Entre gener i febrer

Barcelona entrega les claus de 192 pisos de lloguer social

La ciutat impulsa la seva estratègia d'accés a l'habitatge amb dues noves promocions de lloguer social als barris de la Verneda i la Pau i Sant Andreu

LEdifici C Casernes al barri de Sant Andreu, el quart i darrer edifici de la promoció Casernes

LEdifici C Casernes al barri de Sant Andreu, el quart i darrer edifici de la promoció Casernes / Ajuntament de Barcelona

6
Es llegeix en minuts
Claudia Pizcueta

En un context marcat per la dificultat d'accés a l'habitatge, Barcelona s'ha compromès amb l'ampliació de l'oferta pública amb l'objectiu de garantir el dret de la ciutadania a un habitatge digne i assequible. En aquests primers mesos de l'any, l'Ajuntament ha fet un pas significatiu amb l'entrega de fins a 192 nous pisos en règim de lloguer social, en dues promocions situades als barris de la Verneda i la Pau i Sant Andreu. Aquesta acció remarca el compromís del govern municipal amb la inclusió social, la sostenibilitat i la innovació en la construcció d'habitatges públics.

Innovació i sostenibilitat

Al barri de la Verneda i la Pau, al districte de Sant Martí, s'han entregat les claus de 40 pisos construïts per l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Situat al carrer Lola Iturbe Arizcuren número 13, l'edifici, combina innovació tecnològica i sostenibilitat per respondre als reptes del canvi climàtic i optimitzar els terminis d'execució.

L'edifici compta amb una planta baixa destinada a un equipament municipal i vuit plantes d'habitatges, dissenyats amb criteris de sostenibilitat. La seva coberta verda compta amb vegetació i un hivernacle amb 45 plaques fotovoltaiques per generar energia i cultivar aliments. Aquesta infraestructura està pensada per minimitzar l'impacte ambiental i fomentar l'estalvi energètic.

Els pisos, que oscil·len entre els 56 i 64 metres quadrats, inclouen terrassa i s'han destinat a famílies inscrites al Registre de Sol·licitants d'Habitatge de Protecció de Barcelona (RSHPOB). Els lloguers s'han establert entre els 564 i 642 euros mensuals, garantint que no superin el 40% dels ingressos del nucli familiar. Aquest bloc forma part d'una sèrie de quatre edificis construïts al districte de Sant Martí mitjançant sistemes industrialitzats, una metodologia que permet reduir temps de construcció, a més de disminuir l'impacte ambiental.

El Pla Viure busca duplicar la construcció d'habitatges i assegurar l'accés

Habitatge dotacional

Amb la finalització de les obres de l'Edifici C Casernes al barri de Sant Andreu, culmina la construcció del quart i últim edifici de tota a promoció Casernes. Aquest projecte, que ocupa l'espai on abans estaven ubicades les antigues casernes de Sant Andreu, inclou 152 pisos dotacionals destinats a persones grans. Dissenyat al voltant de tres patis interiors, l'edifici garanteix ventilació creuada i molta llum natural, oferint un entorn saludable i còmode per als seus inquilins.

Cada pis consta d'un dormitori, bany i una zona d'estar-menjador-cuina, dissenyats per facilitar la mobilitat i la comoditat dels seus inquilins. A més a més, els residents disposaran d'espais comuns on es realitzaran activitats dirigides per un equip especialitzat en la gestió d'aquest tipus d'equipaments.

Aquest projecte no només busca proporcionar una llar, sinó també fomentar la inclusió i la convivència de la tercera edat.

Interior d'un dels pisos de lloguer social de la promoció Iturbe 13 /

Ajuntament de Barcelona

Un pla integral

L'accés a l'habitatge és una de les preocupacions més grans a Barcelona, i per afrontar-la, l'Ajuntament ha impulsat el Pla Viure, un pla integral i a llarg termini que situa l'habitatge com un dret prioritari. Sota el lema 'Prioritzem l'habitatge', el Pla Viure defineix les principals línies d'actuació que guiaran els esforços municipals dels pròxims anys, consolidant l'accés a una llar digna com una prioritat rotunda per a l'Ajuntament.

