Protecció a la infància

Servei de Famílies Col·laboradores, un salvavides per a la criança a Barcelona

Des de fa gairebé quatre dècades, aquest servei municipal uneix voluntaris amb famílies sense suficient xarxa de suport que necessiten ajuda temporal en la cura dels seus fills i filles

La zona infantil dels jardins de Margaret Michaelis, al barri de Vallcarca i els Penitents / Júlia Arnau

El dia a dia de moltes famílies està marcat per factors que dificulten la cura dels seus fills i filles menors. La conciliació laboral, la falta d'una xarxa de suport i els problemes de salut són només alguns dels desafiaments que desestabilitzen l'equilibri de moltes llars.

Des de fa més de quatre dècades, el Servei de Famílies Col·laboradores (SFC) de l'Ajuntament de Barcelona, gestionat per la Fundació Surt, ha sigut un suport per a aquelles famílies que, temporalment, necessiten ajuda en la cura dels seus fills.

Aquesta iniciativa municipal connecta famílies voluntàries amb altres en situació de vulnerabilitat, creant una xarxa solidària que permet als menors mantenir-se en el seu entorn habitual mentre reben les cures necessàries.

Un servei salvavides

«Durant la pandèmia, com a personal sanitari, no vaig tenir l'opció de confinar-me», recorda Mónica, mare usuària del servei. «Sense una xarxa de suport, em vaig veure obligada a deixar el meu fill de 4 anys sol a casa mentre jo treballava».

Va ser després de passar aquella etapa tan difícil que Mónica va conèixer el SFC. «Una mare de l'escola em va parlar del servei, i vaig demanar al centre que derivés el meu cas», comenta.

Silvia Collado, gestora de Projectes del Departament d'Atenció Social a la Infància i Famílies de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), explica que el servei no busca reemplaçar les famílies, sinó complementar-les: «Aquest és un servei de suport en moments de dificultat, no substitueix la família del nen o la nena», remarca Collado.

"El servei busca garantir el dret dels menors a créixer en un entorn sa i estable"

Marta Mora

Treballadora social del SFC

Les famílies voluntàries ofereixen el seu temps i el seu entorn, permetent als menors viure experiències, establir relacions i crear vincles.

Aquestes col·laboracions són temporals i poden pactar-se per cobrir unes hores o dies fins i tot caps de setmana, vacances, i fins i tot convivències més llargues, amb una durada màxima de sis mesos.

«El servei busca garantir el dret del nen a créixer en un entorn sa i estable, oferint una atenció personalitzada», diu Marta Mora, treballadora social del SFC.

Mónica, mare usuària del Servei de Famílies Col·laboradores des del 2022 /

Elisenda Peña

Derivació professional

L'accés al SFC es realitza a través de la derivació de professionals de l'àmbit social, educatiu o sanitari, que identifiquen la necessitat en el nucli familiar i, després de proposar el servei, si la família hi està d'acord, inicien el procés.

«Al principi sents por, però els voluntaris són persones compromeses», comenta Mónica al recordar la seva primera experiència amb el servei.

L'accés al SFC es realitza mitjançant la derivació de professionals de l'àmbit social, educatiu o sanitari

El benestar del menor

Després de rebre la petició de col·laboració, l'equip del SFC busca entre les famílies voluntàries que han completat la seva avaluació d'idoneïtat per identificar la que millor encaixi amb les necessitats del menor. «Es tenen en compte factors com la proximitat o que la llar sigui un entorn segur per al menor», explica Mora.

Una vegada seleccionada, la família col·laboradora rep tota la informació rellevant sobre el cas i, si accepta participar-hi, es formalitza l'acord i es convoca una reunió on les famílies implicades i els professionals es coneixen.

Durant tot el període de col·laboració, l'equip del Servei de Famílies Col·laboradores realitza un seguiment per assegurar el benestar de les famílies i del menor.

Diversitat de voluntaris

Notícies relacionades

Les famílies col·laboradores que participen en el servei són diverses, “en edat i en composició”, diu Mayca Velasco. Tot i que la majoria són parelles amb fills a càrrec (29%), també destaca la participació de persones soles (24%) i la de mares soles (6%).

Les persones interessades a convertir-se en famílies voluntàries poden contactar amb el Servei de Famílies Col·laboradores a través dels telèfons 932 915 966 i 932 915 967, o per correu electrònic a sfc@bcn.cat.

