Aquestes son les mesures que activa Barcelona per lluitar contra la sequera

En els últims mesos, la pluja ha mullat el paviment dels carrers barcelonins en explicades ocasions. Per això, el nivell de l'aigua als embassaments es troba per sota de la mitjana i la sequera és una de les preocupacions actuals més grans de les autoritats. No obstant, davant aquesta situació, l'Ajuntament de Barcelona continua sent un referent en les mesures d'estalvi d'aigua adoptades, que no només fan front a la situació actual, sinó que també compten amb visió de futur.

La capital catalana es troba en l'àmbit biogeogràfic mediterrani, on, a causa de les pluges irregulars i les èpoques periòdiques de sequera, els recursos hídrics són un bé molt preuat. Per aquesta raó, tal com afirma Cristina Vila, directora general de Barcelona Cicle de l'Aigua (BCASA), «fa molts anys que Barcelona treballa en reduir el seu consum d'aigua potable, malgrat no estar en sequera; en 20 anys el consum d'aigua potable de la ciutat s'ha reduït en un 20%».

Protocols d'actuació

El 2016, la Generalitat de Catalunya va elaborar el Pla especial d'actuació en situacions d'alerta i sequera, que es va aprovar definitivament el 8 de gener de 2020 amb l'objectiu de protocolitzar i millorar els decrets de sequera dels anys anteriors. D'acord amb ell, els municipis amb una població igual o superior a 20.000 habitants havien de desenvolupar un pla d'emergència per a situacions de sequera destinat als usos urbans. Així, el 2018, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el Protocol per a situacions de sequera, que defineix mesures preventives per aconseguir una gestió de l'aigua més eficient i conscienciar a la ciutadania, així com el model d'actuació dividit en fases (prealerta, alerta, excepcionalitat, emergència I, emergència II, emergència III i recuperació) que els serveis municipals han de portar a terme en contextos de sequera.

Al llarg d'aquest segle, el sistema de proveïment d'aigua dels rius Ter i Llobregat a la ciutat de Barcelona ha experimentat mesures excepcionals en tres ocasions, amb restriccions i talls en el subministrament en alguns usos específics per garantir la disponibilitat d'aigua per al consum humà. El novembre de 2022, la situació de sequera va portar l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a declarar l'estat d'alerta i, més d'un any més tard, el febrer de 2023, va arribar a l'excepcionalitat als embassaments que proporcionen l'aigua a la ciutat: Sau, Susqueda, Baells, Sant Ponç i Llosa del Cavall.

Cooperació davant la sequera

BCASA és la societat municipal que gestiona el cicle integral de l'aigua a la ciutat, assumeix la direcció tècnica del Protocol de sequera i s'encarrega d'alertar i activar les fases, així com coordinar les actuacions que han de portar a terme els diferents actors municipals. En la mateixa línia, el novembre de 2023 l'Ajuntament de Barcelona va impulsar la creació d'un grup de treball sobre la sequera amb la participació de totes les administracions i agents implicats en la qüestió, com l'AMB, l'ACA, la delegació del Govern a Catalunya i els operadors d'Aigües Ter-Llobregat i Aigües de Barcelona, per estar informats de l'evolució de la situació, i conèixer i participar en la presa de decisions.

Canvio de fase

En l'actualitat, amb la disminució progressiva dels nivells dels embassaments, Barcelona es troba en fase d'emergència nivell I, que implica diverses accions per reduir el consum d'aigua de la ciutadania, les empreses i els serveis municipals. Aquestes mesures d'eficiència poden suposar fins a un estalvi de 240.000 m³ mensuals d'aigua i una reducció del consum de tots els serveis de fins a un 97%. Tot i així, la directora general de BCASA assegura que, segons les seves previsions, si se segueix amb la situació actual de no-pluja o, fins i tot, de pluja inferior a què és habitual, en els mesos d'abril o maig s'arribaria al nivell II i al nivell III al juny.

Sense talls a les llars

Fa més de 20 anys Barcelona va apostar per l'aigua subterrània com a recurs alternatiu a la potable, destinant més de 20 milions d'euros en desenvolupar aquesta xarxa de subministrament per als serveis municipals. Aquest treball portat a terme durant tants anys ha fet que la situació actual d'emergència 1 encara no afecti el consum de les llars. A més, en el marc del Pla Endreça, s'invertiran 14,4 milions d'euros a l'ampliació de la xarxa d'aigua freàtica i en la millora de les infraestructures de regui. Aquest protocol també preveu que els grans consumidors d'aigua elaborin un pla d'ús eficient d'aigua.

Notícies relacionades

Pla Viure: Barcelona prioritza l'habitatge amb una estratègia integral

La contaminació acústica a Barcelona es redueix gairebé un sis per cent en cinc anys

«Hem de ser molt estrictes en l'aplicació de les restriccions establertes i fins i tot valorar individualment si es pot estalviar aigua potable en el nostre dia a dia, tot i que no sigui una restricció d'obligat compliment», adverteix Vila. En cas que el consum d'aigua de la ciutat sigui superior que determina l'ACA, es procediria a activar la baixada gradual de pressió a l'aigua. En aquest cas, els ciutadans i ciutadanes podrien notar que, en moments de màxima demanda, els sortís l'aigua amb menys pressió de l'habitual en funció de l'altura de la seva vivenda. «Tenim el repte que en la fase d'emergència II no hàgim d'activar el pla de contingència de la xarxa de subministrament», diu Vila. «Som al bon camí i hem de consolidar aquesta tendència; cada gota d'aigua compte i el repte és col·lectiu», afegeix.

Èxit dels objectius

Des de l'entrada en la fase d'excepcionalitat els serveis urbans han estalviat un 51% d'aigua potable respecte al que es consumeix en una situació de normalitat. A més, les xifres de desembre publicades per l'ACA mostren una tendència de consum per habitant a la baixa respecte al mateix mes de l'any anterior. «Anem pel bon camí i no ens podem relaxar. És molt important la conscienciació de tots els sectors, de les entitats públiques i de l'Ajuntament de Barcelona,» conclou Vila.