De Milà a Barcelona

Les claus del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes

Representants de 210 ciutats es van comprometre el 2015 a canviar el model alimentari actual seguint les orientacions de set punts estratègics: treballar per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, promoure la política alimentària urbana, buscar la coherència entre les polítiques municipals i les d’altres administracions, involucrar tots els sectors del sistema alimentari, revisar i modificar les polítiques existents, organitzar un sistema alimentari propi i impulsar la participació d’altres ciutats. 

Les claus del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes

Ajuntament de Barcelona

2
Es llegeix en minuts

L’octubre del 2015, representants de 210 ciutats del món, que inclouen un total de 450 milions d’habitants, es van reunir a Milà per firmar el Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes. Un tractat internacional en què les urbs participants es comprometen a impulsar sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats a fi d’assegurar aliments saludables i accessibles, reduir el malbaratament alimentari i, alhora, frenar el canvi climàtic. Des d’aleshores, els representants d’aquestes 210 ciutats s’han reunit anualment en alguna de les urbs integrants: des de Milà el 2015, fins a Barcelona aquest 2021, passant per Roma (2016), València (2017), Tel Aviv-Jaffa (2018) i Montpeller (2019). 

Després de la crisi sanitària provocada per la Covid-19 i la conseqüent cancel·lació de l’esdeveniment que estava previst celebrar a la ciutat mexicana de Mèrida, Barcelona acull aquest any la 7a edició del fòrum sota el lema ‘Cultivant la resiliència: alimentació sostenible per combatre l’emergència climàtica’. Barcelona no només és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021, sinó que també ha sigut elegida per formar part del comitè directiu del Pacte de Milà durant els pròxims dos anys, cosa que significa que exercirà funcions de supervisió estratègica per garantir que es compleix el mandat del Pacte de Milà.

Capital sostenible

Capital sostenibleBarcelona és, sens dubte, un dels principals centres europeus de consum i comercialització alimentària. L’urbs és reconeguda internacionalment per la seva gastronomia i compta amb una xarxa de 42 mercats municipals. Més enllà d’acollir un esdeveniment d’aquesta envergadura, la municipalitat de Barcelona ha iniciat el desenvolupament de més de 90 projectes i polítiques de foment de l’alimentació sostenible i una programació que s’estendrà fins al mes de desembre. 

Entre les iniciatives que s’han iniciat aquest any hi ha l’impuls de l’alimentació ecològica amb l’obertura del Biomarket a Mercabarna, l’aposta per una alimentació de proximitat i ecològica als mercats municipals a través del projecte Comerç Verd, programes d’ajudes per a col·lectius vulnerables a través del programa Alimenta i la cooperació entre Mercabarna i la Unió de Pagesos per impulsar el consum de temporada i sense intermediaris a través del projecte Terra Pagesa.

A més, l’esdeveniment servirà per impulsar la transició alimentària cap a la sostenibilitat. El novembre del 2021 s’activarà el procés de construcció d’una estratègia de política alimentària en el marc de l’Agenda 2030 que vol ser el full de ruta a seguir en matèria de polítiques alimentàries els pròxims anys.

Reconnectant territoris

Notícies relacionades

Reconnectant territorisL’Ajuntament de Barcelona vol fer partícip de l’esdeveniment tot l’entorn de la ciutat, on es produeixen els aliments. El context representa una oportunitat per posar en relleu els vincles entre el món urbà i el món rural. Així, un dels principals objectius és avançar en la protecció dels espais productius dels territoris que configuren la metròpolis de Barcelona, com el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Espai Agrari de Gallecs. 

A més, el consistori barceloní s’ha adherit a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, un instrument de coordinació estratègica per al desenvolupament de polítiques alimentàries en clau metropolitana que busca reforçar la transició cap a un model de més sobirania alimentària.

Crisi climàtica