Bárbara Fernández: «Ser voluntària ha omplert la meva vida i li ha donat sentit»

Bárbara Fernández es va convertir en voluntària del Servei de Famílies Col·laboradores de l'Ajuntament de Barcelona el 2022. Va començar la seva tasca en solitari, però ara la seva parella l'acompanya en aquesta aventura, mentre esperen l'arribada del seu primer fill.

Des que es va unir a aquesta iniciativa, ha dedicat el seu temps i energia a acompanyar dos petits, oferint-los jocs, cures i experiències que han enriquit tant les seves vides com també la seva.

Ara, Bárbara i la seva parella comparteixen el seu temps tots els diumenges amb un nen de sis anys.

-¿Com vas conèixer el Servei de Famílies Col·laboradores?

-Coneixia el servei com a professional, ja que treballo com a referent de benestar emocional en un CAP. No obstant, va ser al conèixer de prop la situació d'un nen que necessitava el suport del SFC que vaig sentir la necessitat d'involucrar-me en aquest projecte.

-¿I vas trigar molt a presentar-te com a voluntària?

-Al principi, temia no tenir prou temps per dedicar a un nen, però la inquietud em va impulsar a fer el pas. Durant unes jornades relacionades amb la meva feina, vaig coincidir amb l'equip del servei i els vaig expressar el meu interès a participar-hi.

-¿Què et va captivar i va motivar d'aquesta iniciativa?

-Sempre he tingut ferms valors feministes i una gran consciència social. Sentia que havia de fer alguna cosa amb tot això. Per a mi, això és un acte de sororitat absoluta, ja que la majoria de famílies que necessiten aquestes col·laboracions són mares soles que no tenen suport.

-¿Aquesta ha sigut la teva experiència?

-Sí, fins ara he col·laborat amb dues famílies, i totes dues són monomarentals. A més, hi ha una coses en comú en els dos casos: les mares treballen els caps de setmana i els nens amb qui he col·laborat tenen necessitats especials.

-Entenc que abans de col·laborar amb aquests petits, l'equip del SFC es va assegurar que podies atendre les seves necessitats

-Per descomptat, abans de formar part del banc de Famílies Col·laboradores del servei, els voluntaris passem per un procés exhaustiu d'avaluació d'idoneïtat, i aquest aspecte també va ser valorat.

-¿Els va resultar fàcil als nens començar a passar temps amb algú que no coneixien?

-No va ser especialment complicat. Els nens tenen una gran sensibilitat per identificar qui està per i per a ells. És clar que hi ha un temps d'adaptació, però amb els dos nens amb qui he col·laborat hem anat construint una relació molt especial.

-¿Com és un dia com a família col·laboradora?

-Actualment, col·laborem els diumenges durant el dia, des de les 11h fins a les 17h. Normalment, anem al parc i fem activitats quotidianes. Volem que el petit visqui experiències com qualsevol altre nen de la seva edat; que aprengui a enfilar-se, que corri i conegui la ciutat.

-¿I com és la relació amb la seva família?

-¡Molt bona! Jo sempre envio fotos a la mare de les activitats que fem. Tot i que no és res obligatori, crec que dona molta tranquil·litat i afavoreix la conversa mare i fill al final del dia.

-¿Quin tipus de suport rebeu per part de l'equip del SFC durant el temps que dura l'acord?

-La relació que tenim és molt pròxima i personal. Elles coneixen bé els casos, cosa que els permet entendre'ns i donar-nos suport i orientació. Quan he necessitat parlar, elles han estat allà per a mi.

-¿Com ha canviat la teva vida des que ets voluntària del servei?

-Ha canviat molt. Abans de ser voluntària, els meus diumenges eren molt tristos, eren grisos. Ara rebo un agraïment immens. Experiències així li han donat sentit a la meva vida. En els meus dies més difícils, he descobert que puc fer una cosa molt bonica i significativa; ajudar una mare i fer feliç un nen.

-¿Quin missatge t'agradaria transmetre als que estiguin pensant a convertir-se en família col·laboradora?

-¡Que ho facin! Per a mi, ajudar d'alguna forma és un imperatiu moral en una societat on sembla que ningú estima ningú. Ser família col·laboradora ha omplert la meva vida i li ha donat sentit.

Temes:

Ajuntament de Barcelona Voluntaris

Inicia sessió 0 Comentaris