El pla municipal es proposa coordinar i fer més efectives les polítiques en aquesta matèria, garantint una millor dotació d'habitatge accessible en col·laboració amb altres administracions i desenvolupant tot el potencial de la Llei de l'Habitatge. A més, l'Ajuntament aposta per la diversificació: després d'anys de col·laboració limitada a administracions públiques i al tercer sector, ara s'activa també la iniciativa privada, s'agilitza la disponibilitat de solars, se simplifiquen els processos de concessió de llicències i s'implementa la construcció d'habitatge industrialitzat que accelera la producció.

Per treballar de manera més intensa i eficient, el govern municipal ha posat en marxa el Departament d’Habitatge Protegit

Nou organisme

Per treballar de manera més intensa i eficient, el govern municipal ha posat en marxa el Departament d'Habitatge Protegit, la missió principal del qual és accelerar els processos necessaris per a l'obtenció de sòl i la construcció d'habitatges protegits. El departament coordina els diferents agents implicats en aquesta matèria amb l'objectiu de respondre a les necessitats de la ciutat. Les diferents àrees, direccions de serveis i instituts municipals implicats estan coordinats per aquest nou organisme municipal.

Èxits i perspectives

Notícies relacionades

Gràcies a l'impuls d'aquestes iniciatives, Barcelona està aconseguint avenços significatius en l'àmbit de l'habitatge. Des del juny del 2023 fins al desembre del 2024, s'han entregat un miler de nous pisos i es preveu l'entrega d'un altre miler el 2025. A finals d'any fins a 1.500 habitatges estaran en construcció i el parc públic arribarà a les 15.000 unitats el 2027.

La meta de l'Ajuntament és clara: duplicar la capacitat de producció i generació de sòl per començar la construcció de 10.000 habitatges més el 2027.

El comissionat d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona Joan Ramon Riera /

Ajuntament de Barcelona

Joan Ramon Riera: «Els esforços se centren a ampliar el parc d'habitatge»

L'accés a l'habitatge s'ha convertit en una prioritat per a l'Ajuntament. Amb el Pla Viure com a full de ruta, el govern de la ciutat aborda un problema estructural en una oportunitat de canvi, garantint l'accés a l'habitatge com un dret universal. El comissionat d'Habitatge, Joan Ramon Riera, explica els avenços, reptes i mesures que l'Ajuntament està implementant per atendre el repte habitacional.

-¿Què significa que l'habitatge sigui una prioritat per a l'Ajuntament de Barcelona?

-Significa que tot l'aparell de l'Ajuntament, des dels equips tècnics i jurídics fins a les àrees d'urbanisme, habitatge, patrimoni i economia, està enfocat en un objectiu comú: augmentar el parc d'habitatges a la ciutat.

-¿Quin impacte han tingut fins ara les mesures adoptades?

-Des del principi del mandat, hem entregat més de 1.000 habitatges. A més, la decisió d'eliminar els apartaments turístics sumarà més de 10.000 habitatges al parc públic, cosa que equival a més d'una dècada de treball de l'Institut Municipal d'Habitatge. Finalment, la regulació dels lloguers ja està donant resultats: l'escalada de preus ha frenat i, per primera vegada en molt temps, comencen a baixar.

-¿Quins mecanismes faciliten la participació d'operadors privats en la construcció d'habitatge protegit?

-Reconèixer el dret a l'habitatge comporta l'obligació dels poders públics de garantir-lo, però un projecte d'aquesta magnitud no pot abordar-se en solitari. Per això impulsem aliances amb el sector públic i amb el privat, com acords amb promotors socials, la posada en marxa de concursos per a nous projectes i convenis amb la Generalitat i el Ministeri.

-¿Com respon l'Ajuntament a les situacions d'emergència habitacional?

-La política d'habitatge va més enllà de construir. També despleguem serveis i ajudes per recolzar els que passen moments difícils. Destinem més de 30 milions d'euros en ajudes al lloguer i comptem amb programes com Hàbitat 3, que ofereix pisos privats a persones en risc d'exclusió. A més, el Servei d'Intervenció davant el Risc de Pèrdua d'Habitatge treballa en la mediació en casos de desnonament.