L’ONU fa un pas endavant pels drets de les persones cuidadores

Més de 16.400 hores al dia, o dit d’una altra manera, 2.000 milions de persones dedicant vuit hores diàries a tasques de cures arreu del món. I això sense rebre cap tipus de remuneració. Són dades reflectides en l’informe El treball de cures i els treballadors de la cura, publicat per l’Organització Internacional del Treball (OIT). Són xifres que exclouen i discriminen una part important de la ciutadania, majoritàriament, dones. De fet, als països europeus, el 23% de la població no està activa al mercat laboral perquè es dedica a les cures sense rebre cap remuneració.

«Hem de posar en valor aquesta tasca, que en molts països arribaria al 20% o al 30% del PIB, i treballar per reduir aquest temps invertit», explica a aquest mitjà Facundo Chávez Penillas, assessor en Drets Humans i Discapacitat de l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per als Drets Humans. És per això, que el 24 de juliol, aquest ens internacional va proclamar el 29 d’octubre com el Dia Internacional de les Cures i el Suport. 

Barcelona, en la seva missió per valorar la tasca de les cuidadores que ofereixen suport a familiars malalts, amb discapacitat, a persones grans i a la infància, s’ha afegit a aquesta commemoració. Sota el lema 'Barcelona amb les persones que cuiden', l’Ajuntament va organitzar del 27 al 29 d’octubre una sèrie d’activitats a fi de reconèixer, visibilitzar i recolzar aquestes persones cuidadores. Un conjunt de tallers, grups de suport, cursos, clubs de lectura i espais del benestar en els quals es va convidar la ciutadania de Barcelona per crear una consciència més profunda al voltant de la importància d’aquesta tasca fonamental en la societat. 

Tal com afegeix Facundo Chávez, «a través del reconeixement del Dia Internacional de les Cures i el Suport, volem, no només parlar des de la perspectiva de les persones cuidadores, sinó que també pretenem visibilitzar la realitat de les persones que necessiten aquestes cures, ja que és una cosa que engloba tota la societat». En aquesta línia, el 2030 l’OIT estima que hi haurà 2.300 persones que necessitaran aquest suport arreu del món, un 10% més que el 2015. 

Amb rostre de dona

És per això que l’assessor per a l’ONU fa una crida a construir sistemes basats en les cinc R: reducció, reconeixement, redistribució, remuneració i representació. «Mitjançant aquests conceptes podem reduir la sobrecàrrega que hi ha en el temps d’aquestes persones, que, majoritàriament, són dones».

Notícies relacionades

El Pla Clima, motor de la transformació verda a Barcelona

Noves polítiques ambientals a Barcelona per combatre la crisi climàtica

Concretament, les dones representen el 76,2% del tot el treball de cures no remunerat. «Històricament, hem heretat la idea que les dones cuiden i els homes treballen, però aquesta concepció va entrar en crisi fa 100 anys amb els primers moviments feministes», explica Chávez. Tot i que, des d’aleshores, els rols i estereotips de gènere s’han posat en qüestió, «no hi ha hagut un desenvolupament tècnic en matèria d’estructures que pogués oferir solucions reals», afegeix l’expert. De fet, actualment, l’OIT assegura que elles continuen dedicant-hi 3,2 vegades més temps que els homes: un total de quatre hores i 25 minuts al dia, davant una hora i 23 minuts en el cas dels homes. 

El reconeixement de la feina de les persones cuidadores passa per la implementació d’un conjunt de mesures pensades per oferir suport, acompanyament i recursos. «Tot plegat», afegeix l’expert, «sense oblidar la qualitat de vida de les persones: hi ha solucions que, si bé redueixen el temps invertit en les cures, acaben convertint-se en dipòsits de persones, deixant de banda la seva dignitat».