amb els actors que promouen accions culturals a la ciutat.

Eduard Arderiu: «El nou marc atorga més reconeixement del nostre treball»

El programa públic Cultura Viva, de l’institut de Cultura de Barcelona, dona suport a les pràctiques culturals comunitàries com La Veïnal TV i Memòria Viva, un projecte dedicat a visibilitzar la història oblidada de la ciutat. Eduard Arderiu és el coordinador del programa i fa balanç de la influència que tindrà el pla de drets culturals en el programa. 

-¿Què suposen les noves mesures per a Cultura Viva?

-És un reforç. Des del seu naixement, el programa Cultura Viva està treballant en la direcció que proposa el nou pla. S’inscriu en la defensa dels drets culturals, especialment en els que fan referència al dret a la participació i a la representació cultural de la ciutadania. 

-¿Com es tradueix el pla al vostre programa?

-El nou marc ens atorga força, més reconeixement i un lloc des del qual consolidar les pràctiques que impulsem. Cultura Viva s’inclou en la primera mesura del pla, que contempla la cultura als barris i l’acció comunitària. El pla ens reforça per consolidar els projectes en marxa i poder crear noves iniciatives a partir de comunitats que vulguin portar a terme projectes diferents. A més, com que Cultura Viva té una part de laboratori, el nou marc posa disposició de la política cultural la generació de coneixement.

Sergi Díaz: «No es pot participar en cultura sense la possibilitat d’expressar-se» 

Des de la Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als Barris s’impulsen programes de promoció i difusió de la cultura de proximitat i arrelada al territori. Sergi Diaz és al capdavant d’aquesta direcció, l’activitat de la qual entronca amb el nou pla de drets culturals. 

-¿Quina influència té Fem Cultura en la Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als Barris?

-Des de la direcció treballem en dues línies: en la vinculació de la cultura amb l’educació i en el desplegament de projectes culturals als diferents territoris de la ciutat. Per això, les noves mesures estan estretament relacionades amb el nostre treball: el pla de drets se centra en assegurar el dret a l’accés a l’activitat i en la producció cultural i impulsa el dret a la pràctica i participació culturals. 

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

Pla Viure: Barcelona prioritza l'habitatge amb una estratègia integral

-¿Quina vinculació té aquest pla amb l’educació? 

-La cultura i l’educació són qüestions molt lligades: si hi ha una bona línia d’ensenyaments i sensibilització artística, donarem més possibilitats perquè més persones es dediquin a expressar-se culturalment. A més, a través de l’educació també estem fent passos endavant perquè s’entengui millor com funciona l’àmbit de la creació artística: sense la possibilitat d’expressar-se culturalment, no es pot participar en cultura.