Pla Viure
Barcelona licita la construcció i gestió de 350 habitatges de lloguer social
L’Ajuntament impulsa la col·laboració amb operadors privats per construir habitatge protegit en tres solars municipals #sota criteris de sostenibilitat i inclusió
Promoció destinada al lloguer públic situada al carrer de Pallars, a Poblenou
L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les preocupacions més grans a la ciutat de Barcelona. Davant aquest repte, l’Ajuntament ha posat en marxa el Pla Viure, una estratègia per garantir l’accés a un habitatge digne i assequible per a tota la ciutadania. Aquest pla situa l’habitatge al centre de l’agenda municipal, apostant per una visió integral i a llarg termini.
El Pla Viure estableix el full de ruta per coordinar i fer més efectives les polítiques d’habitatge a la ciutat. Amb l’objectiu de millorar la dotació d’habitatge assequible, el pla inclou mesures que aposten per la diversificació dels agents implicats. Després d’anys de col·laboració d’administracions públiques i entitats del tercer sector, l’Ajuntament impulsa també la participació de la iniciativa privada, amb l’objectiu de facilitar la col·laboració publicoprivada per incorporar així més operadors a la solució de l’habitatge. La meta del Pla Viure és clara: generar prou sòl per iniciar la construcció de 10.000 habitatges abans del 2027. Aquestes noves llars es desenvoluparan sota principis de sostenibilitat i accessibilitat, amb especial atenció a la població més vulnerable.
El Pla Viure fomenta la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa privada per millorar l'eficiència i l'agilitat en la construcció
Així, el Pla Viure, el lema del qual és 'Prioritzem l’habitatge' aspira a consolidar el dret a l’accés a una llar digna. Per a això, proposa avançar en la creació d’un parc d’habitatge social que sintonitzi amb les millors pràctiques internacionals, i compleixi al seu torn amb la llei de l’habitatge.
Solucions immediates
El dèficit d’habitatges socials és important en una ciutat on els preus del lloguer i la compra es troben fora de l’abast de bona part de la població. L’Ajuntament va aprovar un decret, el maig de 2023, que declara Barcelona com a zona de mercat tensionat, cosa que ha permès desplegar diverses mesures de contenció, com el control de preus. Una cosa que remarca la necessitat de solucions immediates que abordin l’accés limitat a l’habitatge i la crisi habitacional.
Un dels espais comuns de la promoció de lloguer per a joves ubicada al carrer de Fernando Pessoa, al districte de Sant Andreu /
Per actuar davant aquesta crisi de l’habitatge, l’Ajuntament de Barcelona aposta per un enfocament dual, tant des de l’acció directa en la promoció de pisos socials per part de l’Administració, com en l’impuls de la col·laboració publicoprivada com a eix estratègic per augmentar l’oferta d’habitatge assequible. En aquest sentit, destaca la pròxima licitació oberta a operadors privats que començarà aquest mes de desembre, mitjançant la qual es transferirà el dret de superfície sobre sòl municipal per a la construcció i gestió d’habitatge en règim de lloguer social.
Propietat temporal
El dret de superfície és un dret limitat de propietat de l’immoble, independent de la propietat del sòl (que continuarà sent pública), mitjançant el qual una persona física o jurídica manté la propietat limitada sobre l’immoble construït durant un període determinat. Transcorregut aquest termini, la propietat de l’immoble reverteix la persona o entitat titular del terra on es va construir. Aquest règim de propietat i gestió és el model que planteja l’Ajuntament en la convocatòria d’aquesta licitació pública.
Interior d'un dels habitatges de la promoció de dret de superfície del carrer de Marroc /
Aliança publicoprivada
La licitació pública per a la cessió del dret de superfície impulsada per l’Ajuntament té l’objectiu de construir 350 habitatges de protecció oficial (VPO) en règim de lloguer social. Aquesta mesura, que busca donar resposta a la creixent demanda d’habitatge, obre la possibilitat que els operadors privats puguin construir, i gestionar els habitatges durant els 75 anys, prorrogables a 90, en què serà vigent el dret de superfície. Al finalitzar aquest termini, les propietats revertiran al patrimoni municipal, garantint el seu ús social a llarg termini. Els habitatges s’aixecaran en tres solars municipals: un al barri de Sant Martí i dos al districte Sants-Montjuïc, sota criteris de sostenibilitat, eficiència i inclusió que inclouen la reducció de la petjada de carboni i l’ús de sistemes de construcció industrialitzada. En cap cas, el preu a pagar pels inquilins superarà els 10,36 euros/m² fixats pel règim general d’habitatges de protecció oficial.
Els habitatges en règim de lloguer social es construiran a Sant Martí i a Sants-Montjuïc
Podran participar en la licitació tant empreses com entitats, sempre que comptin amb experiència en la promoció, gestió i explotació d’habitatges protegits de lloguer. Les adjudicatàries assumiran la construcció, gestió i manteniment integral dels immobles, incloent-hi les inversions de capital, cosa que implica la seva responsabilitat en la conservació dels edificis durant el temps que duri la concessió. Amb aquesta fórmula de col·laboració publicoprivada, l’Ajuntament busca mobilitzar la inversió privada per incrementar el parc d’habitatge social mantenint el control sobre el sòl.
Vista exterior de la promoció del carrer de Marroc, a Poblenou /
Impacte per a la ciutadania
Notícies relacionadesPer a la ciutadania, els beneficis són clars. Aquest impuls garanteix l’accés a habitatges assequibles en zones on l’oferta és insuficient. A més, la licitació promou la construcció d’habitatges sostenibles que responen a criteris d’eficiència energètica i reducció de la petjada de carboni, i s’assegura que, al finalitzar el període de concessió, els habitatges retornin al patrimoni públic, assegurant-ne l’ús social. Amb aquesta estratègia, l’Ajuntament busca una solució a la situació habitacional de la ciutat, alhora que fomenta la sostenibilitat i la inclusió en el sector de l’habitatge.
Amb la col·laboració de tots els operadors, l’Ajuntament de Barcelona reafirma d’aquesta forma el seu compromís de construir una ciutat on l’accés a l’habitatge sigui un dret real i efectiu, alineat amb les millors pràctiques europees. Aquest esforç no només aborda la situació habitacional, sinó que també aspira a garantir una Barcelona més habitable per al futur.
Compromís amb les entitats socials
L’aposta de l’Ajuntament pel Conveni ESAL, dirigit a entitats sense ànim de lucre, permet la construcció i rehabilitació d’almenys 1.000 habitatges assequibles en solars i edificis de titularitat municipal. El 60% d’aquests habitatges es destinaran al lloguer assequible, gestionat per fundacions i cooperatives, mentre que el 40% restant s’oferirà en règim de cessió d’ús, promogut per cooperatives d’habitatge. Aquesta fórmula garanteix l’estabilitat residencial per als inquilins i evita l’especulació immobiliària, ja que la propietat dels immobles es manté en mans de la cooperativa o de l’administració. A més, aquesta iniciativa permet oferir una resposta a l’emergència habitacional de forma més àgil, gràcies a la implicació de les entitats socials amb experiència en la gestió d’habitatge protegit.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit reforçar la seva aposta per la col·laboració publicoprivada per fer front a la situació habitacional de la ciutat. Aquest enfocament busca donar una resposta més eficaç a la demanda d’habitatges assequibles mitjançant la implicació tant d’entitats del tercer sector com d’operadors privats.
L’estratègia municipal s’articula tant al Conveni ESAL com en una licitació pública que permetrà a les empreses privades participar en la construcció i gestió d’habitatge protegit en règim de lloguer.