La Biennal Ciutat i Ciència reivindica el patrimoni científic del Raval

Barcelona torna a reivindicar-se com una capital cultural i científica. Del 21 al 26 de febrer, el Raval es transforma en un pol científic gràcies a la Biennal Ciutat i Ciència, un espai de trobada de la ciutadania amb l’àmbit científic, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Ciència i Universitats. Després de l’èxit de programació i convocatòria de les dues edicions anteriors, la proposta d’aquest any està centrada en la vida en la ciutat i opta per centralitzar-se al Raval.

Per a això, s’ha considerat la gran quantitat d’institucions culturals i acadèmiques ubicades en aquest barri. D’una banda, s’han organitzat activitats en equipaments que històricament han contribuït a situar Barcelona en l’avantguarda de la investigació i la ciència, com són l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).

Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, valora: «Que ens incloguin en la Biennal és un gran reconeixement com a espai de ciència. Som l’acadèmia nacional de llengua i humanitats, a més d’un centre d’investigació en diferents matèries del saber». Al seu torn, en la RACAB, la Biennal inaugura la celebració del centenari de la visita de l’Albert Einstein a aquesta institució. «Des de l’època del físic alemany, a Catalunya hem passat de ser espectadors de la física a tenir un paper actiu en la matèria», destaca Jordi Isern, president de la RACAB, ressaltant el pes històric d’aquesta institució que data del 1764.

Les activitats en aquests organismes conviuran amb d’altres que es desenvoluparan en institucions que actualment protagonitzen l’agenda cultural barcelonina i que estan compromeses amb la ciència i la investigació. Destaca el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), on es proposen performances i concerts a l’edifici de la Capella. Les arts permetran descobrir la ciència d’una forma innovadora. La Biennal també aterra a la Residència d’Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), un espai que ha preparat capvespres d’investigació per mostrar projectes portats a terme per joves investigadors locals. Finalment, l’esdeveniment posa el focus en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L’Edifici Teatre allotjarà quatre instal·lacions artístiques permanents de la Biennal i fins a 16 activitats de la Biennal. Judit Carrera, directora d’aquest centre, destaca: «la Biennal aborda algunes de les qüestions clau en què hem estat treballant en els últims anys, de manera que, per al CCCB, acollir aquest esdeveniment és un fet natural, com ho és, al nostre entendre, integrar la ciència i la tecnologia en els processos de treball artístic i de programació cultural». 

El dissabte 25 de febrer, arran de la Nit de la Ciència, la Biennal també es desplegarà en altres localitzacions de l’antic recinte de l’Hospital de Santa Creu, també al Raval, com la Biblioteca de Catalunya, el Teatre La Biblioteca, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, els Jardins de Rubió i Lluch o la Capella. Juntament amb les institucions històriques que allotja, la Biennal Ciutat i Ciència ha escollit ubicar-se al Raval per abordar el debat científic des del territori i de les vivències de la ciutadania. El Raval és un dels territoris barcelonins amb més complexitat, si tenim en compte les seves característiques sociodemogràfiques.

Desafiaments del segle XXI

Partint de la realitat de la vida en aquest enclavament del nucli antic i el seu context social, les xerrades, taules rodones, exposicions, obres de teatre, concerts, projeccions cinematogràfiques i passejos guiats de la Biennal proposen una observació científica de la vida i de la relació de la nostra espècie amb l’entorn natural, humà i digital. Un propòsit que cobra especial rellevància després dels efectes de la pandèmia. La ciutat, l’escenari principal on es produeixen aquestes relacions, serà una temàtica central de l’esdeveniment. ¿Què representa viure a la ciutat? ¿Com pot millorar la convivència entre espècies, i fins i tot amb la tecnologia?

El programa de l’esdeveniment acosta una setmana amb més de 70 propostes que abordaran les dificultats que suposa la necessitat de compartir un únic espai i recursos limitats amb una gran quantitat de persones desconegudes. Davant d’això, es posarà en valor la necessitat de teixir xarxes i enfortir els valors democràtics, també focus del debat científic. Tot això amb l’objectiu d’impactar positivament en la realitat de les veïnes i veïns del Raval i del conjunt de la població barcelonina.

La Biennal contempla la ciència de forma molt àmplia: «és una manera de respondre als reptes que tenim a les ciutats», explica Helen Cole, investigadora principal de l’ICTA-UAB, doctora en Salut Pública i una de les comissàries de l’esdeveniment.

Cole posa en valor la connexió entre àmbits del coneixement que promou la Biennal. «No podem abordar el canvi climàtic sense tenir en compte qüestions d’àmbit social, com detectar a qui afecta especialment aquest fenomen. Ha d’abordar-se des de la perspectiva de la biologia o la tecnologia, però també hem de pensar en l’impacte que té en la societat», exemplifica, destacant el paper de les ciències socials i de l’aproximació interdisciplinària que requereixen les problemàtiques d’avui dia.

Unes connexions que la Biennal s’esforça a fomentar. «A més del coneixement científic, també són necessaris el coneixement humanístic, estètic i artístic per afrontar aquestes problemàtiques», afegeix Lluís Nacenta, també comissari de l’esdeveniment i músic, escriptor i investigador de la relació entre la música, l’art, la tecnologia i la ciència.

Ciència ciutadana

No obstant, els nexes que promou la Biennal aniran més enllà. En el marc de l’esdeveniment, es desenvoluparan activitats per posar en valor no només el que la ciència aporta a la societat, sinó també tot el que la ciutadania aporta a la ciència. En aquest sentit, es reivindicarà el paper de la ciència ciutadana com una manera de generar coneixement de forma col·lectiva. «El ciutadà viu a la ciutat, la viu i coneix de prop les complexitats del dia a dia», desenvolupa Nacenta.

A través d’aquest fenomen, es promou la participació i el debat del veïnat del Raval, a més del conjunt de la ciutadania barcelonina, en l’activitat investigadora. «Qualsevol persona pot formar part del diàleg per poder millorar la nostra relació amb l’entorn a través del coneixement», explica Josep Perelló, membre del comissariat de la cita i catedràtic en el Departament de Física de Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona.

En el conjunt de la ciència ciutadana també es treballa per a la divulgació, amb l’objectiu que tothom conegui les investigacions científiques més rellevants i entengui el perquè de les inversions públiques. «Les investigacions, moltes especialment cares i sofisticades, són de primera necessitat per al nostre dia a dia», ressalta Nacenta.

Notícies relacionades

Pla Viure: Barcelona prioritza l'habitatge amb una estratègia integral

La contaminació acústica a Barcelona es redueix gairebé un sis per cent en cinc anys

Les activitats de la Biennal s’han dividit en quatre eixos: viure a la ciutat, viure en equitat, viure amb la ciència i viure la creativitat. L’acte d’obertura serà Viure i conviure, una mirada des de la cuina, una conversa entre la cuinera Ada Parellada i Josep Perelló, moderada per la periodista Mariola Dinarès. Tindrà lloc dimarts 21 de febrer, a les 19.00 h al CCCB.

Aquesta edició de la Biennal se celebrarà de forma simultània a Madrid en col·laboració amb el Cercle de Belles Arts. Amb 47 activitats, contribuirà a reforçar els ponts entre les dues ciutats.