Barcelona aprova un pla per gestionar el turisme en àrees clau

Barcelona defineix un nou pla de gestió del turisme que començarà a funcionar aquest mateix estiu. L’Ajuntament ha delimitat 16 Espais de Gran Afluència (EGA), àrees urbanes situades en llocs icònics de la ciutat que experimenten un gran flux de persones, tant residents com visitants, i afronten reptes d’ocupació i saturació de l’espai públic que dificulten el desenvolupament de l’activitat quotidiana i la vida comunitària.

D’aquests 16 només la meitat es consideren eminentment turístics: el Park Güell, la Sagrada Família, la Boqueria-Gardunya, el passeig de Gràcia-plaça Catalunya, el Barri Gòtic, la Rambla, Sant Pere – Santa Caterina – la Ribera i la Barceloneta. La resta, s’acullen a unes condicions diferents al considerar-se que la seva elevada activitat es deu, en gran part, a persones residents. Per als que sí que tenen la condició específica d’espais turístics, el Pla EGA planteja una estratègia per minimitzar l’impacte negatiu que pugui generar l’activitat vacacional i, alhora, garantir que Barcelona continuï sent exemple d’èxit en aquest sector, que aporta riquesa i dinamisme a la ciutat.

"Hem de treballar en conjunt amb l’oferta turística privada que hi ha a la ciutat. Comptem amb una eina clau, la Taula de gestió del turisme, de la qual formen part tots els actors municipals i de turisme de Barcelona: representants de la restauració, gremi hoteler, cambres de comerç... I el consell de turisme de la ciutat, en el qual hi ha també els veïns. Dos organismes des dels quals podem treballar les millores en conjunt amb el sector, consensuant la implementació d’unes mesures que tenen per objectiu recuperar espai ciutadà a la ciutat i, alhora, proporcionar una bona oferta turística que també perjudica la saturació de persones", assegura la gerent d’Economia i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Claverol.

Entre les mesures adoptades hi ha l’ampliació de la dotació d’agents cívics (que creix fins als 70 efectius durant la campanya d’estiu respecte als 58 que hi ha la resta de l’any), la posada en marxa d’un programa de suport al comerç de proximitat en aquests espais, la intensificació de la campanya de control de la venda ambulant i el reforç dels operatius de neteja i seguretat, entre altres.

S’ha constituït, a més, l’Oficina de Dades EGA, encarregada d’analitzar concretament els impactes en aquests entorns. "Ofereix informació sobre els fluxos de persones que transiten cada espai, el temps que passen els turistes en cada lloc, la tipologia de la seva visita, el perfil del viatger que acudeix a cada punt d’interès... Fer seguiment d’això ens permet generar un enorme volum de documentació en què basar propostes concretes i amb què corregir determinats comportaments", explica Claverol. També s’ha posat en marxa l’Oficina de Coordinació Tècnica dels EGA, que garanteix l’aplicació d’aquestes solucions. "Actua físicament sobre l’entorn mitjançant la infraestructura tècnica i l’enginyera d’obra. Així doncs, s’instal·len més papereres si són necessàries, es retiren elements que puguin dificultar el pas, es condicionen els carrers, es restaura mobiliari urbà que hagi pogut ser fet malbé...", afegeix la gerent.

Amb aquestes actuacions l’Ajuntament vol aprovar un model de governança comuna per a tota la ciutat i que, al seu torn, tingui en compte les particularitats que presenta cada espai.

El finançament de recursos extraordinaris per desenvolupar mesures en aquests EGA, xifrat en 1 milió d’euros anuals, prové de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET). Una altra mesura que situa Barcelona com a líder en la gestió del turisme i que s’uneix a les ja impulsades a la ciutat, com el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), la lluita contra els allotjaments il·legals, l’impuls d’un recàrrec sobre l’impost turístic o els decrets de Ciutat Vella per limitar el guiat en grup.

Millores a la ciutat

La definició dels EGA i el seu model de governança ha començat amb la priorització de tres zones en les quals ja s’han començat a implementar mesures, ja que són les que presenten més afluència de visitants. Es tracta de la Sagrada Família, el Park Güell i la zona compresa entre el Mercat de la Boqueria i la plaça de la Gardunya. En total, una posada en marxa que suposa el desplegament, almenys, de 33 accions concretes en aquest mandat.

A l’entorn de la Sagrada Família ja s’ha començat a treballar en el projecte d’urbanització dels carrers Provença i Marina i la millora dels accessos al metro. Es reformarà també la plaça Pablo Neruda, es reordenarà l’espai públic i els elements urbans al voltant del temple i se soterraran les línies aèries de subministrament. A més, s’impulsaran mesures de suport al comerç de proximitat per enfortir l’Eix Avinguda Gaudí i es realitzarà una anàlisi de l’accessibilitat a la zona, així com ja es va fer amb la reubicació de l’estacionament d’autocars turístics.

Quant a la zona de Gardunya – Boqueria, es donarà inici a la millora dels Jardins del Doctor Fleming i la plaça de la Gardunya, es contractaran quatre nous agents cívics que actuaran al Mercat de la Boqueria, es reformarà el pòrtic dels jardins de Rubió i Lluch i la façana del recinte del carrer de l’Hospital, i s’impulsarà un pla específic per millorar les dinàmiques de convivència i seguretat a la plaça de la Gardunya.

Notícies relacionades

Barcelona organitza més de dues-centes activitats per celebrar l'arribada de la Copa Amèrica

Obres d’estiu a Barcelona: 49 actuacions per millorar l’espai públic i els serveis

Finalment, en l’últim espai prioritari, el del Park Güell, s’ampliarà l’àrea de restricció al trànsit al barri de la Salut, es reorganitzaran les parades de taxi, es reforçaran les línies de bus 24, V19 i 116 (aquesta última s’ha eliminat de les aplicacions d’encaminament) i ja s’ha instaurat la venda d’entrades exclusivament per internet per evitar les cues.

El Pla EGA contempla també altres mesures com la reurbanització dels entorns del Park Güell (principalment els jardins de la Font del Carbó i els carrers Torrent del Remei i Repartidor) o l’adquisició de la Miranda com a equipament públic al barri de la Salut.